Dos casos com a exemple
Us podeu preguntar, que tenen a veure aquestes dues fotos. Bé, doncs, en primer lloc, són totes dues del barri de Palau-sacosta i totes dues aconsegueixen tenir els veïns, del seu entorn molt emprenyats.
La primera és un espai de zona verda, entre el carrer Mas Abella i el carrer Pica d’Estats. No s’ha de ser cap expert en urbanisme, per veure que l’espai deixa molt a desitjar. La segona està en un passadís, que comunica el carrer Estudi General de Girona i el carrer Riera Palagret.
Tampoc s’ha de ser cap expert, per veure que també deixa molt a desitjar. Arbres molt alts, sense cap manteniment, fulles a terra, de les que vàrem caure el mes d’octubre i lloses de formigó aixecades per les arrels dels arbres.
Totes dues tenen en comú que són espais verds, el voltant de les cases, que en el seu dia les autoritats urbanístiques vàrem exigir (si es volia urbanitzar) que en aquests punts i hi haguera espais verds. També tenen en comú, que aquests espais els han pagat les persones que han comprat allà, la seva casa. I finalment tenen en comú, que un cop acabades les obres, els promotors fan entrega d’aquests espais a l’ajuntament, que n’ha d’acabar assumint el seu manteniment. I sigui dit, de passada, que aquests espais, quan els rep la ciutat, han de ser “urbanitzats”, amb les plantes i arbrats que estan especificats en el corresponent projecte urbanístic.
La foto de portada es correspon el carrer Riera de Mus i mostra les maniobres incorrectes que han de fer els bussos de l’escola les Alzines, per falta d’adaptació de les illetes a les dimensions dels bussos que hi circulen.
Manteniment i o competències municipals, aquesta és la qüestió.
Us podria explicar amb detall, que, qui i com els diferents departaments són responsables de quelcom d’aquests espais (papereres, mobiliari urbà, arbres i plantes vàries, etc.), en tot cas, és una situació complexa, que entre d’altres, són les principals causes de queixa ciutadana. Entenc que els ciutadans, no hem de ser experts en les diferents funcions del cartipàs municipal i hem de poder disposar d’un procediment suficient i efectiu per canalitzar les nostres queixes de manteniments. De fet, la nostra ciutat podem dir que disposa de la “finestra única”, coneguda com la “bústia d’avisos”.
Nosaltres, l’associació la fem servir contínuament i puc afirmar que en més d’un 95% dels casos tenim una contesta en menys de quinze dies. En tot cas, tampoc son tot “flors i violes”, algunes contestes ja comporten la resolució de problema i d’altres són aquelles de “a la tardor, quan fem……” En tot cas he de dir que el servei és eficaç.
Arribat en aquest punt he de recordar que he dit que estem emprenyats, perquè per molta bústia d’avisos i per contactes directes amb els diferents departaments, algunes de les contestes rebudes, són del tipus No és prioritari, es passa els serveis corresponent, etc. I més concretament, a la zona verda del carrer Pica d’Estats, la contesta d’urbanisme va ser: “S’ha de fer un projecte per modificar l’espai, es farà, però a hores d’ara no és prioritari”
I, si parlem de la segona foto i la gestió feta, aquí tenim la contesta:
Resposta al vostre avís enviat el dia 10/11/2022, número d’avís #601547#:
Us comuniquem que aquests arbres no compleixen cap dels criteris per a ser podats, afectació a façana, fanals o no permetre el pas de vianants i/o vehicles, per la qual cosa no podarem. La caiguda de fulles no és una raó per a podar els arbres.
El manteniment i neteja de teulades i jardins corresponen als respectius propietaris i considerem que l’arbrat aporta uns beneficis ambientals que estan per sobre de l’interès privat.
Contesta “patètica i insultant”, fins i tot acceptant en bona part els arguments.
En aquest sector hi tenim tres passadissos i escales d’una llargada de 130 cada un d’ells i els únics arbres que estan plantats són tres, repartits en uns cinquanta metres. Aquests no es poden tocar, segons cridaries tècnics. I els criteris tècnics per plantar els arbres, que mai es varen posar, a la resta dels passadissos i els criteris de revisar adequadament el paviment de lloses de formigó i els criteris tècnics per fer recollir les “catifes de fulles”, i … I tantes preguntes que ens podem fer i que encara ens fan emprenyar més.
Fixeu-vos que sense voler he caigut en el parany de parlar de tècnics i de normes, que les necessitem, però per damunt i tenim la gestió política. En sembla que ja Plató, deia quelcom “Els polítics no només han de convèncer, sinó forçar els seus ciutadans a ser millors”. Els polítics i tècnics municipals també són ciutadans, a veure si tenim sort.
