El punt 105 de Temps de Flors 2023

Comparteix-nos amb els teus

Una gran feina de la gent del barri de Palau-sacosta

El cartell no ens va agradar, parla del nom del projecte i de les persones que vàrem fer les passes per participar, però no dels veritables impulsos, que no va sé altre que l’associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.

És cert, que qualsevol projecte d’aquests tipus necessita sobretot persones promotores per aconseguir transformar la idea en una realitat, però explicat només així, es perd el principal objectiu que ens guia en totes les nostres iniciatives: “fer barri”, fer que tothom hi vulgui participar.

La iniciativa ve d’una conversa amb una bona amiga, la M. Àngels Perpinyà, la nit del sopar de Festa Major de Sant Miquel. Tot fent broma, li demano una idea per portar a Palau-sacosta l’activitat de Temps de Flors. La M Àngels em diu: “podríem posar un carro dels vells de pagès i algunes flors”.

El dia 19 de desembre, tenim la primera trobada formal i per gestionar millor les properes tasques, obrim un grup de treball amb set persones. El dia 12 de maig, aquest equip ja s’havia incrementat en més de quinze membres. (A la foto una mostra d’uns quants, acabada la instal·lació).

El dia 23 de maig, es va tancar el grup amb una trentena de voluntaris que es varen comprometre, durant cada dia de la mostra, a dedicar unes hores a estar en el punt de flors, per preservar-lo i explicar als visitants el significat de la composició floral: del pas del Palau-sacosta poble a l’actual barri de Girona i alhora constatar la implicació de molts veïns de “fer barri”. (A la foto teniu l’enllaç a un magnífic reportatge fotogràfic, fet pel nostre company de Jesús Rodríguez.)

Si bé ens podem queixar de la poca consideració que l’organització de Temps de Flors ens ha tingut (no estàvem ni en el recorregut en bicicleta), també hem de valorar el fet que tots els mitjans gironins com el Punt Diari, Diari de Girona i la TV de Girona, ens han donat un espai en els seus informatius.

Temps de flors, no és en cap cas un concurs, però els elogis que en general hem tingut han sigut considerables. Com a exemple el publicat per Antoni Bordas al “Catalunya més que mai”, que ens acaba dient:

“A tots els seus dissenyadors i decoradors la meva més gran felicitació. Aquest any no es pot dir que has gaudit d’aquest certamen si no has vist aquesta magnífica composició. Sigui aquest monogràfic el meu reconeixement a tan admirable obra.

Sponsor

Altres articles interessants

Espai publicitari