Aquests dies, en el nostre centre, vàrem programar uns cursos de fotografia, de les que es fan amb la màquina de fotografia, ara que sembla que ja se n’ha perdut la mena. En el meu cas, una afició, molts anys aparcada. M’agraden sobretot els paisatges, els contrallums del mar i els pins, les muntanyes nevades, els arbres fruiters, les flors, però que difícil és aconseguir una bona foto, vull dir aquella que quan la veus, té far dir “així era de bonic”.
Fa uns dies, la Dolors Viñas, veïna i amiga, esposa del nostre company i col·laborador, Pepe Herrero, ens va portar aquest llibre, amb l’encàrrec de donar-lo a la AAVV de Palau-sacosta.
La Família Viñas-Herrero són palauencs des de fa molts anys, només falta donar-se un tom pel nostre local i contemplar la col·lecció de fotos dels masos de Palau-sacosta fetes, per ell, fa ben segur, més de trenta anys.
El llibre és un recull de poemes, d’en Nemesi Viñas, editat per la família, coincidint amb el centenari del seu naixement.
Si teniu ocasió de llegir-lo i no heu conegut en Nemesí, descobrireu una persona amb moltes activitats. Empresari, polític, gestor cultural i sobretot poeta, que des de molt jove va començar a escriure, per explicar les seves vivències. Com es comenta en el pròleg de Rosa Font” és metàfora i document d’uns anys, els de la seva llarga vida i sobretot d’un paisatge contemplat amb els ulls i amb el cor”.
El llibre s’ha distribuït a totes les biblioteques públiques i es troba a les principals llibreries de la nostra ciutat.
Els poemes són les fotos que feia cada dia en Nemesi Viñas. Són les fotos dels seus paisatges. Poemes, dels que pots acabar dient “així era de bonic”