Maria Dolors Planas Pascual
La Maria Dolors, ens regala tot un seguit d’episodis, records de joventut, que anirem penjant en el butlletí mensual, al llarg d’aquests propers mesos. Tots els comptes ja estan publicats i queden el vostre abasta dintre de la “news”
Episodis palauencs: Les Pors
No tot eren bonics corriols i camps florits al Palau-sacosta de la meva infantesa. També passàvem les nostres pors. Les vivències que relataré poden semblar curioses o fer certa gràcia als ulls d’avui. Us asseguro que als que ens va tocar viure-ho, no ens en feia gens de gràcia.
El fantasma de Palau-sacosta.
A principi de la dècada dels 50, van començar a ser reportades unes inquietants aparicions que atemoriren alguns vilatans de Palau-sacosta. En aquell temps no hi havia enllumenant públic i quan es ponia el sol tot el poble quedava embolcallat per la foscor. En tota la pujada de Palau només hi havia dos llums: el de can Valencià i el de l’escola. En sentit ascendent, abans d’arribar a l’actual rotonda de l’encreuament amb l’avinguda Pericot, a mà dreta, s’aixecava una cabana o construcció precària anomenada Can Valencià. Allà hi havia un pal amb una petita bombeta i un plat. Camí amunt, el següent i darrer punt de llum que hom trobava era el de l’escola, que quasi mai cremava, doncs juntament amb les xicres dels pals de llum, era objectiu habitual de la punteria d’alguns companys de classe.
A l’hivern, a la sortida d’escola ja era fosc. En diverses ocasions, uns infants informaren que camí de casa havien presenciat una figura fantasmagòrica que se’ls aparegué vora el camí, sobretot a l’alçada dels frondosos boscos de Can Vendrell, on actualment hi ha els dipòsits d’aigua. Aquestes visions aterriren no sols als infortunats que les presenciaren, sinó a tota la canalla, doncs el fet de saber d’aquesta presència en la tenebra, ens causà una gran tribulació. Les aparicions, amb freqüència intermitent, s’estengueren una bona temporada durant els mesos de tardor i hivern. Es va generar una alarma tant gran que després de dinar la mainada teníem por de tornar a l’escola. Fins i tot una de les comptades cases de Palau que tenia auto, s’havia ofert per passar-nos a recollir. Els adults tampoc les tenien totes, i quan es feia fosc tothom mirava de no encantar-se gaire.
Davant els rumors i creixent inquietud que es suscità, es varen realitzar diverses indagacions. Finalment es determinà que el fet tenia poc de sobrenatural: es descobrí que un personatge del poble es disfressava amb un llençol i s’abraonava sobre la mainada. Es dugueren a terme algunes “gestions”, de forma molt discreta com era costum de resoldre els mals entesos en aquell temps, i es posà fi a les aparicions, tant de sobte com havien començat.
