Joan Corney, febrer 2023
Al capdamunt de la Pujada a La Creu de Palau, just a l’encreuament que girant a l’esquerra condueix cap a l’Església de Sant Miquel, hi podem veure un monòlit de l’escultor gironí Domènec Fita. Té una alçada de 5,80 metres i el coronen una doble creu: una de pedra i una altra de ferro.
Fa algunes setmanes, a la base d’aquesta escultura, es va col·locar a una placa en què es pot llegir “Creu missional” i un codi QR que remet al web municipal que amplia aquesta informació. És evident que es tracta d’un error. Així ha estat reconegut pel Servei de Patrimoni, Museus i Arts Visuals de l’Ajuntament de Girona, que ja ha modificat la informació al web.
Però com que encara no és possible fer el canvi de la placa, ens ha semblat oportú donar a conèixer la significació i l’esdevenir històric d’aquesta Creu de Terme, coneguda popularment com La Creu de Palau.
Haurem de recular uns centenars d’anys quan en aquest indret s’hi va ubicar una creu. Era una creu d’estil gòtic i responia al costum de situar una creu per donar la benvinguda a la gent que arribava als pobles. Aquestes creus es coneixen amb el nom de “creus de terme” i es trobaven al costat dels camins més transitats. A Palau-sacosta aquesta Creu de Terme es trobava a l’antic encreuament de la carretera de Girona a Caldes de Malavella (avui Pujada a La Creu de Palau i Camí Vell de Fornells) i la carretera que des de Salt dirigia a La Bisbal (avui un camí substituït en part pel carrer Albí que des de la carretera de Barcelona segueix cap al carrer de l’Església de Sant Miquel).
Tenim dues fonts fotogràfiques (Fons V. Fargnoli i Fons Castany) que acrediten aquesta ubicació. Una senzilla creu de ferro substituïa els braços de pedra que no sabem com i quan es van trencar. Aquesta Creu de Terme va ser enderrocada juntament amb l’antiga església en el període 1936-39, però va persistir en el record dels palauencs.
La pràctica religiosa d’una missió el 1944 va moure algunes persones a recuperar aquella creu de terme enderrocada, situant al seu mateix lloc una creu de fusta amb la inscripció “missió 1944” com a recordatori d’aquesta iniciativa.
La seva ubicació en un encreuament molt concorregut va fer que durant anys aquesta creu de fusta fos un lloc de trobada, sobretot per la mainada i la gent més jove que utilitzaven com a banc el peu esglaonat. Era també el referent de les processons que en honor dels sants patrons del poble o amb motiu de la festa de Corpus se celebraven cada any.
La substitució d’aquesta creu de fusta per l’escultura de Domènec Fita va tenir lloc amb motiu de l’annexió forçosa del municipi de Palau-sacosta al de Girona el 1963. En Jaume Fàbrega, regidor de l’Ajuntament i durant molts anys veterinari del poble ens ho explica en un escrit del 1987.
En una conversa amb el veí de Palau-sacosta, en Martí Planas, pagès i reconegut entusiasta de la sardana amb el sobrenom d’El Ros de Palau, li va preguntar:
– Martí, si vos poguéssiu, què faríeu per Palau?
– Jo faria la Creu nova, va contestar decidit.
Jaume Fàbrega ens explica que els companys de consistori ho van parlar i debatre i finalment van estar d’acord en encarregar la nova creu al gironí Domènec Fita deixant a criteri de l’artista la concreció de l’encàrrec que s’havia de realitzar amb pedra de Girona. Vegem un fragment de l’acta del 4 de gener de 1963 que recull l’acord: En la mateixa acta s’hi recullen aquestes paraules de l’alcalde:
I en l’acta de 2 de juny de 1963, poc abans que es signés la diligència per fer efectiva l’annexió el dia 30 del mateix mes de juny, s’acorda fer diversos pagaments, entre altres, per les obres de paleteria al constructor Cipriano Canals i a l’escultor Domènec Fita:
El monòlit de Domènec Fita es va situar al lloc que ocupava la primitiva Creu de Terme, al bell mig de l’encreuament de camins, que van ser objecte d’una remodelació i aplanament. Atenent el costum de l’època aquest Creu es va beneir el dia Sant Miquel, patró del poble de Palau-sacosta, el 29 de setembre coincidint amb la celebració de la Festa Major.
L’escultor Domènec Fita va mantenir la inscripció “MISSIÓ 1944” com a record de la pràctica religiosa que va iniciar la recuperació de la històrica Creu de Terme i hi va afegir un baix relleu amb la imatge de la Verge i la inscripció “SANTA MARIA”.
La nova Creu de pedra, sobre una base quadrada, també de pedra de Girona. Es va situar al mig de la superfície circular d’uns 3,5 metres de diàmetre delimitada per una vorada de blocs de pedra com les que protegeixen les voreres dels carrers.
Amb el temps diverses capes de grava i asfalt sobreposades per aplanar els camins originals van fer van anar fent desaparèixer aquesta vorada de protecció. Això i l’increment del trànsit rodat van fer que la Creu suposés un risc. I en lloc de reordenar els vials construint una rotonda més gran i donar rellevància a l’escultura de la Creu com a element central, cosa que proposava el veïnatge, des de l’Ajuntament es va decidir desplaçar la Creu de Terme uns metres de la seva ubicació històrica, sense valorar el valor simbòlic que tenia per als veïns i veïnes del poble.
