Joan Corney Vilà, novembre de 2021
Durant molts anys tothom haurà vist escrit el nom del nostre poble escrit erròniament així: Palau Sacosta. Segurament molta gent ni s’ha plantejat mai que podria ser una grafia ben allunyada de la forma catalana oficial correcta: Palau-sacosta. Fora d’aquella quarantena d’anys en què se’ns van imposar unes formes determinades per als topònims de pobles i ciutats, no crec que puguem parlar de voluntarietat, sinó més aviat de desconeixement o d’errors inconscients. Però ja fa temps que se’ns va oferir l’oportunitat de conèixer l’única forma oficial catalana dels topònims de Catalunya. I aquesta és, sens dubte, la que hem de fer servir, ja que “la toponímia catalana és un patrimoni col·lectiu que cal salvaguardar com a part del nostre patrimoni lingüístic i cultural”.
Em sembla obligat fer una aportació de caire normatiu (per avorrida i pesada que sigui) per tal que no quedi cap dubte sobre la grafia correcta del topònim del nostre antic municipi, Palau-sacosta, annexionat al de Girona el 1963.
D’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya s’aprova la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística de Catalunya. El 1991 es publica el Decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia. Més cap aquí, el Govern de la Generalitat, per encàrrec del Parlament de Catalunya, el maig de 1998 (Resolució 563/V), crea la Comissió de Toponímia de Catalunya (Decret 59/2001) que elabora el NOMENCLÀTOR OFICIAL DE TOPONÍMIA MAJOR DE CATALUNYA.
La primera edició del Nomenclàtor és de l’any 2003, amb 39.661 topònims. La segona edició del 2009, millorada i ampliada, afegeix 13.039 topònims més per arribar a cobrir els elements geogràfics de tots els municipis de Catalunya.
L’actual normativa estableix també que “la Comissió de Toponímia de Catalunya, adscrita al Departament de Cultura, és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial del topònims de Catalunya”.
Per una banda, es decreta que “els noms de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades, dels nuclis de població, dels accidents geogràfics i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interurbanes de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de la Val d’Aran, que tenen com a única forma oficial l’aranesa”.
Per altra banda, s’estableix que “en tots els rètols externs i interns de Catalunya, els topònims han de constar en la seva forma oficial”… I que “en tots els impresos, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els mata-segells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i els altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els topònims han de constar en la seva forma oficial”.
Consultes a OPTIMOT
Atenent tot això, el 15/9/2010, vaig fer la següent consulta a OPTIMOT, un servei de resolució de consultes que ofereix la Secretaria de Política Lingüística conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT:
– “Com s’ha d’escriure correctament el nom de l’antic municipi agregat a Girona des del 1963 i que ja fa temps que ha esdevingut un barri més de la ciutat de Girona? El dubte sorgeix en trobar-lo escrit de formes diverses tant en majúscules com en minúscules: PALAU SACOSTA, PALAU-SACOSTA, Palau Sacosta, Palau-Sacosta, Palau-sacosta. Quines són les formes catalanes que hem de considerar correctes?”
El 21/09/2010 vaig rebre aquesta resposta:
– “La forma correcta en català d’aquest barri és Palau-sacosta, escrit amb guionet i la essa de sacosta en minúscula.”
I seguia aquesta informació complementària:
– “Per les característiques de la vostra consulta, en la resolució de la resposta hi ha intervingut l’Institut d’Estudis Catalans, que té, entre altres funcions, la d’acadèmia de la llengua catalana, i n’estableix la normativa per mitjà de la seva Secció Filològica.”
En no fer referència a l’escriptura del nom en majúscules vaig fer una nova consulta:
– Com hem d’escriure Palau-sacosta quan volem escriure totes les lletres en majúscules?
La resposta va ser aquesta:
– “El fet que un mot que du guionet s’escrigui en majúscules no en provoca la desaparició. Així, doncs, l’heu de mantenir: PALAU-SACOSTA.”
Amb el pas del temps hem comprovat que han seguit sortint de l’Ajuntament gironí escrits amb la grafia incorrecta “Palau Sacosta”, possiblement fruit de la inèrcia, molt estesa i consolidada amb els anys, o per error involuntari (tots en cometem). Per això, en data 1 d’agost de 2020 vaig dirigir-me a la Sra. Alcaldessa exposant-li aquestes irregularitats amb la intenció de col·laborar a corregir-les, per respecte a la nostra llengua i en benefici de la ciutadania.
Vull destacar que en la resposta rebuda des de l’Àrea de l’Alcaldia s’hi reconeix l’error i s’hi expressa una clara voluntat de rectificació i millora:
– “Volem agrair-li la seva carta dirigida a l’Alcaldessa Sra. Marta Madrenas on s’hi fa esment de les errades detectades en el topònim Palau-sacosta. Sens dubte, el seu gest incisiu i avalat per la plena certesa del que s’hi esmenta ens obliga i ens ha de permetre millorar en qüestions com les que fan al cas.”
Però malgrat aquestes bones intencions em sap greu constatar que encara aquest any 2021 s’ha vingut repetint aquest error; per exemple: “barri de Palau Sacosta” (Oficina de Comunicació de l’Ajuntament, mes de febrer), “església parroquial de Sant Miquel de Palau Sacosta” (Notificació de decret de l’Alcaldia, signada pel secretari general, el 14 d’abril).
Agrairia que tothom qui llegeixi aquest escrit no hi vulgui veure res més que la voluntat del ciutadà que el signa de col·laborar a aclarir els possibles dubtes que puguin tenir els ciutadans i les ciutadanes sobre quina és l’única grafia oficial d’aquest topònim. Acabar amb aquesta incorrecció gràfica depèn de tots nosaltres. Certament, la primera responsabilitat cal atribuir-la a les administracions públiques, però també hem d’assumir la nostra part -i no restar-ne al marge- les entitats privades i el conjunt de la ciutadania.
