Feliç Sant Jordi veïns de Palau-sacosta.
Després de dos anys de pandèmia, arriba l’esperada festa de Sant Jordi. Durant aquest temps hem perdut moltes coses, però ben segur que una de les més enyorades, és aquesta data tan especial. La festa del llibre i la rosa es tornarà a viure per carrers i places de les nostres viles, i gaudirem de nou passejant o assistint a algun acte dels molts que es programen aquest dia tan emblemàtic.
Però moltes persones no saben per què el dia 23 d’abril se celebra aquesta festa, perquè regalem roses i llibres i quina història hi ha al darrere d’aquesta data que els catalans projectem al món. Per això en aquest article voldria posar-hi un xic de llum.
De la llegenda de Sant Jordi hi ha diferents versions segons el país d’origen, però si ens centrem en la catalana, aquesta explica que Sant Jordi era un cavaller molt valent disposat a donar la seva vida per salvar una princesa que havia estat escollida per ser l’aliment d’un drac que assetjava el regne. El valent cavaller va rescatar-la del seu fatal destí matant a la bèstia amb la seva llança i de les gotes de sang del drac va néixer un roser. Ell en va arrencar una i li va donar a la princesa en senyal d’amor etern, i des d’aquell moment varen viure feliços per sempre. La llegenda també conta que el roser floria cada abril, cosa que evidencia el perquè es va fixar un dia d’aquest més per celebrar la seva gesta.
Com totes les llegendes, aquesta bonica història té una arrel religiosa. Hem de buscar els orígens l’any 303 després de Crist. Aquell dia un militar de nom Jordi que dirigia un batalló a les ordres de l’emperador romà Dioclecià va ser decapitat pels romans per negar-se a perseguir els cristians. El seu càstig va ser el martiri i la posterior execució.
La seva història es va estendre fins a convertir-se en veneració i comencen a néixer diferents llegendes lligades a la seva figura. El segle VII va ser santificat i l’any 1456 fou anomenat oficialment patró de Catalunya. Aquesta data durant més de tres-cents anys es va convertir en festa oficial essent un dia de gran celebració. Al voltant del Palau de la Generalitat s’organitzava una espècie de fira medieval dedicada als casaments on anaven els promesos i la tradició marcava que l’home havia de comprar una rosa vermella, símbol de la passió, a la seva promesa.
Amb l’arribada de la monarquia borbònica al tron espanyol, i la caiguda de Barcelona a principis del segle XVIII, la festa va començar a minvar i perdre l’esplendor que havia tingut fins aquell moment.
No va ser fins a finals del segle XIX, amb l’arribada de la Renaixença, que Sant Jordi va tornar a prendre força com una jornada per reivindicar la història i la cultura del nostre país. Però la consolidació definitiva de la Diada no es va produir fins a principis del segle XX gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, aquesta va fer un esforç per recuperar la tradició i alhora també per introduir un vessant cultural directament vinculat al sector editorial. Casualment, el 23 d’abril se celebra el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, perquè en aquesta data van néixer diversos escriptors destacats de la literatura universal. La celebració del dia de llibre és una festa forana que a Catalunya ha arrelat profundament gràcies a la sincronia de la data. Es va començar a difondre al voltant dels anys vint del segle passat, coincidint amb un moment de gran efervescència social, política i cultural. La dictadura de Primo de Rivera la va prohibir i el règim franquista la va permetre però d’una manera molt controlada. Això no va fer més que consolidar Sant Jordi com una gran diada de reivindicació de la cultura catalana. Fins al dia d’avui, que s’ha convertit no només amb una gran festa, sinó també amb la demostració de la identitat singular i universal catalana. Amb el tarannà d’un poble innovador, creatiu, amb valors de convivència i tolerància forjant una cultura que és alhora nacional i cosmopolita.
