La revetlla de Sant Joan és, per a molts catalans, una de les nits més màgiques i esperades de l’any. Els carrers s’omplen de fogueres que dansen sota la mirada de la lluna, la música ressona entre les places, les coques fan festa als sentits i, sobretot, els petards esclaten com estels sonors en una nit de tradició i alegria. Però aquesta celebració tan arrelada també amaga una cara menys amable: la del perill. I si no es gestiona amb responsabilitat, la festa pot derivar en tragèdia.
Els petards, autèntics protagonistes de la vetllada, no són pas innocus. El seu ús indiscriminat i sovint imprudent, provoca cada any centenars d’incidents. Els serveis d’emergència han d’atendre cremades, lesions oculars, amputacions i fins i tot intoxicacions per inhalació de fum. Els infants, malauradament, continuen essent una de les baules més fràgils de la cadena: manipulen artefactes sense la supervisió necessària o utilitzen productes inadequats per a la seva edat.
Però més enllà del risc per a les persones, hi ha una altra amenaça latent que, en un context com l’actual, amb onades de calor cada cop més freqüents i intenses, esdevé crítica: el foc. Una simple guspira pot ser l’espurna que encengui un incendi de dimensions desproporcionades si cau sobre un matoll sec, un jardí abandonat o un contenidor ple.
Potser us sorprèn que en aquestes línies parli més del perill que de la festa. Però hi ha motius. En els darrers dies, molts veïns de Palau-sacosta han fet arribar la seva inquietud a l’Associació de Veïns. Els jardins i espais verds del barri es troben en un estat d’abandonament preocupant, amb una acumulació de vegetació seca que converteix aquests indrets en una trampa incendiària.
L’Associació va expressar formalment el seu malestar a l’Ajuntament, demanant, amb temps i previsió, la sega i neteja de tots els espais públics del barri abans de la revetlla. L’objectiu era clar: reduir el risc d’incendis en una de les nits més delicades de l’any pel que fa a la seguretat i la prevenció.
Malgrat les peticions reiterades i documentades, en molts dels punts més sensibles del barri no s’hi ha fet cap actuació. Es va sol·licitar, de manera específica, intervenir a les zones properes a habitatges, jardins públics i espais habitualment transitats. Però la resposta, fins ara, ha estat el silenci.
La revetlla és una festa estimada, sí, però també és una de les més perilloses. Costa d’entendre que no s’hagin implementat mesures bàsiques per evitar allò que podria haver estat evitable. I la preocupació no és pas exagerada: el mateix cos de bombers ha alertat, una vegada rere l’altra, del perill que suposa la vegetació seca quan entra en contacte amb flames o espurnes.
Fins al moment, l’Ajuntament no ha emès cap comunicat oficial responent a la queixa veïnal. Algunes fonts municipals han atribuït el retard a la manca de personal i recursos tècnics. Tanmateix, des de l’Associació es recorda que la prevenció no és una opció, sinó una obligació, i es reclama l’elaboració urgent d’un pla de manteniment regular dels espais públics de cara als mesos d’estiu.
Perquè celebrar Sant Joan no hauria de posar en risc el més valuós: la vida, el paisatge i la seguretat dels nostres barris.
