La locomotora suissa Cocodril
Comparteix-nos amb els teus
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Manel Montoliu Bargalló, Palau-sacosta. Agost 2022

El gran poeta Rainer Maria Rilke ens va deixar una frase amb què em sento plenament identificat: “la meva pàtria és la meva infància”. 

Sí, indiscutiblement, sento que la meva pàtria és la meva infància, aquell temps de jocs i joguines, de pares i avis, d’escola i carrer,  d’arrels i de vols. I com que ja he arribat al club dels 70 estic parlant de fa molt de temps. Avui en dia les botigues tradicionals de joguines, lamentablement, van desapareixent de les nostres ciutats i algunes són substituïdes per establiments que venen un altre tipus de jocs. Imagino que són els nous temps i difícilment aquesta tendència es podrà capgirar però com deien els Stones “soc lliure de cantar la meva cançó encara que estigui fora de temps” (I’m free. Out of our heads. 1965) i per tant us parlaré de joguines tradicionals i, probablement, la més tradicional de totes, després de la pilota de futbol, siguin els trens elèctrics.

Jo vaig néixer a Barcelona i el meu barri era Sant Antoni on encara i tinc algunes arrels antigues. En aquells temps hi havia un bon grapat de botigues de joguines al centre de Barcelona i n’esmentaré les tres amb les que més em sento identificat,  Rodabolas, Palau i Rocafort. La primera fa molts anys que va desaparèixer, la segona ja no està a la seva ubicació original del carrer Pelai, però encara està operativa al carrer Balmes (https://www.palauhobby.net/) i la tercera segueix atenent perfectament al públic a la Gran Via de les Corts Catalanes (https://rocafort.com/). No voldria oblidar una botiga que encara que no està a Catalunya ens és molt propera, ja que està a Les Escaldes, Andorra, i és el Basar Valira (https://www.basarvalira.com/index.php?accion=contingut&idmenu=11) . Lamentablement, a Girona ja no en queda cap de botiga on comprar aquest tipus de material.

El modelisme ferroviari és un entreteniment que ha quedat restringit a adults per diverses raons: el material és gairebé tot ell d’importació i els preus no són barats, no és un entreteniment competitiu, com pot ser un escalèxtric, és més aviat contemplatiu i els temps no apunten a aquesta línia i el modelisme requereix, en general, disposar d’un espai una mica gran per a poder desenvolupar un circuit ferroviari , així i tot sempre hi ha jovent que s’aficiona al tema i moltes vegades l’afició paterna és el catalitzador necessari per aquesta continuïtat.

Vista general de la maqueta
Vista general de la maqueta.

A grans trets, la realització d’una maqueta ferroviària necessita els següents components:

  • Una base sòlida on poder realitzar la construcció. En el meu cas és una fusta prou consistent de 2×4 que s’aguanta amb 6 cavallets.
  • Les vies i el material per on han de circular els trens. Hi ha  dos sistemes fonamentals, dos carrils i tres carrils. El sistema que sempre he tingut és el de tres carrils i puc dir que es tracta d’un material fiable i durador. El primer tren que vaig tenir va ser un Märklin (https://www.maerklin.de/en) i a partir d’ell tot el meu material ha estat d’aquesta marca. Hi ha una alternativa més assequible que és compatible amb l’original alemany i és Electrotren (https://es.electrotren.com/) , de fabricació estatal i molt fiable.
  • El sistema d’alimentació i control. A partir dels transformadors que, com Märklin, les pròpies cases constructores proporcionen, s’obté l’energia per a fer funcionar tot el circuit. Els sistemes de control poden ser tradicionals a base de semàfors i aïllants o digitals, fins i tot controlables amb centraletes informatitzades.  En el meu sistema hi coexisteixen components analògics  per on funcionen els trens més antics i un circuit digital senzill per on circulen els components més moderns.

La més famosa de les locomotores: la Cocodril suïssa, en model Märklin a escala HO i el model real al museu del transport de Lucerna, Suïssa.

  • El material rodant, locomotores i vagons. Les cases comercials fabriquen veritables joies que mantenen a escala, les característiques  fonamentals del material real. De vegades ens pot interessar un model antic o desclassificat i que ja no venen a les botigues. Aleshores no tenim més remei que anar a la xarxa o visitar algun dels mercats que d’aquest tipus de material s’organitzen a molts llocs. Podria dir que el més interessant d’aquest mercats és el que es fa a Barcelona  cada primer diumenge de mes al vestíbul de l’estació de França. (http://www.trenminiatura.es/foro/download/file.php?id=18929&mode=view). 
  • El material de decoració, edificis, ponts, castells, carreteres,  cotxes, vegetació, muntanyes i túnels és el darrer apartat però és el que li dona la veritable personalitat a la nostra maqueta. Tot aquest material  es comercialitza en forma de petites peces que s’han d’anar muntant fins a completar la construcció. Les cases més conegudes són Faller (https://www.faller.de/)  i Vollmer (https://viessmann-modell.com/vollmer/?p=1).

Dues edificacions històriques alemanyes: l’ajuntament d’Alsfeld i la torre de Sant Martí, de Freiburg im Breisgau, a la realitat i a la plaça major de la meva maqueta.

  • La casa Noch comercialitza grans peces amb muntanyes i túnels (https://www.noch.de/fertiggelaende-silvretta/80100/) .  Jo he tingut la sort que la meva senyora i la meva filla dominen aquest tema i m’ho han solucionat tot.  He procurat que algunes de les peces més emblemàtiques de la maqueta corresponguin a construccions reals que hàgim visitat en algun viatge.

Molts dels automòbils i camions que hi ha a la meva maqueta tenen més de 60 anys. Val a dir que es tracta d’un material català d’una marca també  desapareguda que va fer unes peces de notable qualitat. Es tracta dels llegendaris Mini-Cars que la casa Anguplas fabricava a Barcelona  entre 1958 i 1966. De totes les firmes que he esmentat podeu trobar webs i catàlegs. De la marca Anguplas hi podeu trobar un fantàstic llibre, Anguplas: Historia de un sueño  (http://www.87thscale.info/review_anguplas.htm)   escrit per un bon amic, en Juan Mauri Cruz, veritable expert en el tema.

La meva recomanació és que cal rebre orientació per part d’un professional qualificat. El que jo conec des de fa molts anys és en Josep Coll (http://www.cattrens.eu/) i és una absoluta garantia de qualitat. Un altre maquetista de contrastada solvència és en Jordi Auqué (https://www.auque.com/).

I quan ja tingueu construïda la vostra maqueta, veureu en tots els seus detalls els records de tots els qui han participat, d’avis a nets, de grans a petits. Un homenatge a la família, com cantava l’enyorada Dolores O’Riordan (Ode to my family. The Cranberries. No need to argue. 1994)

Sponsor

Altres articles interessants

Espai publicitari