He rebut una trucada.

Girona des d'el pont de ferro
Comparteix-nos amb els teus

Mes ben dit, unes quantes, totes amb el mateix sentit.

­­—Volem venir a veure a la gent de l’associació per parlar. Ja saps, s’acosten eleccions.

— Cap problema, quedem un dia, et puc assegurar que tenim la llista molt llarga.

— doncs busquem un dia i quedem.

Em sembla oportú, parlar ara d’aquest tema, abans no comenci el “nou curs i tinguem canvi d’interlocutors”. El paper de les associacions de veïns, és fonamentalment de xarnera entre els ciutadans i les administracions, sobretot la municipal i deixant de banda, els detalls, tots els barris tenim la llista molt llarga i l’experiència del que costa.

Tot i que pot semblar una carta el reis, vull fugir, altre cop de fer la llista i el debats del “què i del com”, per finalment acabar amb un balanç, que per uns serà bo, i per altres, discret o negatiu.

Avui en dia, el fraccionament, en molts de grups, de la representació política, ha vingut per quedar-se. Es pot parlar d’esquerres i de dretes, però també d’ecologia, medi ambient, feminisme, lgetbiq+ i tants d’altres i el resultat en cada contesa electoral té una cuina diferent i, per tant, un resultat, tot sovint imprevisible. En tot cas, el més previsible de tot, es que les majories per governar s’hauran de pactar sempre.

Fins ara, el que es veu, és el pacta del dia a dia, no parlem del mig termini. Avui quan escric aquestes línies, llegeixo que el primer ministre Italià Mario Draghi ha hagut de dimitir. Unes hores abans, i per assegurar un acord del gas amb Algèria (mig termini) han hagut de fer un tripijoc, entre el primer ministre i el president de la República, per tancar primer aquest acord i després presentar la dimissió.

El futur de la nostra ciutat. Majories polítiques molt fraccionades, les “cotilles” i estratègies.

El fraccionament de la representació política, a tots els àmbits del nostre país, i, per tant, també en el municipal, ens porten a constatar que les formes, que fins ara s’han donat els diferents grups polítics, siguin partits siguin agrupacions de ciutadans, han quedat obsoletes, i ara mateix ens aboquen a la inacció i quedar-se tot amb iniciatives del dia a dia. Ara arreglem un carrer, ara fem un festival, ara, etc., mentre que des de l’oposició, dels que no han tingut prou vots per governar, surten proclames, també diàries sobre el que i el com s’hauria de fer, també del dia a dia. Això, quan no es fa una denúncia judicial, sobre el que no ha fet o ha fet malament (s’ha saltat la norma escrita i o el menys com sembla que es pot interpretar). Resultat, les ciutats i la nostra també i els seus gestors, es dediquen a resoldre els problemes d’avui i com a molt els de la setmana que ve, no poden fer més, porten “cotilles”.

Les Cotilles. Som esclaus de les normes que ens hem donat, en moments diferents dels d’ara, quan podíem disposar de majories molt grans, per assegurar la “correcta” voluntat dels canvis, com per exemple un nou “pla general”. Ara sembla que no en tindrem mai cap altre.

La nostra ciutat necessita molts més recursos, i capacitat d’inversió publica i privada i amplitud de compromís amb un disseny a vint anys vista. Només així estem per sobre de les cotilles del dia a dia.

 Permeteu-me un exemple senzill, per demostrar que les “cotilles” només es fan servir quan convé. Les Pensions i l’increment de la quota en despesa militar per arribar el 2% de PIB.

Cotilla si, Cotilla no.

Quan parlem de Pensions, surten totes les “cotilles”(increment de l’IPC. si/no, Pacte de Toledo, ara no tenim majoria, etc., etc.), fins i tot el mateix Banc d’Espanya, ens recorda, que és el que no s’ha de fer amb les “pensions”. Quan parlem de pujar un 1% la despesa militar, és un tema que “no es discuteix”. S’ha de fer. Amén (no ho dic jo, ho diu el president del govern espanyol, que gestiona tots els recursos del país i el parlament amb una gran majoria, ara si toca.

Estratègies possibles:

Que ens suggeriu, que poguí ser creïble i atractiu? Que sigui un compromís ferm i demostrable al llarg de la pròxima legislatura.

(Desfer-nos de les cotilles, és a dir: Allò que constreny o limita les idees, el pensament, la llibertat d’acció, etc. ).

Sponsor

Altres articles interessants

Espai publicitari