Benvolguts socis, veïns i amics, aquest cop us volem presentar el nou projecte, que ens fa molta il·lusió: “Temps de flors a Palau-sacosta”
D’ençà que som a la junta de la nostra associació, tot sovint surt la pregunta de com ho podem fer per ser més barri, i recuperar tant com podem la memòria d’aquell poble que va ser Palau-sacosta, fins a l’any 1963, no tant des de la nostàlgia dels palauencs de sempre, tot i que també, sinó, de trobar la manera que els veïns actuals de Palau-sacosta, se sentin barri.
En la nostra societat actual, tan immediata i tan connectada, fa que ens trobem, sobretot, quan tenim dificultats de tots tipus, per exemple urbanístics (el problema amb la cruïlla del Montessori) de mobilitat (Camp de futbol del Girona), a qualsevol altre problema.
En tot cas, des de la Junta, constatem aquests fets, són els que defineixen les preocupacions de les persones, quan s’identifiquen com a barri, i aquí és on intentem canviar la tendència. Que parlar de barri, sigui, també, per projectes en positiu i que cada cop podem implicar, com més gent millor. Fer “Temps de Flors a Palau-sacosta”, ens sembla que és un camí.
Portar a Palau-sacosta aquesta iniciativa ens representava:
- Buscar a gent del barri. El projecte l’havien de fer gent de Palau-sacosta.
- Buscar un motiu, que ens portés a un disseny amb identitat.
- Buscar els recursos materials de tota mena, que ens permetés poder assumir “el risc” de fer-ho.
- Implicar els veïns, a tants com podem. Començant per les escoles, els comerços i els veïns. Uns participant directament amb la iniciativa, com poden ser les escoles i les seves aportacions culturals, altres en materials i logística, deixant puntualment algun estri i el comerç i veïns, aportant les ajudes que ens fan falta.
- Presentar el projecte, d’acord amb les normes establertes, per aconseguir que el nostre barri, quedi incorporat a la xarxa de punts de flors de la nostra ciutat.
- Des del primer dia, que vàrem pensar en el projecte, teníem clar que havia de parlar i recordar aquell Palau-sacosta amb gent dedicada a la pagesia o treballant “Els Químics”, del que ara només ens queda la xemeneia de 135 metres d’alçada, a tocar del carrer Caldes de Montbui.
Durant les festes de Sant Miquel, tot entrant en el nostre local, per celebrar el sopar de festa major, vaig saludar a una bona amiga, i veïna, en gran expertesa en projectes de temps de flors, i mentre comentaven alguns problemes del barri, li vaig fer saber que teníem ganes de participar en el pròxim Temps de Flors.
La seva contesta va ser immediata: “aquí i podríem posar un carro de pagès i emplenar-lo de flors”. Extraordinari!
A cap de pocs dies ja hi vàrem començar a treballar. Buscar un motiu, una ubicació i definir-lo. Implicà a tantes persones com poguéssim i no parar de treballar fins al dia de la inauguració
El resultat, el podreu veure en l’espai verd que queda entre el carrer Sarriera, davant del supermercat i el carrer del Camí Vell de Fornells, davant de l’escola les Alzines, des del dia 13 de maig, dissabte al dia 21 de maig diumenge. Hi esteu tots convidats, i en tot cas ara i en aquest article, un petit tastet, del que serà:
Projecte Temps de Flors a Palau-sacosta
HOMENATGE AL POBLE DE PALAU-SACOSTA
El CARRO
Tornant a casa, un capvespre de primavera, vaig veure tirat darrere un marge d’un carrer del barri de Palau, un vell carro que algú havia abandonat. Alguna cosa em va cridar l’atenció i vaig apropar-me per veure’l millor. Era una rampoina de fusta mig podrida i amb signes evidents del pas del temps. Però de sobte quan el vaig voler moure per observar-lo més a prop, tot el paisatge del meu voltant es va transformar. On ara hi ha cases amb jardins, on el verd dels arbres i la gespa predomina sobre qualsevol altre color, limitades per tanques enramades de flors de tots tipus, es van convertir en camps llaurats de colors intensos envoltant unes precioses masies que vivien de l’agricultura i que donaven vida a tot el poble de Palau-sacosta. Del groc del blat, al verd dels farratges, les hortes i els fruités que deixaven la flor per començar a donar els primers fruits. De cop ja no era un barri més de Girona, sinó un municipi ple d’història, de records i d’il·lusions dels seus vilatans. I aquella andròmina abandonada, vella i bruta, es va transformar en un carro magnífic, ple fins dalt de boniques flors de tots colors acabades de collir, que oferien un sortit de poms amb una infinitat cromàtica indescriptible………………………… . Peseu per l’exposició i acabareu de llegir la història d’aquest carro.
Per acabar, tornem a repetir que necessitem la col·laboració de tothom. Col·labora i ajuda’ns
Persones voluntàries per estar en el punt d’exposició, durant els dies de “temps de Flors”
Participar en la campanya de mecenatge
