La pensió de Jubilació (3)

PENSIONS
Comparteix-nos amb els teus

Francisco Muñoz Morilla, membre de la Junta directiva de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.

En anteriors articles hem vist antecedents històrics, Pactes de Toledo, Reforma Zapatero i Reforma Rajoy, aquí tractarem les quanties de les pensions de jubilació, la seva distribució social, la bretxa de gènere i una breu referència a les pensions no contributives.

LA QUANTIA DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ

En la quantia de la pensió contributiva de jubilació intervenen tres factors: L’edat de jubilació, els anys cotitzats i els imports cotitzats.

Quant a l’edat ens trobem encara en un període transitori que culminés en 2027 amb els 67 anys. En l’actualitat l’edat ordinària seria 66 anys i 2 mesos, sempre que es tinguin menys de 37 anys i sis mesos cotitzats, si se supera aquest període de cotització pots jubilar-te a 65 anys amb el 100% de la Base Reguladora.

La possibilitat de jubilació anticipada dos anys abans de l’edat ordinària, sempre que tinguis cotitzats 37 anys i sis mesos, suposarà una retallada en la pensió inicial i s’apliquessin uns coeficients reductors mensuals que oscil·len entre el 21% i 5,87%.

Si els anys cotitzats oscil·len entre els 38 anys i 6 mesos i els 41 anys s’apliqués una reducció d’entre 19% i el 5,60%. Si els anys cotitzats oscil·len entre 41 anys i 6 mesos i els 44 anys s’apliqués una reducció entre el 17% i 5,33% i si els anys cotitzats superen els 44 anys la reducció oscil·laria entre el 13% i el 5,07%.

 Quant als anys cotitzats, una vegada s’aconsegueix l’edat ordinària de jubilació es té dret a la pensió de jubilació amb tan sols 15 anys cotitzats, però la quantia seria del 50% de la Base Reguladora. Si aquesta pensió és inferior a la mínima 721,70 €, sense cònjuge a càrrec, hi ha la possibilitat d’accedir al complement per mínim sempre que el beneficiari no tingui altres ingressos.

Amb 37 anys i sis mesos cotitzats i 65 anys complerts se’ns reconeixeria la pensió del 100% de la Base Reguladora.

Els imports cotitzats són el factor que més influeix en la Base Reguladora, a la qual se li apliquessin els coeficients reductors que corresponguin donant com a resultat la quantia de la pensió. Un beneficiari, si les seves cotitzacions han estat màximes durant la seva vida laboral abans de la Reforma Escrivá podia arribar a jubilar-se amb 63 anys amb una reducció mínima quedant la seva pensió en el 98% de la pensió màxima (2.819,20 €) el que suposaria un import de 2.762,81€. Les cotitzacions inferiors a la màxima minven l’import de la pensió de manera considerable, arribant a suposar reduccions entre el 21% i el 5,07% en funció dels anys cotitzats i els mesos que faltin per a l’edat legal de jubilació. En canvi, amb la Reforma Escrivá la reducció s’aplicaria a la pensió en lloc de la Base Reguladora, suposant una pèrdua molt significativa en el seu import i en lloc dels 2.762,81 € la pensió seria de 2.480,89 €. Aquesta aplicació tindrà un període transitori.

Els incentius al retard en la jubilació els tractarem quan analitzem la Reforma Escrivá.

pENSIO DE jUBILACIO2
Manifestacions de Jubilats a la plaça del Vi. Ajuntament de Girona

LA DISTRIBUCIÓ SOCIAL

Les dades que manegem en aquest apartat no són només els referits a la pensió de jubilació sinó al global de totes les pensions reconegudes per la Seguretat Social.

De les 9.800.000 pensions reconegudes 4.500.000 pensions són inferiors a 1000 € al mes, d’elles 3.258.000 pensions són inferiors a 797,90 € i 1.878.000 són inferiors a 500 €. Superiors a 2.000 € hi ha un total 992.475 a data 11/2019.

Aquestes dades ens porten a la conclusió que tenim més de 4.000.000 pensionistes en el llindar de la pobresa.

La veritat és que els imports de les pensions estan subjectes a unes normes de càlcul per a tots igual i les pensions baixes sempre són per cotitzacions baixes i o períodes de cotització reduïts. La llei preveu complements per mínims sempre que no es tinguin altres rendes, aquests complements ens situarien en la pensió mínima sense cònjuge a càrrec de 721 € mes i amb cònjuge a càrrec 890 € mes.

LA BRETXA DE GÈNERE

La bretxa de gènere té el seu origen en dues causes:

La primera la desigualtat salarial entre homes i dones que comporta cotitzacions inferiors en la dona, fins i tot fent el mateix treball.

La segona les cures dels fills i família per part de les dones reduïa els períodes de cotització i el treball a temps parcial influint en la corresponent reducció de la Base de cotització i donant com a resultat una Base Reguladora més reduïda que la dels homes.

La diferència entre la pensió mitjana de jubilació és un 21% menor en la dona que en l’home sent en la dona de 1.199 € i en l’home de 1.528 €. La diferència és encara major si ho contemplem des del punt de vista de pensió mitjana de tot el sistema públic de pensions, jubilació (viduïtat, orfandat, invalidesa i a favor de familiars) en aquest cas la bretxa s’incrementa arribant al 37,95% sent la pensió mitjana de la dona de 742,81 € i la de l’home de 1.191,19 €.

LES PENSIONS NO CONTRIBUTIVES

Un Estat Social i Democràtic de Dret com recull la nostra Constitució ha de garantir uns ingressos mínims de subsistència per a tots aquells que tenint l’edat legal de jubilació i no tenint el període mínim de 15 anys cotitzats puguin tenir accés a una pensió no contributiva sempre que no disposin d’altres rendes.

Requisits:

Tenir més de 65 anys.

Residir legalment a Espanya des d’almenys 10 anys.

Mancar d’ingressos suficients.

En l’actualitat hi ha 452.490 beneficiaris que percebien 421,40 € mensuals i amb l’increment del 15% per a compensar la inflació perceben 484,61 €.

Aquesta despesa que s’imputa a la Seguretat Social suposa una partida d’uns 2.600 milions d’euros anuals incrementant el dèficit de la Seguretat Social, sent una despesa considerada per molts, impropi del Sistema.

pENSIO DE jUBILACIO2
Manifestacions de Jubilats a la plaça del Vi. Ajuntament de Girona

UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA

Una vida de treball aportant el millor de cadascun de nosaltres a la nostra Societat, els vaivens de la vida de cadascun unit a les injustícies intrínseques pròpies de les complexes societats en les quals ens ha tocat viure fan que existeixin grans desigualtats socials i tot allò que ens acosti a pal·liar aquesta desigualtat hauria de ser ben rebut pel conjunt dels ciutadans.

La Carta Social Europea recomana, per a la seva aplicació en tota la Comunitat Econòmica Europea, que les pensions mínimes i els salaris mínims de cada país comunitari representin el 60% de la renda mitjana de cada país. En el nostre cas aquest import hauria de ser 1.084 € mensuals. Referent a pensions de jubilació estem (sense cònjuge a càrrec) en els 721,70 € mes, molt lluny d’aquesta quantitat.

En el pròxim article analitzarem la Reforma Escrivá i la seva afectació a les pensions presents i futures i esperem que ja estigui aprovada l’última fase de la reforma de pensions la negociació de les quals entre Agents Socials i Govern s’inicia aquest mes de setembre.

Sponsor

Altres articles interessants

Espai publicitari