Cada any, quan arriba la primavera, una estació associada al renaixement, a l’esclat de la vida i a la fi dels mesos freds d’hivern, també arriba la Setmana Santa, una setmana on tots pensem a anar de vacances o gaudir d’uns dies de descans, però no sempre ha estat així, anys enrere eren uns dies foscos, de pregària, de processons i de recolliment.
Per la litúrgia cristiana, la Setmana Santa és la seva celebració més important, perquè commemora les diferents etapes de la passió de Jesucrist, des de la seva entrada triomfal a Jerusalem, el viacrucis, la seva mort a la creu i posterior resurrecció.
Això seria més o menys el resum que tots faríem si haguéssim de definir aquests dies. Però anem a fer una mica de recerca i a descobrir perquè se celebra i quines són les seves arrels.
Inicialment, com moltes tradicions cristianes, la Pasqua té arrels en la tradició hebrea expressada en l’antic testament, específicament en la celebració del PÉSAI, és a dir, la commemoració de la sortida del poble jueu d’Egipte cap a la terra promesa. Durant aquests dies els jueus recorden les plagues que Déu va castigar al poble d’Egipte, i particularment el salt que va fer l’àngel de la mort sobre les cases hebrees quan anava a buscar els primigenis egipcis. Aquest salt s’anomena PESAJ, mot que en llatí litúrgic va passar a ser PASCHA i posteriorment Pasqua per similitud amb el terme llatí PASCUUM, que es refereix a un lloc on el ramat es deslliura de la fam.
La Pasqua Cristiana es podria descriure com la reinterpretació d’aquesta tradició jueva, no només perquè Jesús de Natzaret va morir i ressuscitar durant el temps de celebració pasqual dels hebreus, sinó també perquè l’últim sopar va servir per transformar el sentit del sopar de Pasqua tradicional i assignar-li el pa i el vi una equivalència amb el cos i la sang de Jesucrist.
Per altra banda, la resurrecció de Jesús era molt important perquè complia les profecies de l’antic testament sobre l’arribada del messies a la terra, el fill de Déu, la qual cosa constituïa la prova del judici que vindrà de Déu en el que es castigaran els pecadors i se salvaran els fidels. Així el nou pacte de la humanitat amb el Creador seria possible gràcies al sacrifici del messies.
El segle IV és quan els mateixos jueus seguidors de Jesucrist comencen a celebrar la Setmana Santa glorificant la figura de Jesús de Natzaret com “Anell de Pasqua” i més tard s’hi varen afegir els romans cristianitzats. A mesura que el cristianisme s’anava estenent per Europa, nord d’Àfrica i Orient Mitjà, la seva litúrgia es va anar acoblant a les tradicions paganes de cada tribu, fins a considerar-les pròpies.
En el concili de Nicea l’any 325 es varen definir les primeres normes per la celebració de la pasqua cristiana i es varen separar les dues celebracions, a partir d’aquest moment el calendari hebreu passa a regir-se per la lluna i no té dia concret de celebració, mentre que el cristià ho fa pel sol. A més els cristians varen decidir fer la celebració sempre el diumenge següent a la primera lluna plena de la primavera boreal, D’aquesta manera es va arribar al càlcul actual de quan s’ha de celebrar la Setmana Santa, que pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril, sempre després de la Quaresma i emmarcada entre el Diumenge de Rams i el de Pasqua de Resurrecció.
Si fem una descripció detallada de les tradicions que van associades a aquests dies, trobem:
Dia de Rams: commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes per donar-li la benvinguda. Aquest dia, en algunes contrades, com la Gironina, els padrins regalen el tortell als seus fillols.
Dijous Sant: se celebra l’últim sopar. Anteriorment, era un dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte.
Divendres Sant: es recorda la crucifixió de Jesucrist. Aquest dia es produeixen les processons més multitudinàries.
Dissabte Sant: se celebra la Vetlla Pasqual, nit Santa de la Resurrecció del Senyor. Abans que es convertís en l’actual festa nocturna, les celebracions de la Vetlla es feien al matí i quan es cantava el Glòria es tocaven les campanes, d’aquí que s’anomenés “Dissabte de Glòria”.
Diumenge de Pasqua: se celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. A Catalunya, és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol la mona de pasqua.
Dilluns de Pasqua: darrer dia de la Setmana Santa Catalana. Famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones. En el passat també servia per al retorn a les llars de les persones que havien anat a fer les celebracions amb les seves famílies.
Han passat els anys, i avui dia, com deia al començament, la Setmana Santa serveix per gaudir d’uns dies de descans, així com continuar amb les tradicions de portar el tortell o la mona als fillols i anar a veure les diferents processons que encara es fan a les nostres contrades.
Des de la Junta de l’Associació de Veïns de Palau, us volem desitjar que gaudiu molt d’aquests dies i que la Setmana Santa del 2023 vingui ben carregada de felicitat i pau.
