Aquests primers mesos de l’any, han estat marcats pel seguiment que s’ha fet sobre la salut del papa Francesc. La postura mundial sobre el seu estat i la seva mort, ha estat marcada per una gran atenció mediàtica i una profunda preocupació entre els fidels, la comunitat catòlica i el món en general, ja que la seva figura representa una autoritat espiritual i moral per a milions de persones i un actor clau en l’ordre internacional. En aquests moments de malaltia i enfrontant-se a la mort, les reaccions solen ser de suport, oració i reflexió sobre el seu llegat.
La seva mort ha provocat un període de dol i commemoració, així com un debat sobre el futur de l’Església i qui el succeirà.
La resposta global a aquesta situació, reflecteix la importància del Papa en la vida religiosa i social de moltes cultures. Per això és important saber qui era l’home que encapçalava aquest lloc tan significatiu, quina és la seva biografia i el seu llegat.
El papa Francesc, nascut Jorge Mario Bergoglio el 17 de desembre de 1936 a Buenos Aires, Argentina, ha estat un pioner dintre el papat, al ser el primer Papa Americà i el primer jesuïta a arribar al cap de l’Església Catòlica.
Bergoglio va estudiar a l’Escola Tècnica de la Companyia de Jesús i entra al noviciat jesuïta el 1958. Va ser ordenat sacerdot el 1969, ocupant diversos càrrecs dins l’Església, inclòs el de bisbe auxiliar de Buenos Aires i més tard, arquebisbe de la ciutat.
La seva trajectòria com a líder religiós es caracteritza per un estil de vida senzill i un compromís amb la justícia social, la qual cosa li va fer guanyar el respecte i l’admiració de molta gent.
El 13 de març de 2013, és escollit papa, adoptant el nom de Francesc en honor a Sant Francesc d’Assís, fundador de l’orde Franciscà i un símbol de pau i humilitat. Des d’aleshores, el seu pontificat ha estat marcat per un enfocament renovat en temes com la misericòrdia, la inclusió social, la cura del medi ambient i el diàleg interreligiós. Ha estat un defensor dels drets dels immigrants i ha parlat obertament sobre la necessitat de reformar l’Església, abordant temes controvertits com l’homosexualitat i el paper de les dones dins l’Església.
El seu llegat es pot veure en la capacitat que tenia per connectar amb les masses, i la voluntat de desafiar les normes tradicionals, promovent la idea d’una Església més accessible i menys centrada en la doctrina rígida, fomentant un ambient de diàleg i comprensió. La seva encíclica “Laudatio Sí” ha estat un punt de referència en la lluita contra el canvi climàtic, subratllant la responsabilitat de la humanitat envers la creació.
Tots aquests canvis han comportat que el papa Francesc s’enfrontés a crítiques de diversos grups per diferents motius. Alguns detractors expressen preocupacions pel seu enfocament a qüestions com la doctrina de l’Església, l’èmfasi en la justícia social i la seva posició sobre temes com el canvi climàtic i la immigració. Altres poden estar en desacord amb el seu estil pastoral o els esforços per reformar l’Església catòlica. Aquestes crítiques sovint reflecteixen debats més amplis sobre la tradició, la modernitat i el paper de l’Església a l’hora d’abordar els problemes contemporanis.
En resum, el papa Francesc ha deixat una empremta significativa en el món contemporani, no només com a líder religiós, sinó també com a defensor de la justícia social i la sostenibilitat ambiental. La seva vida ha estat marcada per una profunda dedicació al servei social pastoral, amb un enfocament especial en els més necessitats.
Un home amb tots els clars i obscurs d’un líder mundial, però amb una sensibilitat especial per ajudar als més desfavorits, protegir el planeta i intentar que l’Església s’adapti als nous temps. Ara només cal esperar que el nou papa continuï l’obra de Francesc, i que el seu llegat segueixi inspirant a milions de persones arreu del món.
