Maria Dolors Planas i Pascual
La nostra veïna i col·laboradora ens fa arribar aquest article, que vol compartir amb tots vosaltres.
Cada cop és més habitual observar la presència de cotorres a Palau-sacosta, sobretot a Torre Rafaela i a la pujada de Palau. Podria estar-hi nidificant, seria una trista notícia.
A la nostra ciutat, primer es van establir al Parc del Migdia i Jardins de la Devesa. D’allà, no han fet més que expansionar-se: el Pont Major, Sant Narcís, la plaça Narcís Figueres, a tocar de Sant Daniel… Passejant pel Parc del Migdia no saps si ets a Girona o a la selva de Borneo. És un ocell molt sorollós, amb uns crits estridents tot el sant dia, que genera brutícia i molèsties als veïns. Sota l’aparença de petit lloro amigable, s’amaga una espècie invasora amb gran potència reproductiva que foragita els ocells autòctons allà on s’estableix. Tendeix a construir grans nius que poden afavorir la caiguda de branques, amb el risc que això suposa.
Al nostre barri tenim el privilegi de comptar amb una fauna esplèndida: la delicada mallerenga, la merla amb el seu refilar extraordinari, el pardal, el pit-roig, la puput, el gaig, la garsa… Fins i tot tenim aus nocturnes com el xot. El cant del xot, semblant al sonar d’un submarí a les nits de primavera i estiu, és senzillament encisador.
Animo a tothom a parar l’orella i gaudir d’aquest concert extraordinari i gratuït que se’ns ofereix a diari. Sovint no hi parem esment.
En justícia s’ha de dir que a Palau-sacosta no sempre hem sentit el mateix afecte pels nostres ocells. Recordo que al Mas Grau, el meu pare en Martí Planas, el Ros de Palau, al temps de la sembra disparava trets a l’aire i dels camps s’alçaven estols de pardals que se’ns menjaven la llavor. També fèiem espantaocells, amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla. No tenien els mateixos miraments als masos veïns, on es disparava a mort contra les garses. Eren altres temps.
Em preocupa molt que, si no s’hi fa res, la cotorra argentina colonitzarà aviat els nostres parcs, jardins i zones arbrades i farà desaparèixer per sempre el paisatge auditiu i la biodiversitat a Palau-sacosta. Ja es poden comprovar les conseqüències de no fer res, només cal passejar per un parc de Barcelona per veure el que ens espera.
Està molt bé parlar de patrimoni natural i biodiversitat, però cal dur a terme accions concretes per preservar-la. Crec que caldria actuar a les zones on hi ha més densitat de cotorres, al parc del Migdia i als Jardins de la Devesa, amb retirada de nius, punxant ous o captures per frenar-ne l’expansió a altres zones de la ciutat. Que el problema és complex ja ho sabem, però això no hauria de ser excusa per no fer res, sinó motiu per entomar el repte amb determinació abans que el dany sigui ja irreversible.
No sé si les nostres autoritats municipals són conscients del que està a punt de succeir. Farem amb aquest tema un Girona FC? És a dir, tothom veu a venir el que succeirà i ningú farà res per evitar-ho?
