Maria Dolors Planas Pascual
Episodis palauencs: Les Pors
No tot eren bonics corriols i camps florits al Palau-sacosta de la meva infantesa. També passàvem les nostres pors. Les vivències que relataré poden semblar curioses o fer certa gràcia als ulls d’avui. Us asseguro que als que ens va tocar viure-ho, no ens en feia gens de gràcia.
Episodis palauencs: El carro dels morts
Les comitives fúnebres del Palau d’abans feien molta basarda. En una mena de cobert adossat a la rectoria nova, a l’actual aparcament parroquial, s’hi estacionava el carro dels morts.
Era molt alt, de fusta, amb quatre grans rodes, de plataforma rectangular, amb un dosser de forma arquejada, lleugerament punxegut, cortinatges negres i rematat per una creu. A la part davantera, fora del pal·li, hi anava el conductor assegut. Tenia uns fanals ornamentals.
El seguici començava a casa del difunt. Darrere el carruatge, tirat per un cavall guiat per en Martí de can Carreres, seguia la gent a peu. La comitiva avançava en silenci sepulcral, trencat només pel clop-clop del cavall, al ritme parsimoniós de campanes a morts.
El fèretre era visible des dels quatre cantons i duia una gran corona de flors. Abans, tothom del poble es coneixia, i a mida que avançava el seguici fúnebre, s’anaven incorporant veïns de les masies a la comitiva, amb pena i sentiment, camí de l’església. El conjunt transmetia un aire greu, de gran respecte, que causava una profunda impressió.
Episodis palauencs: El Clot de la Dona Morta.
A l’actual Camí Vell de Fornells, en el tram entre el carrer Mas Devesa i el Tennis Girona, a mà dreta direcció Fornells, hi havia l’indret conegut com El Clot de la Dona Morta. A la dreta, limitava amb els camps del mas Palahí. Aleshores era un paratge bastant apartat, desert, amb marges. Les cases més properes, ca l’Àvia i can Triola, quedaven a bastanta distància. Era una zona per on calia passar si voles anar a Fornells, a ca l’Amat o cap a l’Avellaneda, on la mare hi tenia una cosina. El talús sobre el qual discorria la carretera queia de forma pronunciada formant un clot profund, ple de romagueres. Una densa massa d’alzines i roures tenyien el lloc d’una foscor espessa.
Des del fons del sot, ombrívol i humit, no es veia la carretera. Els esbarzers hi creixien amb vigor, formant mates enredades i plenes de punxes. Fa molts i molts anys, hom deia que s’hi havia trobat una dona morta en circumstàncies mai aclarides. Aquest fet era assenyalat insistentment cada cop que s’hi passava.
El Clot de la Dona Morta era un lloc més aviat inhòspit, de mala reputació, que infonia respecte a petits i grans. Inconscientment apressàvem el pas i miràvem de reüll el fons del clot amb una esgarrifança, com si hi haguéssim de trobar encara la pobre finada corpore insepulto.
Si no fos perquè la memòria dels fets que allà s’hi esdevingueren es perd en la foscor dels temps, l’episodi bé podria ser mereixedor d’un doble capítol de Crims.
El meu agraïment al company Joan Corney, pels seus comentaris i valuoses acotacions.
