Manel Montoliu Bargalló, membre col·laborador de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.
L’any 1888, Don Santiago Ramón Cajal (Foto 1) va enunciar a Barcelona (Foto 2) la Teoria de la Neurona que establia de forma inequívoca la individualitat de les cèl·lules nervioses, “las neuronas son contiguas, no continuas” i d’aquesta manera el teixit nerviós quedava inclòs dins del marc de la Teoria Cel·lular de Schleiden, Schwann i Virchow i que, a dia d’avui segueix sent un dels pilars fonamentals de la Biologia moderna superant la vella teoria reticular de Gerlach i Golgi (Foto 3).
Si las neurones no formaven una xarxa com deia la teoria reticular calia interpretar de quina manera els impulsos nerviosos podien viatjar a gran velocitat per exemple en un nervi o en les estructures encefàliques o medul·lars. I Don Santiago, que va guanyar, conjuntament amb en Golgi, el Premi Nobel de Medicina al 1906, amb el seu model neuronal va obrir el camí al concepte de sinapsi com a mecanisme químic de transmissió d’informació entre neurones i entre neurones i teixits subordinats i que va definir Sir Charles Scott Sherrington, Premi Nobel de Medicina al 1932.
Foto 4. Amb les meves alumnes Mercè, Montse, Mercè i Francesca, guanyadores de dos Premis CIRIT, a la universitat de Pavia, Llombard davant de l’estàtua d’en Golgi (1985)
Periòdicament, es van descobrint substàncies que tenen funcions de neurotransmissors al nostre organisme com per exemple l’acetilcolina, la epinefrina, la serotonina i d’altres.
Ara fa 25 anys es va concedir el Premi Nobel de Medicina a l’investigador suec Arvid Carlsson. Nascut a Uppsala, va ser professor a les universitats de Lund i de Goteborg. Al 1958 va descobrir que la dopamina era un neurotransmissor i no només un precursor metabòlic com es creia aleshores. Un precursor de la dopamina, la L-dopa va demostrar la seva eficàcia en el tractament de la malaltia de Parkinson i avui en dia encara és emprada en el tractament d’aquesta greu malaltia.
Foto 5. 1. Axó de la neurona presinàptica. 2. Botó terminal de l’axó presinàptic. 3. Neurotransmissors. 4 Receptors postsinàptics.5. Membrana de la cèl·lula postsinàptica. 6. Mitocòndries.7.Vesícules sinàptiques.
Actualment, es coneix que la dopamina participa en diferents expressions de l’activitat humana com són el comportament, l’estat anímic, el moviment, la son, l’aprenentatge, el dolor i la inhibició d’hormones. Baixos nivells de dopamina s’associen a episodis intensos de dolor en casos de malaltia de Parkinson i en casos de fibromiàlgia per la qual cosa hi ha la certesa de l’efecte analgèsic de la dopamina.
L’any 2006 vaig acompanyar a Estocolm a un dels meus alumnes, en Gerard Frigola, al Certamen Europeu de Treballs de recerca per a joves preuniversitaris (EUCYS) perquè l’any anterior havia estat el guanyador del certamen estatal de Jóvenes Investigadores.
Una visita inoblidable va ser al Museu Nobel on ens van oferir un recorregut comentat i un exquisit sopar. Un dels amfitrions d’aquesta inoblidable visita va ser el Dr. Arvid Carlsson (Foto 6) que va departir de forma molt amable amb tots els participants i els va animar a seguir amb la seva tasca investigadora.
En Gerard, avui en dia brillant metge i investigador a la universitat de Barcelona, va guanyar un Premi Eiroforum (Foto 7) i li van lliurar a la sala principal del Grand Hotel, un espai molt relacionat amb els actes de lliurament dels Premis Nobel.
