Guillem Rey, membre de la Junta i Advocat.
EL CANVI DE NOM I COGNOMS
El registre civil es regia fins fa ben poc per la Llei de 8 de juny de 1957, a partir del 30 d’abril de 2021 va entrar en vigor la nova Llei 20/2011 que reforça a aquest organisme per adaptar-lo als nous temps.
Pel que fa a la sol·licitud de canvi de nom i cognoms la nova llei ha comportat petites diferències respecte la regulació anterior, breument exposem els aspectes generals d’aquesta llei.
- En el moment del naixement els progenitors podran escollir l’ordre dels cognoms del fill/a, sense que tingui preferència el cognom del pare. En cas de desacord entre els progenitors serà l’encarregat del registre qui decidirà l’ordre.
- En cas d’una sola filiació coneguda del nascut/da el progenitor podrà escollir l’ordre dels cognoms d’aquest.
- Un cop inscrits l’ordre dels cognoms en un primer naixement, vincula l’ordre d’aquests en un segon naixement dels mateixos progenitors.
- La nova regulació elimina tota referència a la filiació no matrimonial, equiparant-se a la matrimonial.
- L’elecció del nom s’escollirà lliurement, només subjecta a les següents limitacions: no podran consignar-se més de 2 noms simples o 1 compost; no podran imposar-se noms que siguin contraris a la dignitat de la persona; no es podrà imposar el mateix nom que ja tingui un germà amb els mateixos cognoms, excepte que aquest germà hagi mort.
- Els canvis de nom i cognoms es podran sol·licitar per la persona interessada sempre que aquesta sigui major de 16 anys. En la regulació anterior era necessari ser major d’edat o tenir el consentiment dels tutors legals.
- En la regulació anterior el canvi de nom i cognoms es tramitava a través del Ministeri de Justícia, ara es tramita directament pel Registre Civil que ha de permetre més agilitat en l’expedient.
- La persona que vulgui sol·licitar el canvi de nom ha d’aportar juntament amb la sol·licitud: la documentació suficient que acrediti que és coneguda amb el nom que vol inscriure i dos testimonis que corroborin l’ús habitual del nom en la vida quotidiana del interessat. En la regulació anterior s’havia d’acreditar una justa causa per sol·licitar el canvi de nom, requisit que ha quedat suprimit en aquesta nova llei.
- La persona que vulgui sol·licitar el canvi dels cognoms podrà fer-ho mitjançant declaració de voluntat en els casos següents : inversió de l’ordre dels cognoms; posar al davant del primer cognom que fos usualment nom propi la preposició “de” , així com afegir entre els cognoms les conjuncions “y” o ”i”; adaptar els cognoms dels fills majors d’edat o emancipats al canvi de cognoms dels pares quan els fills expressament ho vulguin; la regulació ortogràfica dels cognoms a qualsevol de les llengües oficials corresponents al origen o domicili del interessat.
- També es podrà accedir al canvi dels cognoms mitjançant un tràmit més llarg (expedient) sempre i quan es donin el següents requisits: el cognom que es proposi per l’interessat l’estigui utilitzant de forma habitual (com succeeix amb el canvi de nom); que el cognom que es vulgui unir o modificar per l’interessat li pertanyi legítimament, és a dir, que siguin cognoms del pare o mare; que els cognoms que siguin resultat del canvi no provinguin de la mateixa línia, és a dir, no poden ser per exemple, 2 cognoms del pare i cap de la mare, a excepció de famílies monoparentals.
- En cas de víctimes de violència de gènere que ho sol·licitin o els seus descendents que hagin estat integrats en el nucli familiar de convivència, es podrà autoritzar pel Ministeri de Justícia el canvi de cognoms sense necessitat de complir els requisits exposats en l’apartat anterior. En aquests casos també es podrà autoritzar per raons d’urgència o seguretat el canvi total d’identitat sense necessitat de complir els requisits citats.
- En cas de cognoms amb elements estrangers. La persona que adquireixi la nacionalitat espanyola conservarà els seus cognoms d’origen sense necessitat de complir els requisits legals, sempre i quan aquests cognoms no siguin contraris al ordre públic internacional. Una persona de nacionalitat espanyola que tingui a la vegada la nacionalitat d’un altre estat membre de la Unió Europea i hagi optat voluntàriament pel canvi de cognom d’acord amb les normes d’aquest tercer país de la UE, s’admetrà a Espanya sempre i quan no sigui contrari al orde públic espanyol.
