El fenomen de l’ocupació d’habitatges és un problema que preocupa molts ciutadans i això es presta a rumors o idees preconcebudes molts cops sense fonament real.
El passat 10 de juny, vam organitzar una trobada oberta per analitzar i debatre la possibilitat de trobar-se amb l’habitatge ocupat, on prop de vuitanta veïns varen assistir.
Objectius de la taula rodona:
- Violació i o usurpació de domicili, quan passa?
- Que podem fer, quan constatem que tenim gent a casa nostra i que no podem fer.
- Per què es diu tot sovint, que als detinguts i reincidents no els passa res?
Participants:
- Albert Estrach, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra
- Rafael Aguilera, sotsinspector de la Policia Municipal de Girona
- Guillem Rey, advocat i membre de la Junta de l’associació
- Valentí Giralt, president de l’associació i moderador del debat.
Qui són els principals objectius de les ocupacions il·legals d’immobles?
L’ocupació il·legal d’habitatges és un fenomen complex que afecta tant els petits propietaris com a grans tenidors, però no tots els immobles tenen el mateix risc de ser ocupats. Segons informes de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona i altres fonts jurídiques, els principals objectius d’ocupació són:
🏚️ 1. Habitatges buits durant llargs períodes
Els immobles que porten temps desocupats, especialment en zones urbanes o perifèriques, són els més vulnerables. L’absència de vigilància i activitat facilita l’entrada i permanència dels ocupants.
🏢 2. Propietat de grans tenidors
Els immobles en mans de bancs, fons d’inversió o societats immobiliàries són objectiu habitual. En molts casos, la legislació catalana obliga aquests grans tenidors a oferir un lloguer social abans d’iniciar un desnonament, fet que pot alentir el procés i afavorir l’ocupació.
🏘️ 3. Habitatges de protecció oficial o en zones amb alta vulnerabilitat
Zones amb dèficit d’habitatge social o amb alts índexs de precarietat són especialment sensibles. L’ocupació pot respondre a necessitats reals d’habitatge, però també a l’actuació de màfies que trafiquen amb claus o contractes falsos.
🧑⚖️ 4. Immobles en litigi o amb processos judicials oberts
Els habitatges que es troben en processos de successió, embargament o litigi són més difícils de defensar legalment i, per tant, més susceptibles de ser ocupats.
Aquest perfil ajuda a entendre per què determinats immobles són més vulnerables i quines mesures poden prendre els propietaris per protegir-los.
Desallotjament exprés: una nova via judicial
L’ocupació il·legal d’habitatges s’ha convertit en una de les preocupacions socials i jurídiques més rellevants a la província de Girona. Davant l’augment d’aquests casos, l’Audiència de Girona ha adoptat mesures innovadores per agilitzar els desallotjaments i protegir els drets dels propietaris.
Des del febrer de 2025, els jutges de Girona han avalat el desallotjament exprés sense autorització judicial prèvia, sempre que l’ocupació s’hagi produït en les últimes 24 hores.
Aquesta mesura permet a la policia actuar de manera immediata, aixecant una acta de comprovació dels danys i identificant els ocupants, que seran citats a judici de forma ràpida.
Aquesta actuació es basa en la consideració de delicte flagrant, i busca evitar que els ocupants consolidin la seva presència a l’immoble, fet que complicaria el procés judicial.
Judicis ràpids i criteris unificats
Els magistrats han establert que aquests casos es resolguin mitjançant judicis immediats, amb l’objectiu que la sentència es dicti en un termini inferior a 7 dies.
També s’ha acordat que, en cas que els ocupants no siguin identificats, la policia haurà de fer tots els esforços per aconseguir-ho abans que es pugui arxivar la causa.
A més, s’ha deixat enrere el principi de la funció social de la propietat, reforçant la protecció del dret de propietat privada.
Altres mesures destacades
Proposta legislativa estatal: impulsada per Junts i admesa pel Congrés, busca permetre desallotjaments immediats sense autorització judicial si es tracta d’un delicte flagrant per construir un debat respectuós, informatiu i propositiu.
No obligació de mantenir subministraments: els propietaris no estan obligats a mantenir serveis com llum, aigua o gas, i el tall no es considera delicte de coaccions.
Violació de domicili: què diu la llei i quines són les conseqüències?
La violació de domicili és un delicte reconegut i castigat pel Codi Penal espanyol, especialment rellevant en el context de les ocupacions il·legals.
🔐 Què és la violació de domicili?
Segons l’article 202 del Codi Penal, es considera violació de domicili l’entrada o permanència en un habitatge aliè sense el consentiment del resident. Aquest article protegeix el dret fonamental a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili, reconegut també per l’article 18.2 de la Constitució espanyola
⚖️ Modalitats i penes
- Violació de domicili sense violència
- Es castiga amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys.
- És suficient que la persona entri o es quedi dins del domicili sense permís, encara que no hi hagi força ni amenaces.
- Violació de domicili amb violència o intimidació
- La pena s’eleva fins a 1 a 4 anys de presó i pot incloure multes.
- Aquesta modalitat es considera agreujada per l’ús de la força o la coacció per accedir o mantenir-se dins de l’habitatge.
🏛️ Relació amb el Codi Civil
Tot i que el Codi Civil no tipifica delictes, sí que protegeix el dret de propietat i la possessió legítima. Això vol dir que:
- El propietari pot reclamar judicialment la recuperació de la possessió mitjançant accions civils (com l’acció de desnonament).
- La violació de domicili pot tenir conseqüències civils, com la reclamació de danys i perjudicis.
🧩 Diferència amb la usurpació
És important no confondre la violació de domicili amb la usurpació (article 245 CP), que fa referència a l’ocupació de béns immobles no habitats. Aquesta es castiga amb:
- Multa de 3 a 6 mesos si no hi ha violència.
- Presó d’1 a 2 anys si hi ha violència o intimidació
Mesures per prevenir l’ocupació il·legal d’immobles
🔐 1. Mesures de seguretat física
- Canviar panys i reforçar portes en habitatges buits.
- Instal·lar alarmes i càmeres de seguretat connectades a central d’alarmes.
- Tancaments metàl·lics o reixes en finestres i accessos vulnerables.
- Il·luminació exterior amb sensors de moviment.
👮 2. Vigilància i presència
- Visites periòdiques a l’immoble si està desocupat.
- Contractar serveis de vigilància o consergeria en comunitats amb risc.
- Veïnat vigilant: acordar amb veïns que alertin si detecten moviments sospitosos.
📄 3. Documentació i acció legal ràpida
- Tenir sempre a mà l’escriptura de propietat i rebuts de subministraments.
- Denunciar immediatament qualsevol ocupació a la policia.
- Sol·licitar desallotjament exprés si l’ocupació és recent (menys de 48 hores).
- Recórrer a judicis ràpids segons la nova Llei Orgànica 1/2025 1.
⚖️ 4. Assessorament legal
- Contractar un advocat especialitzat en dret immobiliari.
- Evitar actuacions per compte propi, com entrar a l’immoble ocupat, que poden tenir conseqüències legals.
🧾 5. Altres estratègies
- Lloguer temporal per evitar que l’immoble estigui buit.
- Contractar una assegurança específica contra ocupacions.
- Registrar l’immoble al Registre de la Propietat si encara no ho està.
RESUMIM DUBTES
Si passen 48 h des de l’ocupació, la policia ja no pot desallotjar els ocupes, perquè ja es considera la seva llar.
- Això no és cert.
- No hi ha cap termini per constituir una llar i que, per tant, no es pugui desallotjar els ocupes.
- La constitució de la llar només es consuma quan es compleixen una sèrie de requisits establerts en la jurisprudència i que res tenen a veure amb un termini temporal determinat.
Si me’n vaig de vacances poden ocupar casa meva i jo em puc quedar al carrer.
- Això no és cert
- Això és un delicte de violació de domicili, que implicaria la detenció de les persones ocupants i la restitució immediata de l’habitatge a la legítima propietat, tant en els habitatges habituals, com en les segones residències, perquè així ho estableix el Tribunal Suprem.
La policia mai pot entrar en un habitatge sense ordre judicial perquè seria una violació de domicili.
- Això no és cert
- La policia sí que pot entrar en un immoble ocupat il·legalment, sempre i quan hi hagi un delicte flagrant.
- Per això és important, trucar a la policia com més aviat millor perquè puguin intercedir ràpidament en l’ocupació.
En conclusió,
tot i les dificultats existents, la normativa vigent dona eines als propietaris, sobretot persones físiques, per a actuar de forma eficaç contra les ocupacions dels habitatges de la seva propietat, si s’actua de forma ràpida amb el degut assessorament jurídic.
Aquestes mesures representen un canvi de paradigma en la lluita contra les ocupacions il·legals a Girona. Amb una resposta judicial més àgil i contundent, es pretén protegir els drets dels propietaris i reduir la conflictivitat social associada a aquest fenomen.
Si detecteu moviments sospitosos o una ocupació delinqüencial truca al 092 o al 112.
