Entrevista a la nostra palauenca Mia Beneset.
Bona tarda Mia, ets una palauenca molt inquieta.
A banda de venir a fer Zumba al nostre local social, treballar i ser mare, resulta que també escrius i el passat dijous 14 de juliol, vas fer la presentació del teu llibre MILO.
Voldríem que qui no va poder assistir, també pugui compartir alguns dels moments d’aquell fantàstic esdeveniment; així que et farem algunes preguntes:
Com va sorgir tot el tema d’escriure una novel·la?
Mai vaig pensar a escriure una novel·la, sinó que va sortir sol. Era una història que tenia al cap, la vaig escriure a trossos en diferents suports, fins que finalment em vaig assentar. Primer escenes, després ja vaig començar a imaginar com serien els protagonistes i quins personatges els acompanyarien,
Quin ha sigut el procés intern que has realitzat fins a acabar la novel·la?
Va ser un procés increïble que em va produir molta felicitat, i em va fer donar conta que això no podia acabar així. Que volia escriure més i més, m’era igual si es publicava o no, però que volia que les meves històries no es quedessin només al meu cap.
Un cop l’has escrita, com et decideixis a publicar? I quin procés extern t’autoexigeixes per donar-lo a conèixer?
Decideixo publicar després de veure la resposta tan positiva de les meves amigues, les primeres que les van llegir, i pensar que potser sí que tenia sentit. Vaig buscar l’opinió professional perquè em diguessin si era un llibre amb cap i peus, o al contrari no valia la pena. El procés de recerca d’editorial tradicional va ser molt feixuc, i al final em vaig decidir autopublicar, però no volia fer-ho amb qualsevol. Caligrama et dona l’opció del “Sello Talento” un segell de qualitat, que et fa fer un pas més en el camí d’una editorial com les que coneixem. Quan me’l van donar i em van dir que hi veien una part molt comercial, ho vaig tenir clar.
Hi ha diverses situacions al llarg de la novel·la en les que ens podem sentir identificades, però quin és el teu propòsit? De què ens parla realment “Milo”?
Bé crec que sent un llibre molt enfocat a dones, i a mares, en aquest cas, qualsevol es pot sentir identificat, ja que més allà de la trama central, toco molts altres temes, com la família, l’amor en totes les seves vessants, l’amistat. Però el rerefons del llibre és el viatge interior que fa la protagonista. Un retrobament amb ella mateixa, amb els seus desitjos i sentiments més profunds que penso que totes les dones, i homes hauríem de fer. La vida i les responsabilitats ens porten per un camí que a vegades fa que hi perdem la nostra essència
Quins autors t’han influït?
Uf, moltíssims, jo crec que si parlem de novel·la romàntica segurament l’Elisabet Benavent seria la principal influencia, però jo acostumo a llegir altre tipus de novel·la i crec que la meva evolució passarà per un procés que em portarà cap a altres camins. De fet, tot i que la segona part de Milo hi serà, espero, la següent novel·la serà una mica diferent. Ja la tinc al cap, i evidentment les històries d’amor sempre hi seran, però enfocada d’una manera més intimista.
I la pregunta del milió: com t’ho has fet per escriure una novel·la treballant i essent mare de 4 fills?
És la pregunta del milió! La que tothom em fa. Bé, primer de tot dir que no es gens fàcil i que busco el temps d’allà no n’hi ha , moltes vegades sacrificant hores de son. D’altra banda començo a tenir els nens més grans, i ara ja saben que si estic escrivint m’han de deixar el meu espai.
Quan l’estava escrivint dinava al costat de l’ordinador, i buscava qualsevol temps lliure per fer-ho. Havia de deixar de fer altres coses, això sí.
Per acabar …
MILO és la seva primera novel·la i no us vull desvelar massa cosa, perquè el que vol la Mia és que el llegiu, el gaudiu i que pugueu sentir dins vostre tot el que succeeix dins del llibre.
Cal donar-hi mèrit a què és un llibre autopublicat, i ha aconseguit el Sello Talento de l’Editorial Caligrama.
És una narrativa de ficció, que es llegeix amb facilitat, amb un llenguatge molt fluid, clar i directe. Té un ritme molt àgil, força diàlegs i bons, i tot plegat aconsegueix enganxar-te i mantenir l’interès durant tota la lectura.
Els personatges són molt humans, amb inseguretats, amb emocions i contradiccions que aconsegueixen despertar-nos la simpatia i ens hi podem reconèixer perfectament.
No vull entrar en massa detalls, sobretot perquè no soc una experta literària, però si una bona lectora, i us puc assegurar que ho gaudireu i que d’alguna forma totes som Érica.
Aquí us deixem un recull d’alguns dels moments d’aquesta presentació.
