Benvolgudes veïnes i veïns de Palau-sacosta. Ens complau presentar-vos la nostra revista i també butlletí, que de manera periòdica i constant vol recollir els esdeveniments, novetats i problemes que tenim en el nostre poble de Palau-sacosta. Bé, per ser més exactes el barrí de Palau-sacosta. De tota manera parlar del poble de Palau-sacosta, no és una hipèrbole o una exageració, és la voluntat que tenim de fer perdurar les seves arrels, més enllà de parlar cada dia dels problemes que tenim i volem resoldre, com un barri més, que som de la nostra ciutat. Palau-sacosta va quedar annexionat a Girona, l’any 1963. En aquests anys, era un poble essencialment agrícola, però també amb activitat industrial. De fet des de finals del s. XIX i bona part de tot el s. XX, passa a tenir en el seu territori tot un seguit d’empreses del mom de la rajoleria (les bòbiles) i posteriorment s’implanta, en els primers anys del s. XX, la fàbrica d’indústries químiques i tartàriques. Fets, llocs i activitat, que el llarg d’aquesta nova revista volem aprofitar per explicar.
En tot cas, res d’això ens fa perdre de vista les necessitats i problemes que tenim, i per tant serà, del que parlarem cada dia de manera extensa, en els nostres butlletins.
Palau, és a dir Palau-sacosta, ha passat de ser un petit poble, a un barri residencial de la ciutat de Girona, però afortunadament per tots nosaltres, hem quedat envoltats dels seus signes d’identitat. Les velles cases de pagès (els masos), que la majoria encara ara conserven el seu nom i les seves pedres (sembla que el temps no passa per elles), l’edifici de l’església de Sant Miquel o el castell de les Torres de Palau, en són una mostra.
Aprofitarem tot plegat, per parlar-vos de “pedres i persones”, i deixa constància de la història del nostre poble. A manera de resum, ara i avui en sembla que hem de parlar i resoldre tot aquest seguit de temes:
Escoles i els seus entorns.
Aconseguir un pla de mobilitat, perquè les escoles, més ben dit les entrades i sortides de les escoles no siguin un tap a la zona del Camí vell de Fornells, parlem de l’escola Les Alzines i escola Montessori, mentre que en el carrer Riera de Mus, cantonada Mas Prunell, l’escola de la Pabordia.
No pot ser, que només els veïns de la zona hàgim d’assumir com a normal, i en solitari les incomoditats diàries d’aquestes entrades i sortides dels alumnes i tota la resta d’usuaris i acompanyants. Els centres educatius privats i o públics han de col·laborar i si cal invertir, conjuntament amb l’ajuntament, com responsable de la mobilitat, en espais públics i privats, que ajudin a pacificar aquesta circulació de persones i vehicles. Camins per a vianants més llargs i segurs per arribar fins a la porta i cap cotxe, a la porta d’entrada de l’escola.
Mobilitat viaria:
Resoldré d’una vegada per totes, l’encreuament del carrer Camí Vell de Fornells i carrer Aragó. Entre el Tenis i l’escola Montessori.
Prolongar el carril bicicleta que bé de la universitat i de l’Estadi Montilivi, que acabí enllaçat amb Fornells, amb un traçat que sigui capaç d’assegurar la integritat de tothom. Ha de ser en un traçat mixt per vehicles, bicicletes i vianants.
El carrer Església de Sant Miquel, és suficient ampla, per dissenyar un sistema de circulació compartit i no necessàriament trossejat o dividit per cada grup d’usuaris. Voreres amples i carrer amb velocitat limitada per a tota mena de vehicles.
Edifici de la Generalitat, fora de servei.
Aconseguir que l’antic edifici del departament de treball, deixí de ser un edifici abandonat. Idees en tenim: des de ser un annexa de serveis del Centre de la Gent Gran, fins a residència d’estudiants, o una requalificació de l’espai, on tota la zona del bosc pot ser públic i la resta edificació privada. Tot el que sigui abans de continuar com ara i així ho farem saber a la Generalitat i l’Ajuntament.
Seguretat en el barri:
Continuar col·laborant amb la policia municipal i el seu nou model de seguretat. No deixar de demanar les mesures jurídiques necessàries, que garanteixin el dret a la propietat privada davant de les ocupacions de habitatges i demanar a les policies la màxima eficàcia amb els grups de delinqüència organitzada i en els veïns, la màxima vigilància. Entre tots intervenir de manera eficaç en els primers moments del fet delictiu i que més d’un cop, en tenim l’experiència, s’ha pogut parar i avortar.
Incompliments i endarreriments:
També volem ser la veu, per recordar de manera continuada el nostre Ajuntament, les mancances, endarreriments i tota mena de situacions, que es produeixen. Tant amb obres pendents com en obres fetes.
L’Associació de veïns ens definim i ens presentem a la nostra web “com una associació dinàmica, activa, dialogant i creativa….”, però res d’això no és possible si l’associació no som tots. No cal, que tots i totes estem dintre i en el dia a dia, que per cert, seria fantàstic. En tot cas segur que necessitem els vostres ulls, les vostres queixes i fins i tot de les coses que van bé, per ser eficaços en les nostres gestions i iniciatives, davant les administracions.
La NEWS, disposa de l’apartat “els veïns escriuen” per fer-nos arribar, per correu electrònic, tots els comentaris i un segon, més estratègic, com és l’enllaç a la “Bústia d’avisos i suggeriments de l’ajuntament de Girona. l’enllaç a la “Bústia d’avisos i suggeriments de l’Ajuntament de Girona.
