Recull d’espais i memòria de Palau-sacosta
Projecte municipal de recuperació de topònims i patrimoni etnogràfic dels espais natural propers el barri. 31 de maig de 2024.
Notes fetes amb les aportacions d’ en Joan Corney Vilà, Jesús Rodriguez Pérez, Isidre Vall-llosera Puig i Josep Joanhuix Pol, tots ells palauencs de tota la vida i grans coneixedors de tots els entorns de Palau-sacosta
La base de la feina, han estat els plànols de la ciutat de Girona, sector de Palau-sacosta.
La iniciativa es municipal i el principal objectiu es localitzar camins i topònims antics i o el mateix temps proposar nous topònims de punts, que fins ara no en tenen cap de conegut.
Hem treballat amb dos planells. El numero tres, que agafa des de l’edifici de telefònica al carrer de Barcelona, fins els límits de Girona amb Quart, carreta de Platja d’Aro (C65 i la Creueta i Quart, tot resseguint el riu Onyar i la variant de la NII.
El planell numero dos, que agafa des del sector de les Pedreres, carrer del Carme i Vilarroja, fins a Palau-sacosta, amb els límits de Quart i el sud per la variant de la NII, en el seu enllaç a Girona i a la carretera dels Àngels.
De tot plegat ens hem centrar en el plànol numero tres i tots els entorns de Palau-sacosta:
Respecte els camins, que es un dels objectius, no n’hem identificat cap de nou i pel contrari, molts de tallats, ja sigui per noves obres, o per finques que han barrat el pas els antics camins i o, el pas del temps que esta generant la desaparició real dels antics traçats.
Sobre els nous traçat, fets fa uns anys, en els projectes camins de barri, considerem que alguns dels senyalats a la zona de Palau, han quedat obsolets i alguns altres, en sembla que dibuixen traçats antics del barri de Palau, i que aquí nomes queden com testimoni del que va ser i no com aa camins reals.
Respecte de noms i topònims, hem trobat algunes errades i hem incorporat alguna novetat, ara estrictament històrica i per tant desapareguda.
De tot plegat en fem aquestes notes de detall:
Camins, sector del plano el sud i l’est de les Torres de Palau.
En aquest punt i agafant com a referencia les Torres de Palau i el Mas Jardí, és pot observar una gran extensió agrícola, dividida per la variant de la NII i el mateix riu Onyar, denominats com a Pla de can Triola i pla del convent.
Tot aquest espai ara mateix es una propietat privada, tancada sense cap accés públic, perí si quei apareixen els camins (camins d’inventari municipal), entre ells:
1- Camí de Mas Figueres, des de Mas Jardí i resseguint el riu Onyar, porten fins a Mas Figueres, en perfecte estat, perquè ho fa servir la propietat.
2- Un segon camí es el que passa pel Mas Jardí, en direcció el Bon Pastor. No te cap utilitat, mes enllà de resseguir els camps de cultiu, que la propietat conreu.
L’altre realitat, es que aquests camins, que portaven fins les lleres del riu Onyar, han quedat tallats per la construcció de la variant de la NII. Conclusió: finques tancades i camins tallats.(adjuntem foto, localitzacions i un topònim erroni)
Topònim erroni: En el pla de Can Triola, apareix marcat una petita variant del “camí de la vora del riu, tram oest” que acaba en un punt que anomena “la Creu de Palau”. ES DEL TOT ERRORNI, AQUEST PUNT ES UN PETIT EDIFICI QUE BASTEIX UN POU D’AIGUA.
• Un parell de referencies històriques, o com mínim anècdotes. El Camí, que des de Mas Jardí portava al camí del convent, te una variant fins al riu, ara tallada, que era un punt d’esbarjo i bany pels joves de Palau-sacosta dels anys seixanta del segle passat.
• També prop d’aquest punt del riu havia existit una resclosa, que recollia l’aigua per desviar cap un canal que portava fins a les instal·lacions de la farinera de la Creueta.
Camí que falta marcar: Mas Vert, situat en el carrer de Puigsacalm, a prop del carrer Santiago Cocquard i Joan Viñas. El mas queda separat del carrer i per davant i passa un camí que porta fins el Puig del Bisbe. En aquest tros de recorregut, queda un segon camí que porta cap el camí de la Creueta, que ve de Palau, des del carrer Església de Sant Miquel
Respecte dels camins assenyalats amb traç de color groc (camins de barri), camí principal, unes quantes anotacions, amb el comentari previ. Tot i que no hem pogut fer tots els recorreguts el 100% d’ aquests traçats, hem detectat algunes errades o com a mínim traçat no actuals:
• En tot cas i com exemple, ens podem centrar en el tram que va des del carrer Església de Sant Miquel, just en el camp de futbol juvenil del Girona CF i segueix , pel bosc, en paral·lel aquestes instal·lacions, passa a tocar del castell les torres de Palau i acaba en el camí que porta a Mas Jardí. (DUBTÓS RECURREGUT).
En aquest punt va resseguint el carrer anomenat Mas Jardí, fins enllaça en el camí vell de Fornells. En aquest tram senyalitzem trossos que no existeixen, com a camins i falta marcar el nou recorregut que ens porta, resseguint el carrer fins a la creu de Palau i d’aquí el camí vell de Fornells, fins a trobar el carrer Mas Palahi. En el primer tram passa pel mig del bosc de pins, per entrar en el carrer de les Terreres. Etc.
Destaquem aquests fets, perquè a diferencia del que pot passat en d’altres punts, les identificacions dels noms del camins i cases, estan molt ven actualitzats, per tant es pot explicar perfectament un traçat, amb tots els noms dels entorns. En to cas, si que tenim dubtes, com ja hem comentat, dels propis traçats, que ara mateix siguin transitables per allà on s’han assenyalat.
En tot cas, i mes enllà del desconeixement puntual, que puguem tenir nosaltres, us volem proposar tot un seguit de llocs, que poden resseguir amb aquests planells, però identificant-los amb antigues histories, que ens poden ajudar a identificar aquest nostre territori. Si voleu ara mateix només son carrers i cases, però que en altres moments han format part de l’historia de aquest poble.
Ubicacions i espais actuals, carrers d’avui, histories d’ahir.
- Can Sureda i la seva bassa d’aigua de pluja.
a. Just a la Creu de Palau i a tocar el supermercat novavenda, en el carrer dels Sarriera, tenim un zona verda en pins i roures i una finca privada, on encara es pot apreciar una antiga “era”. Aquí fins els any 1970 hi havia el mas Can Sureda. Que conreava tots els camps del seu voltat. Un d’ells, son els que uns anys després LA CAIXA, va edificar un conjunt de pisos molt emblemàtics, que queden entre el carrer Església de Sant Miquel i els carrers Romaní i Farigola. Doncs just en aquest punt i a tocar el mur de l’església de Sant Miquel hi havia uns gran basa d’aigua. Encara es possible de veure, en algunes fotos antigues, com les que en -Valenti Frangoli va fer aquí a Palau.
- Quatre camins ( zona propera a l’actual escola Montessori). A la foto es pot observar una bassa d’aigua que pertenyia a Cans Sureda, que hem identificat en els plànols i avui desaperaguda.
a. Portava a Girona, Fornells de la Selva, Mas Can Triola i zona centre del pla de l’Onyar, Can Figueres i zona sud-oest del pla de l’Onyar. Espai descrit en un altre apartat, com la BATERIA.
3. Pou de regar i petit edifici, Situat en el pla de can Triola. (mal assenyalat en el plànol, com “creu de palau”
4. La resclosa del Onyar. Construïda per donar aigua el moli fariner de la Creueta.
5. La Creu de Palau. Creu de terme. Símbol emblemàtic de Palau-sacosta, encreuament d’antics camins (La Bisbal, Caldes de Malavella i altres)
6. Plaça vella de Palau-sacosta, molt a prop del petit bosquets, situat en el carrer de Mas Palahi i el carrer Terreres. Es un espai, encara avui existent. Es un espai rodejat de pins i sense mes vegetació, en grava escampada el terra. Si varen ballar sardanes de la festa major fins l’any 1936
7.Pas d’ en Xomba. Antiga carretera de la Bisbal(venia de Salt, passava d’oest a est, per l’actual Mas Xirgu, travessava per sota la via del tren, pel pas d’en Xomba, pujava fins ala Creu de Palau i seguia per l’actual carrer de l’Església de Sant Miquel fins el límit amb Quart, des d’on seguia cap a l’actual carretera de Sant Feliu.
7. Camp dels anglesos.Explanada( primera foto), avui molt poc visible, davant mateix del que avui son les instal·lacions esportives de la universitat. Se li dona aquest nom, perquè, el propietari de la casa numero tres del carrer Puigsacalm, era una persona anglesa, que pel seu compte va fer explanar quest punt, perquè el joves de Palau-sacosta (anys 1960), poguessin jugar a futbol.
8. Pou de les aigües. A tocar el carrer de Barcelona i rotonda de Mas Gri (en aquest punt l’antiga rajoleria Masó). En aquest punt hi havia un pou que portava l’aigua el primer dipòsit d’aigua, a la pujada de Palau-sacosta. (any 50/60 del segle passat)
9. Bòbila de l’Almeda
a. Explanada de la bòbila de L’Almera. Anys mes tard conegut, també , com el “merendero de cal manyo”. Zona compresa entre la universitat i l’escola CEE Font de l’Abella i la mateixa avinguda de Montilivi. Existeixen algunes boques, soterrades d’enfornar rajols. Son les úniques restes que es conserven de tota l’activitat rajolera de Palau-sacosta. Actualment estan tapiades.
10.Camp de la Coma. Havia estat una vinya. Els camps prop del bosc de la Pabordia
11.Clot de la dona morta. Era una obaga del bosc molt fonda, a tocar al carrer del camí vell de Fornells. Avui queda dintre del tennis Girona.
12. La Bateria.
Era vestigi de la guerra del francès a Girona. Sembla que era el punt explanat artificialment, on l’exercit de Napoleó, va instal·lar les seves bateries de canons per bombardejar la ciutat de Girona. Estava situat a la part mes alta del actual triangle limitat per Camí Vell de Fornells, el carrer Mas Devesa i el Carrer Torre Malla. En aquest punt també hi havia el camí que anava fins a Mas Figueres, passant per Can Triola, situat en el pla del Onyar
13. Els Químics. Avui conegut com els pisos dels químics, en els antics terrenys de la fabrica del Químics (Industrias Químicas i Tartáricas). Foto de la fabrica dels anys 1980 i ubicació actual dels pisos amb la xemeneia restaurada.
14. Escola Municipal de Palau-sacosta.Situada a la pujada de Palau, avui escola especial, va ser la primera escola publica, inaugurada l’any 1935 i la primera plaça publica del municipi de Palau. “La plaça de Palau”
15. Mas Font de l’Abella amb un roure centenari, que encara ens acompanya i un moli de vent i safareig- portava l’aigua de la font fins el safareigs-. No en queden vestigis
c. Font de l’abella- original- Enterrada durant els anys vuitanta. Es conserven restes de pedra.
d. Font de l’abella- reproducció o recordatori. Iniciativa de l’Associació de veïns de Montilivi, amb fons municipals dels pressupostos participats.
e. Refugi de la guerra civil (1936-1938). Construcció excavada pels propis veïns. Excavat en el marge del bosc. Es visible, però no visitable.
Aquests treball es va entregar amb data 31 d’ agost de 2024
