Josep Pérez de Tudela Llistosella
Tenir un compostador al jardí de casa ha estat una de les decisions més encertades i satisfactòries dels últims anys. Al principi, reconec que ho veia com un experiment ecològic i un punt misteriós; em feia por que generés males olors o que fos una pèrdua de temps. La realitat, però, ha superat qualsevol expectativa, convertint un simple cubell de plàstic en un aliat del nostre jardí i de la sostenibilitat a la meva llar.
L’experiència diària és quasi màgica. Veure com les restes de verdura, el marro del cafè, la gespa tallada i les fulles seques de la tardor es transformen, gràcies a la natura, en una terra fosca, rica i amb olor de bosc humit és fascinant. A casa, el cubell de la brossa orgànica gairebé ha desaparegut, reduint dràsticament el volum de residus que enviem a l’abocador. A més, el premi final és inigualable: un adob de màxima qualitat, totalment gratuït, que nodreix les plantes del jardí i l’hort com cap producte químic podria fer-ho.
És per això que la implantació del compostatge domèstic és una pràctica que s’hauria de promoure de manera massiva des de les administracions i les comunitats. Si cada llar amb un petit jardí, pati o terreny tingués un compostador, reduiríem de cop un percentatge enorme de la brossa municipal, rebaixant els costos de recollida i la petjada de carboni del transport. Promoure-ho mitjançant bonificacions en la taxa de residus, tallers gratuïts i el repartiment de compostadors formaria una ciutadania més connectada amb la terra. Compostar no és un passatemps per a uns quants romàntics; és una eina clau i urgent per al futur del nostre planeta.
