Pensió de Jubilació (4)

PENSIONS
Comparteix-nos amb els teus

Francisco Muñoz Morilla, membre de la Junta directiva de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.

En aquest últim article sobre la pensió de jubilació tractarem de completar la informació que ens queda pendent, que es correspon amb la denominada Reforma Escrivá i al mateix temps farem un breu recordatori de com queda la pensió de jubilació en aquest 2023.

LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ 2023

En aquest any 2023 les pensions han estat incrementades d’acord amb l’IPC mitjà un 8,5%, el més elevat que es coneix històricament i que està 3,3 punts per sobre de l’IPC real a causa de l’important augment de la inflació en els primers mesos de l’any i el posterior descens en els últims mesos.

En aquest 2023 és necessari per a jubilar-se amb el 100% de la Base Reguladora, tenir  65 anys i 37 anys i nou mesos o més cotitzats. Si tens menys d’aquests anys cotitzats, l’edat de jubilació per a obtenir el 100% serien 66 anys i 4 mesos.

En 2027 l’edat de jubilació serà a 67 anys per a aquells que hagin cotitzat 38 anys i 6 mesos amb el que tindran dret al 100% Base Reguladora acabant en aquesta data el període transitori.

Per a aquest 2023 la pensió màxima s’ha fixat en 3.058,81 € mensuals i la mínima en 743,21 € per 14 pagues.

Per a la jubilació anticipada voluntària, amb 63 anys complerts s’han de tenir cotitzats 37 anys i 9 mesos o més, també serà possible a 64 anys i 4 mesos sempre que es tingui un mínim de 35 anys cotitzats. En tots dos casos s’aplicaran els coeficients reductors per cada mes d’avançament a l’edat legal de jubilació 66 anys i 4 mesos i aquests coeficients oscil·laran, en funció dels anys cotitzats, entre el 3,26% el 2,81% fins a arribar al 21% o el 13%.

LA REFORMA ESCRIVÁ

La reforma del Sistema Públic de Pensions coneguda com a Reforma Escrivá estava prevista per a finals de desembre 2022. Amb un retard de dos mesos i 17 dies, es va arribar a un acord entre Govern i sindicats, amb el vistiplau de Brussel·les, el passat 17 de març sense el suport de les organitzacions empresarials que, no obstant això, si van donar suport a la primera part de la reforma de juny 2021, avui ja en vigor. Aquesta última part de la reforma es va publicar mitjançant Reial decret llei i es troba en tràmit parlamentari.

La Primera Part de la Reforma Escrivá “Junio 2021

D’ella hem de destacar els següents acords:

Revaloració de les pensions amb l’IPC mitjà anual.
Derogació del denominat Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de revaloració anual del 0,25% recollits en la Llei 2013 del president Mariano Rajoy.
Reducció dels coeficients reductors en la seva aplicació mensual en lloc de trimestral.
Promoció del retard en l’edat de jubilació posterior als 67 anys amb bonificacions d’increment anual del 4%.
Eliminació de despeses impròpies de la Seguretat Social (pensions no contributives, bonificacions de quotes a la Seguretat Social de determinats contractes de treball…) cobrint-los amb una transferència anual via pressupostos generals de l’Estat de 13.929 milions d’euros reduint el dèficit de 17.400 milions a 3.400 milions.
Reconeixement de la pensió de viduïtat a les parelles de fet.
Reducció de la bonificació fiscal als plans de pensions de 10.000 € a 1.500 €.
L’aplicació dels coeficients reductors, una vegada passat el període transitori, a la quantia total de la pensió en lloc de fer-ho sobre la Base Reguladora. Aquest fet afectarà les pensions anticipades d’aquells que han cotitzat pel màxim, suposant una reducció del 9% aproximadament.
L’aprovació dels Plans de Pensions i Ocupació d’Empreses. En els Convenis Col·lectius es podran negociar les aportacions als Plans de Pensions Col·lectius dins dels increments a la massa salarial, la qual cosa suposa una reducció en els ingressos per cotitzacions socials al Sistema Públic de Pension
ESCRIVA I SINDICATS PENSIONS 2023

La Segona Part de la Reforma Escrivá Març 2023

Aquesta segona part és sens dubte la més substancial i de major importància i per primera vegada la tendència a reduir la despesa d’anteriors reformes, ha estat continguda i s’ha optat per incrementar els ingressos com a fórmula de quadrar els comptes del Sistema Públic de Pensions.

Volem destacar d’aquesta última reforma cinc elements:

Increment d’ingressos

Es reforcen els ingressos amb la denominada “quota de solidaritat”, que s’aplica als salaris que es perceben per sobre de la base màxima de cotització per a la part que no cotitza que serà de l’1% (0,16 treballador 0,84 empresa) en 2025 i s’incrementarà un 0,25% anual fins a arribar al 6% en 2045 (repercutint en un 5% l’empresa i un 1% el treballador).

S’estableix el denominat Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) que substitueix al Factor de Sostenibilitat del 2013 del Govern Rajoy. Té com a objectiu arribar en els anys 40 a tenir entre 120.000 i 130.000 milions d’euros en la Caixa de Reserva (recordem que el màxim que va arribar a tenir van ser 68.000 milions).

Aquest 2023 és de 0,6% i s’incrementarà 0,1% per any fins a arribar en 2029 a l’1,2% amb l’objectiu de reforçar la Caixa de Reserva de cara al “baby boom”. S’espera que l’ús de la Caixa per a cobrir dèficit s’iniciï en 2033.

Increment del 38% de les bases màximes de cotització que passaran dels  4.495 € actuals als equivalents avui 6.204 €, amb el consegüent increment dels ingressos que culminarà en 2050.

Aquestes quantitats podran incrementar-se si la despesa en pensions supera el 15% del PIB. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (*AIReF) fiscalitzarà la Reforma amb informes i anàlisis a partir de març 2025. En l’actualitat la despesa en pensions està en el 12,2% del PIB, s’espera que baixi al 12% en 2047 i al 10,9% en 2070.

Pujada de les Pensions Mínimes i no Contributives

Durant el període transitori la Seguretat Social permetrà calcular la pensió mitjançant un sistema dual de còmput, un al voltant dels 25 anys actuals i un altre sobre els 29 amb elecció dels 27 millors, oferint sempre la Base Reguladora més elevada. A partir del 2044 s’aplicarà únicament la fórmula dels  27 anys millors dins dels 29, això representarà una reducció del 2% en la pensió inicial respecte a l’actual.

S’han inclòs una sèrie de pujades a les pensions més baixes i mínimes no contributives per a acostar-les al Salari Mínim Interprofessional. S’incorpora una garantia en la Llei General de la Seguretat Social perquè el llindar de risc de pobresa actuï com a sòl. Aquesta mesura influirà directament en la bretxa de gènere, ja que dues terceres parts de les pensions més baixes corresponen a dones.

Les pensions mínimes s’incrementaran en els pròxims 4 anys (2024/27) per sobre de la inflació amb l’objectiu d’arribar al 60% de la renda mitjana d’una llar amb dos adults (16.500 €) que representessin 1.178 € per 14 pagues és a dir un increment del 22%.

Les pensions no contributives creixeran per a arribar en 2027 al 75% de la quantitat considerada com a llindar de la pobresa d’una llar unipersonal, amb un import de 8.300 € anuals ( 592 € mensuals en lloc dels 457 € actuals).

Les Pensions Màximes

S’incrementaran amb l’IPC més el 0,115% cada any fins al 2050 i del 2051 al 2065 s’incrementaran en un 20%.

La bretxa de gènere

Es mantenen les mesures per a reduir la bretxa de gènere mentre estigui per sobre del 5%. Per al càlcul de la pensió de jubilació de les dones treballadores s’incrementarà el període en el qual s’integrin les llacunes ( períodes en els quals no s’ha cotitzat motivat sovint per cura de fills i ampliat en la Reforma a cura de familiars fins al segon grau) des dels 48 mesos fins als  60 mesos amb el 100% de la base mínima vigent i a partir dels 61 mesos següents fins al mes 84 la integració de llacunes arribarà al 80%.

Els Treballs en Pràctiques i Formació

Els alumnes que realitzin pràctiques formatives en empreses incloses en programes de formació i la realització de pràctiques acadèmiques externes, determina l’obligació d’alta en el sistema de Seguretat Social. Les empreses que realitzin aquest tipus de convenis formatius tindran una bonificació del 95% en les quotes de contingències comunes a la Seguretat Social.

A grans trets aquests són els punts que hem considerat destacables en la Reforma que s’aniran concretant i debatent en la seva tramitació parlamentària i sempre amb l’embranzida dels moviments socials i de pensionistes com a motors dels canvis.

Altres articles interessants

Espai publicitari