Som a primers de maig i els arbres ja han tornat a florir. Però aquells que s’havien de tallar o esporgar per evitar riscos continuen allà.
Parlem d’arbres que poden caure sobre les cases, arbres secs, arbres envaïts per l’heura que els acaba ofegant, i arbres massa inclinats. Arbres que a hores d’ara acabant envaint la propietat privada mes propera.
No han caigut prou arbres fa ben pocs dies? No han causat ja prou danys?
Els acords es fan per complir-se
Ja queden lluny les trobades amb l’alcalde Lluc i amb el signant d’aquest article, en què, acompanyats d’un enginyer forestal i el seu estudi, posàvem sobre la taula la necessitat de gestionar les franges de protecció contra incendis a Palau-sacosta.
Aquell estudi evidenciava clarament les mancances en la gestió dels nostres boscos i la necessitat d’aclarir l’arbrat en diverses zones, com ara l’Avellaneda (carrer Saragossa), Mas Jardí, el carrer Ros de Palau, el carrer dels Sarriera, així com els espais forestals situats entre la finca de les Torres de Palau i el camp de futbol juvenil el Girona CF
També queden lluny les meves paraules a l’alcalde en aquelles trobades, i posteriorment amb els veïns afectats. Com a president de l’associació, ja vaig deixar clar que no pretenia entrar en el debat de quan ni com es van deixar de fer uns treballs que la llei obliga a complir.
La llei és molt clara, i el risc d’incendi —i, per tant, de greus perjudicis per als veïns— són motius més que suficients per actuar i evitar que això pugui passar.
No faré cap manifestació per exigir que es compleixi l’acord al qual vam arribar. Avui dia, accions com escriure una carta al diari, fer una entrevista amb un mitjà de comunicació o qualsevol altra iniciativa similar tenen un impacte limitat i sovint personal. Poden molestar els qui reben la crítica i, al mateix temps, donar visibilitat al problema, però no el resolen. La veritable solució rau en la perseverança. He començat amb “no faré”, tota la resta, que són moltes coses, per descomptat “que SI faré”
