Comparteix-nos amb els teus
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email

Una de les discussions que més debat generen avui en dia és la del dret al descans i la del dret a l’oci nocturn. En aquest article ens preguntem on comença la llibertat d’uns i acaba la dels altres, perquè és molt fàcil defensar el dret a l’oci nocturn, quan no es viu a prop d’aquests locals, però també és fàcil dir no a tot, pretendre la prohibició de tota mena de locals, en defensa il·limitada del dret al silenci.
Com en molts conflictes contraposats, el que s’hauria d’aconseguir és una conciliació ordenada i pacífica, intentant divertir-se sense molestar als altres. Això que molts consideren una utopia, és tan senzill com pensar que el dret al descans d’uns, comporta el deure dels altres a practicar les sortides nocturnes sense causar molèsties innecessàries, i al mateix temps, el dret a divertir-se d’uns, implica el deure dels altres a no exigir el silenci absolut.

Els interessos contraposats són un repte per les administracions, ja que aquestes tenen l’obligació d’actuar de forma ràpida i efectiva, però és un repte també pel conjunt de la societat, perquè ha d’interioritzar que el respecte als altres ha de ser una prioritat. El civisme es basa sempre en l’empatia mútua, s’ha de tenir present que el dret al descans ha de prevaldre sempre.

Si busquem informació més acurada sobre el tema, veiem que l’any 2007, el Síndic de Greuges, va presentar davant el Parlament de Catalunya, un informe sobre contaminació acústica, amb la finalitat que fos una guia útil, tant per a les persones que pateixen sorolls excessius com per les administracions que han de vetllar pel dret de tots. En resum, el que venia a dir, és que tant les administracions com les persones responsables dels establiments han de garantir la convivència ordenada entre els seus clients i els ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es du a terme aquestes activitats lúdiques, en ple respecte pels drets d’aquestes persones.

Molts entenem oci nocturn vinculat a discoteques, sales de festa, gent jove fent soroll amb alguna copa de més, etc., però una terrassa d’un restaurant que està al costat d’habitatges, que tanca tant tard a la nit com les autoritats li permeten, on el situem?

A tots ens agrada sortir a sopar amb amics, companys, la parella o en família. És el moment de desconnectar d’un dia feixuc a la feina, o d’una setmana eterna. Estem relaxats al voltant de la taula, segurament amb un to de veu un xic elevat i moltes vegades escoltant aquella música que no hi fem atenció, però que sona obligant-nos a apujar el to de veu, sense pensar que al nostre costat hi ha uns veïns del restaurant que tenen el mateix dret que nosaltres a gaudir d’una estona al voltant de la taula de casa seva, mirant la televisió, escoltant música, llegint un llibre o senzillament dormint. Per tant ens preguntem de qui és la responsabilitat d’aquest destorb, del propietari de l’establiment que coneix perfectament la situació i sap que està molestant al veïnatge i no fa res per solucionar-ho, o del govern que no regula prou bé aquest problema endèmic i que afecta tant els uns com els altres.

Si mirem com regulen aquest problema d’altres països, veiem que l’administració quan rep una sol·licitud de llicència per a un restaurant amb terrassa o un local d’oci nocturn, fa un estudi de viabilitat, mirant l’entorn on anirà ubicat: planificació, zona, usos i incompatibilitats, qüestions tècniques, etc. És a dir, exerceix  les funcions d’informació, autorització i control, per tal que el promotor sigui capaç d’harmonitzar la seva presència en l’espai urbà a on s’instal·larà, ja que és la seva responsabilitat seguir l’ordenança vigent intentant minimitzar l’impacte en el barri on vol exercir la seva activitat econòmica. En el nostre reglament actual manca aquesta eina que podria ser aclaridora i que alhora ajudaria a la bona  convivència.

En el començament del meu article preguntava on comença la llibertat d’uns i acaba la dels altres, ho deixo a l’aire, perquè cada lector després de llegir-lo faci la seva reflexió

Sponsor

Altres articles interessants

Espai publicitari