Moció que presenten al Plenari de l’Ajuntament de Girona del dia 10 de juny de 2013 l’Associació de Veïns de la Vall de Sant Daniel, la Mancomunitat Santa Eugènia-Can Gibert, l’Associació de Veïns del Pla de Palau-Sant Pau, l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta i l’Associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta, amb motiu del 50è aniversari de l’annexió dels antics municipis de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta al municipi de Girona.
PREÀMBUL
Salutació:
Agraïment: Vagi per endavant que agraïm l’oportunitat de poder expressar-nos avui aquí. Esperem que no només se’ns escolti, sinó que reclamem d’aquest consistori una sensibilitat activa davant d’algunes conseqüències generades per un fet històric que va tenir lloc 50 anys enrere. Una sensibilitat activa que podran palesar amb l’aprovació de les propostes que farem en acabar l’exposició d’aquesta moció. Seria també una manera de reparar en part un deute històric generat des del 1963.
Decret d’annexió: Aquest any 2013 farà 50 anys que l’alcalde de Girona, Sr. Pere Ordis va signar, als corresponents llibres d’Actes, la diligència d’incorporació dels els antics municipis de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta al de Girona.
Ho va fer el dia 30 de juny de 1963, en compliment del Decret 3363/1962, de 20 de desembre. En aquest decret es va justificar la necessitat d’annexió a Girona “por notorios motivos de necesidad o conveniència econòmica y administrativa” i perquè malgrat “la oposición de los Ayuntamientos de San Daniel, Palau Sacosta y Santa Eugenia de Ter” … “se han pronunciado en sentido favorable la Diputación Provincial y el Gobierno Civil”….
Convé insistir, doncs, que l’annexió va ser forçada, no només amb l’oposició ferma dels veïns sinó també de les autoritats municipals dels pobles implicats que, malgrat el règim polític del moment, ja s’havien oposat també a intents anteriors el 1944 i el 1953. Com a exemple podem llegir al llibre d’actes de l’Ajuntament de Sant Daniel que aquest fet “[…] sea contestado haciendo una defensa tan fuerte y sensata como sea posible, oponiéndose a tal agregación valiéndose de todos los medios legales necesarios.”
CONSIDERACIONS GENERALS
Qualsevol fet genera sentiments. Un fet com aquest no podia deixar indiferents els ciutadans dels pobles afectats. Va ser un fet massa important, d’extraordinàries conseqüències, executat sense cap mena de consens, com tants d’altres durant el règim franquista.
Però recollim els sentiments no per desdibuixar la realitat, sinó per reforçar les repercussions que va tenir per als seus ciutadans l’obligada annexió dels nostres pobles a la ciutat de Girona. Uns ciutadans que arrosseguem un sentiment de desconsideració per part de qui ens va fer ser gironins per força. Un sentiment que també imaginem que és difícil d’entendre per qui no va viure l’annexió i les seves conseqüències, per qui ja s’ho ha trobat fet, o per qui només el coneix per referències. És per aquest motiu que demanem a tothom, i especialment als representants municipals, un esforç de comprensió i sensibilitat.
QUÈ VA SIGNIFICAR L’ANNEXIÓ PER A LA CIUTAT DE GIRONA I PER ALS MUNICIPIS ANNEXIONATS?
És evident que aquest fet va significar importants avantatges per a la ciutat de Girona. Va créixer en nombre d’habitants, va incrementar moltíssim la superfície del terme municipal amb àmplies zones rústiques, forestals, agrícoles, va incorporar moltes indústries, comerços i negocis, va veure incrementats també els ingressos per tota mena de conceptes i se li van obrir possibilitats d’expansió i creixement en tots sentits.
Si ens posem a la banda dels ciutadans i ciutadanes dels municipis annexionats la situació va ser ben diferent. És cert que alguns ciutadans van deixar enrere el pagament d’arbitris municipals als “burots” quan entraven a Girona: una mena de peatge proporcional a la quantitat de mercaderies destinades al mercat de la ciutat. Una “barrera delimitadora” de gran incidència ciutadana: després de mig segle, som molts els qui encara avui “anem a Girona” quan ens desplacem al centre de la ciutat des d’alguns barris de la perifèria.
Aquells ciutadans i ciutadanes, doncs, van veure com formalment s’anava desdibuixant la seva identitat, i van perdre la relació de proximitat en tota mena de relacions administratives municipals. I el més colpidor, van veure com les decisions que els afectaven es prenien des de lluny, des del centre. Massa vegades se’ls imposaven i molt poques se’ls consultava.
I les festes pròpies de la tradició de cada poble? Aquelles, profundament arrelades amb el pas del temps, esdevingudes tradicions centenàries de cada municipi, i que els veïns i veïnes celebraven cada any amb esforç, lluïment i orgull? Des del moment que van ser annexionades juntament amb els ciutadans que les celebraven, no havien esdevingut tan gironines com aquests mateixos ciutadans?
Al llarg dels anys, aquestes tradicions culturals i històriques només s’han mantingut per la tossuda voluntat d’uns sandanielencs, santaugeniencs i palauencs que s’han negat a veure-les desaparèixer i s’han mantingut ferms en la seva conservació. L’Ajuntament de Girona mai no va demostrar ni voluntat ni preocupació per mantenir les festes tradicionals dels pobles annexionats com a béns culturals que calia preservar. Moltes vegades ens vam preguntar si aquesta actitud d’ignorar i afeblir aquestes tradicions no responia a la voluntat d’afeblir la pertinença a una comunitat determinada. Una actitud molt allunyada de la consideració que la celebració d’aquestes tradicions podien ser elements de cohesió ciutadana i de lligam entre els diferents nuclis desiguals, i en molts casos també dispersos, d’aquells antics municipis. Uns elements que, a més a més, podien aportar als nous veïns una referència històrica del lloc que escollien per a viure-hi. La qual cosa no voldria dir “negar” la realitat gironina, sinó reforçar-la amb el reconeixement de les pròpies arrels i de la seva evolució temporal i històrica.
El sentiment, doncs, d’haver perdut casa nostra i de trobar-nos a casa d’un altre va esdevenir habitual: sovint vam ser tractats com a forasters per qui ens havia d’acollir com un més de la família, que la faria créixer, que la faria més gran. No en va vam aportar tot el que teníem. No en va Girona ha pogut ser el que és avui: més Girona que mai.
EXPANSIÓ I CREIXEMENT DE LA CIUTAT DE GIRONA
Ja hem dit que l’annexió va suposar grans possibilitats d’expansió a la ciutat de Girona. Els territoris d’aquests antics municipis van començar un creixement i una transformació extraordinària. Aquest creixement generava noves necessitats a la ciutadania: s’havia de gestionar espais, s’havia de programar i preveure el creixement de la ciutat amb diligència i racionalitat. I se suposa que s’hauria hagut de fer amb el màxim respecte vers els ciutadans del territori i la preservació i la dignificació dels elements històrics i culturals dels municipis annexionats. I no sempre va ser ni ha estat així. Serveixin d’exemple, a Sant Daniel, l’estat dels ponts (del Bisbe, d’en Pericot) i de les antigues fonts (del Bisbe, d’en Pericot, d’en Fita, dels Lleons, del Ferro) i la perillositat de l’accés per als vianants, a Santa Eugènia de Ter, per desgràcia, en les últimes dècades no han parat de desaparèixer els elements típics del paisatge eugenienc: el tren d’Olot, el Pont del Dimoni, les fàbriques, els rius, els arbres, els camps de conreu… tot ha estat devorat pel ciment i a Palau-sacosta, la malmesa Plaça de Palau i la desaparició total d’edificis o vestigis dels forns de les antigues rajoleries i bòbiles i el desinterès per conservar algun record de la pagesia.
Algunes zones de creixement sovint es van anar desenvolupant gairebé com a illes, sense massa relació les unes amb les altres ni amb els espais circumdants, i sense cap referent sobre la pertinença d’aquest llocs a àmbits territorials concrets. En alguns casos les associacions de veïns que en es van crear, aviat es van veure desbordades per la situació i el creixement urbanístic general, per unes necessitats cada vegada més grans i, sobretot, pel poc cas que es feia de les seves opinions, cosa que va anar portant al desànim i gairebé a la seva desaparició efectiva.
D’altres associacions s’han mantingut actives en el seu àmbit territorial amb grans esforços i dedicació personal de les seves Juntes, però amb molt poca incidència en els afers i planificació general de la ciutat. Encara que algunes actuacions afectessin molt directament els territoris i els veïnatges. No sempre s’ha reconegut la cara positiva de la seva feina. Massa sovint s’han sentit considerades com a elements pertorbadors de la “veritat” que no se sap com ni per què sempre tenen els qui ostenten el poder….
I fins i tot hem de lamentar que algunes vegades, per a simular que s’atenien les demandes i propostes d’algunes d’aquestes associacions i entitats, es vagi recórrer a les falses promeses i fins i tot a la presentació de projectes fantasma que mai s’han realitzat.
ENCETAR UNA NOVA ETAPA
Fins aquí el passat. Desitgem que la rememoració del 50è aniversari de l’annexió serveixi per encetar una nova etapa. Desitgem comprovar que aquesta rememoració aporti als actuals representants municipals prou elements de reflexió que signifiquin un canvi d’actitud. Esperem que la sensibilitat de tots i cadascun dels nostres representants els empenyi a atendre les nostres demandes, que considerem assenyades i justes. Seria també una manera de reparar en part un deute històric generat des del 1963 i contribuirien a la millora de la cohesió social, a la millora de les relacions ciutadanes i a l’enriquiment cultural de la ciutadania.
PROPOSTES
Per tot això, ens dirigim a tots els membres d’aquest consistori municipal reunits en aquesta sessió plenària, i els PROPOSEM que aprofitin la rememoració del 50è aniversari de l’annexió dels pobles de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta i APROVIN:
a) Promoure el coneixement de com s’ha anat configurant territorialment el municipi de Girona amb aquesta i les posteriors annexions mitjançant conferències, materials didàctics i de difusió, i també amb actuacions sobre el territori: passejades guiades, plaques i panells informatius que permetin a la ciutadania identificar l’antiga pertinença a cadascun dels municipis annexionats d’indrets i barris de la ciutat. (Afegir web municipal)
b) Promoure el coneixement de l’antiga realitat geogràfica, social, econòmica i històrica dels antics municipis annexionats amb exposicions itinerants de fotografies i documents que ajudin a conèixer aquestes realitats i patrocinar en aquest sentit la publicació d’un llibre que reculli aquests aspectes a fi que la ciutadania els pugui trobar agrupats. (Afegir web municipal)
c) Preservar i dignificar els elements històrics i culturals d’aquests municipis i reposar i recuperar tots els que encara sigui possible. Assumir com a pròpies de la ciutat de Girona las festes tradicionals de cada municipi annexionat vetllant per al seu coneixement, difusió, conservació i continuïtat.
d) Completar la senyalització viària amb la denominació de tots els carrers, places i camins públics perfectament identificables en el plànol general de la ciutat. Fer un treball de recerca per enriquir el plànol ciutadà amb les denominacions tradicionals i històriques de cada lloc, amb les senyalitzacions adequades de paratges, indrets, camins històrics, edificis singulars i històrics, etc.
e) Dotar els diversos indrets i barris de centres cívics o locals socials propers que facilitin la relació i la cohesió dels ciutadans de la zona. Atendre la realitat específica de cada nucli a l’hora de considerar les necessitats reals del veïnatge, fugint d’opinions estereotipades que provoquen el desconeixement i la desatenció d’algunes zones.
f) Delimitar els barris actuals a fi que sigui més fàcil traslladar les seves inquietuds de manera col·lectiva a través de les Associacions. Potenciar i difondre l’existència i el paper de les Associacions de Veïns i assumir el compromís d’informar els veïns i les veïnes de qualsevol iniciativa, obra o decisió que els afecti. Facilitar que puguin expressar les seves opinions i aportar i vehicular les corresponents propostes a través de les Associacions perquè siguin tingudes en compte en la mesura que es mereixen.
Girona, maig de 2013
FIRMANTS:
Per l’Associació de Veïns de la Vall de Sant Daniel, Rafel Travé Boschdemont
Per la Mancomunitat Santa Eugènia-Can Gibert, Ramon Macaya Bou
Per l’Associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta, Romà Montreal Bosch
Per l’Associació de Veïns del Pla de Palau-Sant Pau, Ferran Oliveira Brugue
Per l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta, Mª. Àngels Serramitja Vila
3
