LES RECOMANACIONS DEL CLUB DE LECTURA
Si encara no sabeu quin llibre regalar aquest Sant Jordi, us donem algunes recomanacions que ens fan des del Club de Lectura del nostre barri.
Històries imprevistes, de Roald Dahl
Roald Dahl és un dels autors més coneguts de la literatura infantil, però també va escriure relats per al públic adults. Aquest volum recull setze contes breus amb elements extraordinaris, que combinen humor i terror, i que es caracteritzen per tenir tots ells, com el mateix títol indica, un desenllaç imprevist i sorprenent. Algunes d’aquestes històries, com El tast, o Xai al forn, han esdevingut autèntics clàssics de la literatura universal, fins i tot van ser adaptades a la televisió, en una sèrie que TV3 va emetre als anys 80.
Les vuit muntanyes, de Paolo Cognetti
Paolo Cognetti ens presenta una història situada als Alps italians, en la qual veiem créixer i evolucionar els dos protagonistes, Pietro i Bruno. En Pietro puja al poble els mesos d’estiu per instal·lar-s’hi amb la mare i el pare. En Bruno, en canvi, no ha marxat mai del poble ni de les muntanyes, i es dedica a pasturar les vaques de l’oncle. Els dos nois acostumen a passar els estius junts, i així va creixent la seva amistat, però amb el temps, empendran camins diferents, i canviarà la relació de cadascun d’ells amb la muntanya. Es tracta d’una novel·la tendra i dura a la vegada, que ens parla d’amistat, de la relació entre camp i ciutat, i de la família, i ens descobreix un autor, que fins fa poc no es coneixia massa al nostre país.
1984, de George Orwell
Uns dels llibres “clàssics” que més han agradat al Club de Lectura ha estat 1984. Aquesta novel·la és possiblement una de les distopies més conegudes, la qual relata un futur dominat pel totalitarisme, on els ciutadans viuen totalment controlats pel seu govern. El protagonista, que treballa al ministeri de la Veritat i s’ocupa de reescriure la història per blanquejar el seus dirigents, decideix rebel·lar-se i intentar canviar la situació, però molt aviat s’adonarà que no serà gens fàcil en un món supervisat pel Gran Germà, el líder que ho pot veure i controlar tot a través de pantalles situades a totes les habitacions.
L’acabadora, de Michela Murgia
L’obra de Michela Murgia ens situa a la Sardenya rural dels anys 50. La Maria, la protagonista, és una nena que la seva família no pot mantenir i per això és adoptada com a fill’e anima per una modista del poble. Amb la seva nova mare, la nena viu una vida tranquil·la, malgrat que s’adona que algunes nits la dona surt de casa de manera misteriosa. I és que la Maria no sap que la seva mare, a més de cosir, també ajuda a morir a les persones que arriben al final de la seva vida, evitant així el sofriment i l’agonia innecessària; és una acabadora.
El guardián invisible, de Dolores Redondo
El guardián invisible és la primera novel·la de la sèrie Trilogía del Baztán. El relat s’inicia en el moment en què apareix el cos d’una adolescent a la vora del riu Baztán. Aquest cas es relaciona amb un de similar que havia succeït unes setmanes abans, i partir d’aquí la inspectora Amaia Salazar, serà l’encarregada de la investigació. L’autora narra una història trepidant, que ens porta pels carrers d’Eliozondo i el seu entorn, a Navarra.
Permagel, d’Eva Baltasar
La protagonista de Permagel es declara una suïcida, però, en canvi, gaudeix dels plaers que la vida l’hi ofereix. Al llarg del llibre, ella, anirà revisant el seu passat i el seu present, i reflexionarà sobre la seva carrera, la seva sexualitat, la família, l’amor… El punt de vista de la protagonista és sempre distant, sense deixar espai massa espai a les emocions, però sempre hi ha la possibilitat que això pugui canviar.
Un biberó amb sort, de Glòria Rebugent
“Per a què serveix una guerra?” A partir d’aquesta pregunta, la sinopsi del llibre ja ens resumeix que les guerres només aporten misèries, fam i mort. Aquestes desgràcies es palpen a les missives que en Siset fa arribar a la seva família durant el reclutament sofert per anar a lluita a la guerra civil. Unes cartes que, malgrat tot, també estan plenes d’anècdotes, realisme i molts cops, esquivant la censura, ens aporten un mirall de la societat del moment. Una etapa fosca de la història que ens serveix per conèixer de primera mà la realitat de penúries i vivències de l’anomenada lleva del biberó. En Siset, va ser un dels joves d’entre 17 i 19 anys que el 12 d’abril del 1938, el Parlament de Catalunya, va mobilitzar cridant a files a correcuita per tal de nodrir les unitats dels fronts del Segre i l’Ebre de l’Exèrcit Republicà, amenaçades per l’avanç franquista. Un jove adolescent que, en una etapa d’utopies i d’esperances, va topar violentament contra una realitat ferotge. “Un biberó amb sort”, un títol molt esqueien quan coneixem la història familiar posterior d’amor i superació, que ens relata la filla d’aquest supervivent.
