Maria Dolors Planas Pascual.
No tot eren bonics corriols i camps florits al Palau-sacosta de la meva infantesa. També passàvem les nostres pors. Les vivències que relataré poden semblar curioses o fer certa gràcia als ulls d’avui. Us asseguro que als que ens va tocar viure-ho, no ens en feia gens de gràcia.
Episodis palauencs: Soldats i cavalleria
Quan penso en la meva infantesa, no puc oblidar l’angoixa que passàvem amb la meva germana quan, a mig camí de l’escola, a quarts de tres de la tarda, ens topàvem amb els soldats i la cavalleria. Sempre puntuals, però no hi havia dia segur, o sigui que de por en teníem sempre. Els soldats sortien dels aquarteraments de Girona i enfilaven la pujada de Palau direcció a Fornells, on tenien unes instal·lacions.
De lluny sentíem que s’acostava la companyia, d’una vintena de cavalls. Les cames ja ens tremolaven pel soroll que feien, el clop-clop del retruny de les ferradures, la xerrameca dels reclutes enriolats i el tràngol que ens venia a sobre. Com que no passaven cotxes, el batalló ocupava tota la calçada, de banda a banda. Uns muntaven els cavalls, altres anaven a peu subjectant les brides de la muntura. Com veien que teníem por, més ens acostaven els cavalls i més ocupaven l’amplitud de la calçada en estudiada formació, obligant-nos a baixar a la cuneta, doncs no hi havia voreres. Fins i tot a enfilar-nos pels marjals dels camps sembrats. Si baixàvem a la cuneta, quedàvem en un pla inferior al de la calçada, i la panoràmica dels cavalls en contrapicat passant-nos pel costat feia basarda.
Si ens enfilàvem al camp, amb els nervis i la pressa, teníem por d’entrebancar-nos i baixar rodolant fins als peus del animals i provocar un esclafit de rialles. Si et quedaves quieta, t’exposaves a quedar entre tropa i bèsties que no feien cap gest per apartar, just al contrari. No sabies pas què fer i a sobre es reien de nosaltres i ens feien comentaris. Alguna vegada també havíem trobat algun cavall desbocat que, ves per on, se’ls havia escapat. Prefereixo no pensar-hi perquè em ve pell de gallina. Amb la meva germana, ja ens n’haguéssim entornat a casa, però encara hagués estat pitjor: els pares ens havien recalcat que a l’escola s’hi havia d’anar sens falta i ben puntual.
