Joan Corney Vilà
El gaudi d’un espai de ribera perdut per sempre?
Amb la construcció de la variant de Sant Daniel, l’Ajuntament de Girona no va saber mantenir (o va perdre l’interès per mantenir-lo) aquest entorn natural per a gaudi dels ciutadans. Potser és que quedava massa lluny de la plaça del Vi?… Es va enderrocar la resclosa, sembla que fins i tot el llit del riu es va desplaçar, i es van tallar els accessos habituals a la ribera. L’Onyar va quedar a l’altre costat de la variant, una barrera que ja no es podia travessar. Ningú va decidir que s’havia de mantenir algun dels camins mencionats. I es va anar perdent, pràcticament fins a desaparèixer, el camí que vorejava el riu.
La variant talla els camins per arribar al riu
Però aquest espai de ribera és encara avui dintre el terme municipal de Girona. Avui, que sembla indiscutible que valorem cada vegada més els nostres entorns naturals, encara som a temps de recuperar aquest espai. Potser en un primer moment només podrem reobrir un camí d’anada i tornada des de la via verda cap a l’oest. Es consolidaria un recorregut ben bé d’uns dos quilòmetres vora el riu on, tot passejant, es podria contemplar la variada riquesa de la flora d’aquest indret, amb la seva fauna i una gran diversitat d’espècies vegetals. Una zona avui totalment desconeguda per part del veïnatge gironí. És una proposta que valdria la pena valorar. Els palauencs i els gironins que n’havíem gaudit ho agrairíem. I segur que la ciutadania gironina d’avui i de demà també ho faria. Ho deixem a les mans i a la consideració dels nostres representants i responsables municipals, a qui correspon vetllar perquè els gironins i les gironines puguin gaudir de totes les potencialitats que els ofereix aquest entorn natural que els és propi.
