Francisco Muñoz Morilla, membre de la Junta directiva de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.
Els Pactes de Toledo
Al voltant de les pensions, una figura molt important són els anomenats “Pactes de Toledo”, es tracta d’una comissió parlamentària, creada el 1995, que analitza l’estat de les pensions per tal de recomanar al Govern propostes que puguin ajudar al sosteniment i millora del Sistema Públic de Pensions. Aquestes propostes no són vinculants per a l’Executiu i versen bàsicament sobre els següents temes:
- Separació i clarificació de fonts de finançament.
- Manteniment del poder adquisitiu de les pensions.
- Fons de reserva.
- Finançament, simplificació i integració de règims.
- Millores de bases de cotització.
- Cotitzacions orientades al creixement de l’ocupació.
- Gestió del sistema.
- Lluita contra el frau. Caràcter contributiu del sistema.
- Edat de jubilació.
- Prestacions de viduïtat i orfandat.
- Solidaritat i garantia de suficiència.
- Sistemes complementaris.
- Anàlisi i seguiment de l’evolució del sistema.
- Recomanacions dels Pactes de Toledo i la seva aplicació
En algunes ocasions els diferents governs han tingut en compte per a aplicar les seves reformes al Sistema Públic de Pensions, les recomanacions dels Pactes de Toledo i en unes altres han fet cas omís a elles.
El 1.997 en aplicació de la recomanació dels Pactes de Toledo s’amplia de 8 a 15 anys el període per al càlcul de la Base Reguladora, això suposa de nou una retallada en la pensió inicial, quedant en el 82% respecte al salari cotitzat ( en 1980 en el 92%, en 1985 en el 86% i en el 2013 en el 78%), es dona l’excepció en el supòsit de cotitzacions màximes i en aquest cas solen arribar a la pensió màxima.
Dates clau:
- L’any 2000 es crea el Fons de Reserva.
- En el 2002 s’incentiven, per primera vegada, les jubilacions posteriors als seixanta-cinc anys.
- En el 2003 es retarda l’edat de jubilació parcial.
Totes les mesures adoptades pretenien fer viable el Sistema Públic de Pensions i de fet totes incideixen a reduir la pensió inicial i retardar l’edat de jubilació, mesures que van directes a reduir la despesa.
Reforma Zapatero de l’any 2011 i la reforma Rajoy de l’any 2013.
La reforma Zapatero, aprova el canvi d’edat de jubilació, que passa de 65 a 67 anys i amplia el període de càlcul de la base reguladora de 15 a 25 anys a proposta de la Comissió del Pacte de Toledo, encara que sense unanimitat i amb un període transitori fins a la seva aplicació que ha acabat aquest any 2022 en el qual ja s’apliquen els vint-i-cinc anys íntegres per al càlcul de la base reguladora, això torna a suposar una nova baixada en la pensió inicial.
Pel que fa a l’edat de jubilació els seixanta-set anys, el període transitori acabarà el 2027, en data d’avui per a accedir a l’edat de jubilació ordinària cal tenir seixanta-sis anys i dos mesos amb algunes excepcions que comentarem quan parlem de les pensions en l’actualitat.
En el 2013 el Govern de Rajoy, sense cap recomanació del Pacte de Toledo, aprova l’índex de revaloració anual de les pensions en un 0,25% i l’anomenat factor de sostenibilitat, amb la idea que s’apliqués el 2023, però el Govern l’aplica el 2019 i per primera vegada en la història del Sistema Públic de Pensions un Govern aprova mesures que retallen la pensió inicial i la seva revaloració anual, fins a aquest moment s’aplicava l’IPC.
El factor de sostenibilitat suposava que una pensió de 1.500 € calculada actualment, en ser-li aplicat el factor de sostenibilitat, el 2060 passaria a ser de 1050 €, dit d’una altra manera la pensió actual suposa respecte al salari real un 78% i l’any 2060 la pensió seria del 50%. L’aprovació d’aquestes mesures van provocar les majors protestes que s’han conegut entre els jubilats amb concentracions en les quals van participar centenars de milers de pensionistes i per les quals es va aconseguir la derogació del factor de sostenibilitat i la revaloració de les pensions a l’IPC.
El fons de reserva.
El Fons de Reserva va ser una recomanació del Pacte de Toledo aprovada pel Govern Aznar i es crea amb el superàvit econòmic de la mateixa Seguretat Social amb la finalitat de cobrir futurs dèficits i amb una disposició limitada entorn dels 3.500 milions d’euros anuals. Aquest fons de Reserva va arribar a comptar amb 66.800 milions d’euros als quals s’haurien de sumar els interessos que van generar i en aquests moments només queden uns 2.100 milions, la resta es va gastar per complementar els dèficits per cobrir les pensions, incomplint el límit de disposició establert.
Evolució de la despesa mensual en pensions:
- En el 2006 5.321 Milions
- En el 2009 6.537 Milions
- En el 2012 7.225 Milions
- En el 2018 8.904 Milions
- En el 2021 10.180 Milions
Tinguem en compte que el 72% de la despesa en pensions es destina a cobrir les pensions de jubilació, el 16,93% en pensions de viduïtat, 9,14% pensions d’Incapacitat, l’1,39% en orfandat i el 0,25% a favor de familiars.
En tan sols quinze anys s’ha doblat la despesa mensual i s’espera que continuï creixent fins al 2035 data en què s’espera que comenci a baixar, ja que es donarà per acabat el baby boom.
En els últims exercicis la Seguretat Social tenia un dèficit de l’1,35% del PIB uns 17.400 milions d’euros, com veurem aquesta tendència s’està reduint amb l’última reforma d’Escrivà, però en absolut està resolta.
Espanya es troba en la mitjana europea de la despesa en pensions i representa el 12,2% del PIB, per sobre d’Alemanya 10,2% i el Regne Unit 7,7%, però per sota de França 15%, Finlàndia 13,5%, Itàlia 15,6% i Portugal 13,5%.
Amb totes aquestes dades podem continuar reflexionant sobre el Sistema Públic de Pensions i en pròxims articles abordarem: La quantia de les pensions i la seva distribució social, la bretxa de gènere, les pensions no contributives i en un últim article analitzarem l’anomenada reforma Escrivá.
