Arribarem al cim trepitjant fort i amb el vent a les dents.
George Leigh Mallory, 1924
L’any 2022 l’escalador Mark Synnot va publicar un llibre titulat “El tercer pol” on descriu la seva visió personal de la conquesta de l’Everest –El tercer pol—i com aquest fet esportiu es va convertir per a ell en una obsessió que quasi li costa la vida.
La història oficial diu que l’Everest, de 8848,86 metres d’alçada i situat a la frontera del Nepal i el Tibet va ser conquerit per primera vegada el 29 de maig de 1953 per l’escalador neozelandès sir Edmund Hillary i el sir Edmund Hillary. (Foto 1)
Foto 1. 1953. Sir Edmund Hillary i el sherpa Tenzing Norgay
Hi havia hagut amb anterioritat expedicions amb escaladors de diferents nacionalitats, però els britànics, experts exploradors, tenien un veritable interès a ser els primers a pujar al sostre del món.
El 1921 i 1922 hi va haver expedicions britàniques a l’Everest que no van poder conquerir el cim, però l’expedició que va generar el misteri més gran de l’alpinisme i probablement de la història de l’esport va ser la de 1924, ara fa 100 anys. Aquesta expedició dirigida pel brigadier Charles Bruce tenia 12 components a part d’un gran nombre de portadors.
Foto 2. Expedició de 1924. Drets i d’esquerra a dreta: Andrew Irvine, George Mallory, Edward Norton, Noel Odell y John McDonald. Asseguts, Edward Shebbeare, Geoffrey Bruce, Howard Somervell y Bently Beetham
L’home amb més experiència era el professor George Mallory, però també tenien un gran pes a l’equip Andrew “Sandy” Irvine, estudiant d’enginyeria i expert en les bombones d’oxigen necessàries per l’alçada de l’Everest, Noel Odell, geòleg i Howard Somervell, metge i tots ells grans escaladors.
George Leigh Mallory (foto 3) havia nascut a Mobberley el 1886. A 14 anys va contactar amb el món de l’escalada gràcies al seu professor Graham Irving.
Foto 3. George Leigh Mallory,
El 1905 va entrar a Cambridge per a estudiar Història i on va ser regatista a la Oxford-Cambridge. En acabar els seus estudis va treballar com a professor a l’escola Chaterhouse de Godalming. El 1914 es va casar amb Ruth Turner i el matrimoni va tenir tres fills.
Mallory va participar en la Primera Guerra Mundial on va assolir el grau de tinent. Va participar en diferents expedicions per a fer escalada tant per la Gran Bretanya com per a altres països europeus. Però la qüestió de l’Everest havia esdevingut una qüestió nacional. Mallory va participar en les expedicions de 1921 i 1922, però no van reeixir. I el 1924 la tercera i darrera expedició. Quan se li preguntava per aquesta insistència en pujar a l’Everest, Mallory contestava “Perquè és allà!”
Foto 4. Andrew “Sandy” Irvine
Irvine (foto 4) era 16 anys més jove que Mallory i també havia estat regatista, però per Oxford i la seva lleialtat a Mallory era absoluta.
Entre el 8 i el 9 de juny de 1924 Irvine i Mallory ataquen els darrers 250 metres de l’ascensió. El cim és a tocar. Des del darrer campament, Odell els localitza amb un telescopi, però els dos homes desapareixen entre els núvols i mai més es van tornar a veure amb vida.
Per la seva ubicació, Odell sempre va mantenir que els dos escaladors estaven baixant del cim. I aquesta és la gran incògnita: van arribar, Mallory i Irvine, al cim de l’Everest? Ningú ho sap del cert. Escaladors experts opinen que la dificultat tècnica dels darrers metres de l’escalada va ser insuperable pels dos alpinistes britànics que anaven equipats de forma molt rudimentària amb roba de llana i gavardina i botes de cuir, la qual cosa encara magnífica més la seva gesta.
Foto 5. Ruth i George Mallory
Mallory portava una fotografia de la seva esposa Ruth (foto 5) per deixar-la al cim de l’Everest, segons va explicar la seva filla. L’1 de maig de 1999, Conrad Anker va trobar el cos de Mallory. Tenia greus fractures i grans ferides, producte d’una caiguda molt forta. A la seva roba no hi van trobar la fotografia de la Ruth i en una de les seves butxaques hi havia les ulleres fosques que porten els alpinistes, per tant, ja era fosc i, com va afirmar Odell, estaven tornant. Davant la impossibilitat de traslladar el seu cos, Mallory va ser enterrat amb honors i l’Everest és el guardià silenciós de les restes d’un dels seus herois.
Foto 6. Kodak Vest Pocket Model B
Però l’expedició de 1999 no va trobar el cos d’Irvine que guarda l’únic objecte que pot revelar el misteri. En iniciar l’expedició de 1924, el doctor Howard Somervell li va deixar la seva càmera fotogràfica a Andrew Irvine que era el millor fotògraf del grup. Aquella Kodak Vest Pocket Model B (foto 6) pot encara conservar l’única prova material de la conquesta de l’Everest per part de Mallory i Irvine. La casa Kodak ha informat que les baixes temperatures podrien haver conservat la pel·lícula en bones condicions tot i tenir 100 anys i ser apta per a ser revelada.
L’1 d’octubre de 2024, una expedició de National Geographic va anunciar que s’havien trobat restes que pertanyien a Irvine, però no hi havia rastre de la càmera.
Foto 7. Darrera foto coneguda de Mallory i Irvine
Si algun dia es troba aquella Kodak és possible que calgui reescriure la història oficial perquè la llegenda ja és eterna (foto 7) i els mites, com deia Malraux, no ens criden a la raó, sinó a la complicitat.
Cada dia que passa estic més convençut que Mallory i Irvine van fer el cim.
