Joan Corney Vilà
EL GAUDI D’UN ESPAI DE RIBERA PERDUT PER SEMPRE?
El dia 30 de juny d’enguany, ha fet 60 anys de l’annexió forçosa del municipi de Palau-sacosta al de Girona. Per a la ciutadania palauenca això va significar pèrdues importants que s’han anat produint al llarg dels anys. Avui posem novament a consideració de tothom una de les més enyorades: el gaudi de la ribera del riu Onyar a la zona sud de l’antic poble. Potser la recuperació podria passar complementant l’inventari de camins municipals de Girona de l’Ajuntament de Girona i el Consell Comarcal del Gironès que va aprovar inicialment el Plenari de 17 d’abril de 2023. O incloure’l en una ampliació del Projecte Vora? Per això insistim en una publicació d’anys enrere en el programa de la Festa Major:
El riu Onyar en el seu recorregut al sud de Girona és avui un autèntic desconegut. Des del pont de l’antic carrilet de Sant Feliu, freqüentat pels usuaris de la via verda que en ressegueix el traçat, fins a la carretera que condueix a aquella població des de la sortida de Girona sud de l’autopista, és com si no existís per als gironins. I això que marca el límit entre el municipi de Quart i l’antic Palau-sacosta i, per tant, el de Girona des del 1963.
Pla de l’Onyar, la variant i el curs del riu
Havia estat un riu ple de vida. Tanta, que li sobrava força per moure els molins de la farinera de La Creueta. Una resclosa situada estratègicament cap a la meitat d’aquest recorregut servia per desviar una part de l’aigua, que era conduïda per un generós canal –encara se’n pot veure algun tram- fins a una gran bassa on esperava que li obrissin el pas cap als molins. Una vegada complida la seva funció, retornava al riu en un punt proper a l’actual pont de La Creueta.
Foto 1: La Farinera de La Creueta, vista actual. Foto 2: La bassa de la farinera de La Creueta. Maria Xifra
Els palauencs aprofitaven i gaudien d’aquest tram de riu de moltes maneres. Per una banda, un abundós pou proper proporcionava aigua suficient per regar bona part d’aquesta fèrtil plana, que li emmanllevava el nom: El Pla de l’Onyar. El marquès propietari d’aquestes terres va fer construir aquest sistema de regadiu: una inversió que li proporcionava uns bons beneficis en augmentar el rendiment de les terres, la majoria de les quals eren treballades pels pagesos als qui tenia arrendades les masoveries de l’entorn.
