Marta Giralt, exalumne de Josep Maria Terricabras filòsof i autor de llibres com “atreveix-te a pensar”
La mort d’un mestre filòsof no hauria de desdibuixar-se en els diferents mitjans o canals de comunicació, amb titulars, notícies o paraules tan convencionals, correctes i d’alguna manera estèrils, per molt que es presentin des d’una certa o sincera admiració, comunicant unes més o menys sentides condolences o, informant sobre una carrera que pogués fer honor al seu nom i a la seva memòria; encara que es pogués escriure en una forma i un contingut més extens i rigorós o, fins i tot, més humà i personal.
La mort d’un mestre filòsof, aquí i avui més que mai, hauria de ser com la mort de les idees, de la matèria, de Déu, del jo, de la política, del bé, de la societat i la moral. La mort de la llengua i el pensament, la cultura de l’acció i la revolució lingüística, pacífica, crítica, constructiva, etc. La MORT de l’amant de la saviesa, de la llevadora que s’atreveix a dona a llum als conceptes més preciosos per il·luminar el camí interior de l’altre, perquè aquest sigui capaç de transformar el seu propi exterior, com si hagués pogut beure del mateix pou de la inspiració.
La mort d’un mestre filòsof hauria de deixar al món despullat, encongit i tremolant de por i fred, en la foscor de la seva pròpia solitud. Perquè la mort d’un mestre filòsof, com Josep Maria Terricabras, en aquest petit país tan nostre, per qualsevol estudiant que hagi tingut el plaer de sentir els seus discursos, participar dels seus diàlegs, seguir de més a prop o més lluny els seus passos, segurament, pugui posar-se a la pell d’aquells altres joves que en circumstàncies molt més dràstiques i dramàtiques, van perdre a Sòcrates, el primer dels grans mestres filòsofs.
