JOAN CORNEY, MARÇ 2023
Diumenge dia 26 de març, a les 7 de la tarda, l’AGRUPACIÓ CULTURAL I RECREATIVA DE PALAU-SACOSTA, juntament amb el CONSELL PARROQUIAL, vam poder reprendre el tradicional CONCERT DE MÚSICA SACRA. Ha tingut lloc a l’Església de Sant Miquel, molt propera a la zona coneguda com La Creu de Palau.
Després d’una interrupció obligada per la pandèmia, aquesta ha estat la catorzena edició. En la presentació hem volgut recordar les inseguretats, les greus afectacions que aquest virus ha provocat i les pèrdues de vides humanes. Hem compartit el dolor i la preocupació amb totes les famílies, tant amb les que han passat la malaltia com les que no l’han patit. També hem donat gràcies a Déu, perquè amb la capacitat de recerca i la dedicació de molta gent, s’ha aconseguit apaivagar força la virulència i els efectes nocius del coronavirus i les seves variants.
Vam iniciar aquest Concert de Música Sacra l’any 2006. Vam triar el diumenge abans del dia del Ram, en vigílies d’unes celebracions ben arrelades a la nostra societat: les de la Setmana Santa i de la Pasqua. En les salutacions de cada concert –en recolliré fragments gairebé textuals d’alguns programes- hem anat expressant els objectius i les intencions que ens vàrem proposar. Volíem oferir uns moments reconfortants, de pau, de placidesa i de reflexió positiva.
Confiàvem en la música de la qual s’ha dit que transcendeix èpoques, llengües i cultures. També esperàvem que el sentit i la força que els compositors van voler transmetre en les obres escollides ens ajudessin a reforçar i vigoritzar el nostre esperit que sovint es veu insegur i trasbalsat per circumstàncies diverses i que necessita trobar moments de placidesa que siguin plaents i reconfortants alhora.
No pensàvem només en els fidels creients, sinó també en aquells ciutadans que esperen aquestes dates per fer un parèntesi en l’activitat i la dinàmica quotidiana. Uns i altres sovint assistim a actes i escenificacions que tenen lloc durant aquest període. Uns per reviure simbòlicament uns fets que reforcen els fonaments de la seva fe, d’altres simplement per gaudir d’unes manifestacions d’arrels religioses que han esdevingut tradicions populars.
Veiem impotents com la pobresa, les malalties i les guerres afecten moltíssima gent. L’ambició, l’afany de poder, l’avarícia i la mesquinesa d’algunes persones les fa insensibles vers el patiment d’unes altres. Això sacseja la nostra consciència i ens sentim preocupats, desorientats i potser també desanimats. Desitjaríem que les emocions positives que fa aflorar aquest tipus de música, que descriu escenes angoixants i de fort patiment, però també expressa grans moments de seguretat i de joia, pogués servir per confiar que la bondat, que batega també en el cor de molta altra gent, pot acabar redreçant aquestes situacions tan calamitoses.
A l’hora d’escollir el repertori cada any hem aprofitat el mestratge que ens ofereix la natura perquè els assistents aprofitessin els valors d’aquesta música i sortissin enfortits i reconfortats. En moments d’abatiment, sense forces i potser amb el cap abaixat, aquesta música ens pot ajudar a fer com les plantes. Poden passar de mostrar uns colors tristos i groguencs, i una tija inclinada que evidencia el seu pansiment, a enlairar-se, reeixides, i lluir flors encisadores i fulles ben verdes i brillants. Una estona de pluja generosa els permet recuperar aquest esclat de vida. És com tornar a exhibir tota la vitalitat que els ha mancat en temps difícils de llarga sequera. Tant de bo hàgim aconseguit també aquesta revifalla si els nostres esperits necessitaven uns moments d’audició reflexiva. És l’objectiu amb què programem l’extraordinari cant d’alegria de l’Al·leluia del Messies de Händel amb què cloem cada any l’edició del nostre concert.
Els nostres sentits estan preparats per a copsar tots els encants de la natura: la bellesa d’un paisatge, la placidesa d’un silenci, l’harmonia i l’encant d’uns sons combinats… Però també és cert, com ja hem comentat, que la realitat de tantes crisis de tota mena i el ritme quotidià, gairebé vertiginós i a vegades estressant, no ens ho facilita massa. Per això hem de poder trobar i aprofitar moments de reflexió, de tranquil·litat, de pau i de serenor.
Com l’aigua dels rierols que baixa muntanya avall. Brava i imparable, salta i es retorça en mig del rocam, empesa per una gran força invisible cap al seu destí. Però quan ja s’hi acosta, quan ja hi és a prop, sap aturar-se. Es mou suaument i segueix el seu camí amb serenor i assossec abans de fondre’s definitivament en la immensa blavor del mar.
El format en el desenvolupament d’aquest CATORZÈ CONCERT és el mateix amb el qual vam començar amb tres parts diferenciades: actuació de corals, participació d’un conjunt instrumental de corda i una part final en què intervenen conjuntament les corals i el conjunt instrumental.
Hem de puntualitzar que els cantaires de la Coral Sant Miquel –creada per a donar més solemnitat a les celebracions de la Parròquia- han tingut, com sempre, una senzilla intervenció inicial de cortesia i una salutació de benvinguda a les persones assistents i a la resta de grups. Per altra banda, una indisposició de darrera hora de les dues sopranos de la Capella de Música de la Catedral de Girona, ha suposat un canvi del repertori previst per a la seva intervenció. Només la ferma voluntat de participar en el concert ens han ofert –de manera gairebé improvisada- uns fragments del concert de cant gregorià que van fer al Monestir de Sant Llorenç de Sous, a Beuda, el 22 de maig de 2022, amb motiu de la celebració dels 1.100 anys de la seva consagració. Per uns moments van aconseguir que l’Església de Sant Miquel es convertís, simbòlicament, en l’històric monestir on devien ressonar aquestes melodies en la pregària dels monjos. Vam reviure el que, des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada i ho vam poder comprovar amb les antífones que vam escoltar: Alma Redemptoris Mater, Ave Regina Caelorum, Sub tuum praesidium, Salve Regina, Ave Verum, O sacrum. Una breu referència al sentit de cadascuna va ajudar a entendre el contingut, ja que el cant gregorià es va interpretar en llatí i no vam poder incloure la traducció al programa de mà que es reparteix a l’entrada i en el que sí que incloem les lletres de totes les peces del repertori previst.
Finalment, hem de reconèixer al rector de la nostra Parròquia l’empenta que ens anima i la responsabilitat que assumeix en tot el procés de preparació. Hem de destacar també la nombrosa assistència que va omplir del tot la nau de l’església. I no podem oblidar les mostres de reconeixement i els aplaudiments que van dedicar a les actuacions dels grups i el silenci i l’ordre en què es va poder desenvolupar tot el concert. És una manera d’encoratjar-nos a continuar amb l’esforç que significa l’organització d’aquest acte cultural que oferim amb tota la dedicació i la voluntat que som capaços.
