“El garantisme administratiu sembla la millor excusa per mantenir les distàncies amb els ciutadans”, deia en un article, un conegut periodista, parlant dels ciutadans i les seves relacions amb les administracions.
Com ho tenim?, no parlo de les notícies que cada dia surten els diaris, parlo de la nostra ciutat i dels nostres barris. Parlo d’aconseguir que el sistema de recollida d’escombraries funcioni amb solucions adequades a les contribucions. Parlo de solucions que ens siguin perceptibles cada dia, no després de mesos de demanar-ho. Parlo de la necessària resposta a les reclamacions que es fan per escrit, que es contestin sempre, no només quan sigui fàcil.
Tot això ve a tomb dels problemes que tenim aquí el nostre barri i que com associació gestionem, intentant donar suport els veïns.
Per què encara parlem dels “bujols” o contenidors intel·ligents quan el mes de gener ja havien d’estar col·locats al voltant dels pisos del carrer dels Jocs Olímpics? Resposta: “La comanda s’ha endarrerit”.
Per què encara parlem dels espais del camp de futbol i de la seva neteja els dies de partit?
Per què encara parlem de la cruïlla del Montessori, després de més de deu anys de projectes inacabats?
Per què encara parlem de les obres d’acabament del local social, si ja està tot dissenyat i aprovat per totes les parts i amb diners per fer-ho? Resposta: “S’han de fer de nou tots els procediments administratius”. Ja portem deu mesos de retard, per la qual cosa, quan es posi a licitació, els preus de l’obra ja estaran desfasats. És important subratllar que vàrem començar amb el projecte per condicionar l’espai exterior l’any 2018.
Per què els veïns que tenen els arbres de zones verdes a tocar de casa seva, no els poden podar encara que saltin el damunt de les propietats privades? Escrits en registre no contestats i molts dels contestats, estan pensats per fer emprenyar: “Ho sento, ens sap greu, no s’hi pot fer res”.
Per què l’espai de zona verda de més de 2000 m² en el carrer Pic de la Dona, no es pot arreglar? És un espai de passeig i també de drecera que fan servir els veïns, que des de Mas Abella volen anar en direcció a Pericot o viceversa. Aquest indret s’ha degradat molt, tothom hi està d’acord, però no toca arreglar-ho. Sembla que amb la “llei a la mà”, tant el defensor de la ciutat com el síndic de greuges, donen per bons els arguments municipals: “Qui no pugui passar per aquest punt, que doni la volta”. Patètic, opinen els veïns i opinem l’associació.
Algú recorda la prioritat que tenia l’administració per deixar les voreres adaptades per a la mobilitat reduïda? Doncs els veïns d’aquests espais sembla que els hi toca esperar!
Per què un procediment de subvencions anuals a les associacions de veïns necessita vuit mesos de tràmits legals? Ens ho expliquen des del departament que ho gestiona: “Els serveis jurídics municipals han denegat el procediment… és necessari aprovar-ho per una altra via, més llarga…”.
Un petit aclariment, el procediment tot i ser igual que l’any passat, s’ha de repetir de nou i de la mateixa manera. Mentrestant, les associacions haurem d’avançar els diners si aquest any volem fer actes com, per exemple, la festa del nostre barri.
Mas Xirgu, també és Palau-sacosta.
MAS XIRGU-DIPOSIT CONTENIDORS VELLS I DEIXADESA DELS RESPONSABLES D’AQUESTS ESPAI.
En tot cas les empreses de Mas Xirgu, siguin o no del barri de Palau-sacosta, necessiten conteses i accions immediates, tot i que després d’un mes de reclamar la neteja, aquesta no es produeix.
