Cadascú a casa seva i Déu a casa de tots. La dita, és molt coneguda i ens ve a dir, que per evitar conflictes, és millor no ficar-se en els assumptes dels altres, conec la dita i les seves conseqüències.
L’exdiputat Joan Tarda, també deia molt sovint: “perdoneu, però algú ho havia de dir”.
Aquest cap de setmana els veïns del carrer jocs olímpics de Barcelona, ens han fet saber que estan molt indignats, només cal veure les fotos.
Espai de contenidors carrer Jocs Olímpics, en aquest moment els contenidors estaven buits Zona verda, feta malt bé per camions de les obres privades
Perdoneu.
Casa meva, són tots els carrers del barri i els espais que podem compartir, són de tots i tots hem de vetllar perquè no es produeixin aquestes imatges. No tenim cap foto, però tots sabeu, que en els barris tenim robatoris i només cal veure els diferents grups de whatsapp, per veure que també tenim un altre motiu per estar “emprenyats”.
Des de l’associació no parem de prendre iniciatives i reunions amb la gent del barri. Trobades informatives, que molt sovint acabant en demanar-nos que fem gestions amb l’Ajuntament i els Mossos, per aconseguir estar més ben atesos i protegits.
Un espai brut, un robatori, i mil coses més, ens produeixen frustració i les reaccions més habituals donen comentaris com aquests: “això no pot continuar així”, “no veiem els policies”, “no veiem els serveis de neteja”, “amb els diners que paguem, això no ha de passar”, “no i hi ha dret”.
No puc evitar fer-me la pregunta, i nosaltres que fem, perquè nosaltres som els ciutadans, els cívics i els incívics. Nosaltres som els ciutadans que tenim l’obligació de protegir-nos al màxim, per evitar que els lladres entrin a casa nostra. Que, cada cop que deixem una zona de contenidors bruta, cada poc que deixem una zona verda feta malbé. Les administracions han de dedicar recursos extres, enviant les brigades de neteja i jardineria, o desplaçar policies en un sector. Aquests recursos valen diners, són els diners de tots, del cívic i dels incívics.
Col·laboració veïnal
Col·laborar.
Recollir una bossa de terra, una capsa de cartó o el que sigui i posar-la al contenidor o comunicar amb la bústia d’avisos, és una tasca senzilla i no costa diners. O una iniciativa més col·lectiva i posar una pedra, és ensenyar els altres que la gent cívica som la majoria.
Com ho farem per ser solidaris, si coses com les que acabo d’explicar, el voltant dels nostres carrers i que gairebé no ens costen res, no ho fem, o ho fem poc de col·laborar.
Alguns, que ja teniu uns anys i veniu de pobles petits, ¿no recordeu que hi ha primera hora del matí, cada casa escombrava el seu tros de vorera?, el mateix temps que feia l’eixida.
