Narcís Cadena i Masó, escrit publicat en el Diari de Girona i El Punt Diari.
Aquest any 2026 donem les gràcies a la Sra. Mercè Rigau i al Cor Juvenil Preludi.
El pregó de dissabte passat, estava ple d’humanisme amb una pàtina d’estimació vers les persones d’edat avançada. La Mercè, amb la seva fina sensibilitat va fer justícia als seus avantpassats més propers. Vells records volaren del seu cor. Una veu -en off- representava la seva àvia quan deia que: “el seu marit i ella van arribar a Palau-sacosta buscant una vida millor”. Compraren un terreny on ara hi ha un immoble, en el núm. 248 del C/Rutlla. Una botiga que durant molts anys venien fruita, pa i altres queviures. Però vingué la Guerra, els camps de concentració i tot recomençà. La Mercè recordà la seva mare, tia…
De petita jugava a la bòbila, entre fang, forns i palets. Pujava i baixava la Rutlla en patinet. Una noia agraïda. Va donar les gràcies al Sr. Corney per ajudar-la. Sort en tingué d’aquell mestre comprensiu, uns pares pacients i intuïtius que van traduir bé el terme “Singer” per cantadora i van veure que la seva filla no seria cantant, però faria cantar a molts infants. La música fou i és el llenguatge de la Mercè: pedagoga que descobreix en cada persona el que té d’extraordinari. Ens digué que: Palau-sacosta era un poble de contrastos. La botiga era a “Can Mai Tanquis”. Un lloc de reunió per a persones diverses. Un metge feia molt més que guarir, un constructor donava un cop de mà, un advocat ajudava, un mestre podia obrir una porta. Sense adonar-nos-en, Palau-sacosta: educava, ajudava, donava oportunitats… Per la Mercè “la millor herència és: la capacitat de tornar a començar, d’acollir, de treballar, de tenir cura dels fills, de veure una dificultat i buscar-hi una oportunitat, de mirar una persona i pensar “en el més pregon del seu ésser hi ha una realitat extraordinària. Només cal trobar-la”.
