Una iniciativa dels veïns de l’avellaneda. El dissabte de set de desembre, diversos membres de l’associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta, es varen posar a treballar per a guarnir un dels molts arbres plantats en l’espai del “parc de l’avellaneda”. Després que petits i grans hi varen posar moltes ganes per engalanar l’arbre i fins i tot els més petits i portessin un Tió, aquest va ser resultat:
La rondalla de “L’arbre dels desitjos”
Vet aquí una vegada en un país no tan llunyà, de meravelles i fantasies,on l’Alicia, la Mercè i la meva estimada Cristina, cada dia eren les heroïnes de 1001 noves aventures, que compartien amb el té a taula, tot xerrant com a bones amigues.
I eren tantes les peripècies que havien de lliurar i tantes les proeses a superar, que sempre hi havia una batalla més per explicar.
Però, un cop l’any, per Nadal, tenien una tradició que esperaven amb particular il·lusió, al voltant d’un arbre molt especial, que elles mateixes escollien i dissenyaven. I potser un any, l’arbre era una escala de fusta, tota engalanada de llums i garlandes.
I un altre, un munt de llibres apilats, en forma d’arbre o, fet amb capses de cartró o si no, d’ous o de pizza. O potser, triaven un arbre de debò o un de decoració, per guarnir-lo d’estrelles o figuretes i deixar-lo d’allò més bufó.
Doncs, vet aquí un any, en aquest dia assenyalat, va fer tant de vent, que bufant, bufant, va ,acabar arribant ja ben entrada la nit, amb la tramuntana tot xiulant i xiuxiuejant, la història del nostre arbre tan entranyable, a cau d’orella d’una colla d’amics, arraulits vora el foc, d’un bosc ben bonic d’aquest petit país.
I eren una colla d’amics inseparables: el Jordi, la Rosa, el Pau i la Glòria. I potser, un tenia un posat més atrevit o divertit i, l’altre més tabalot eixerit.
Però el cas va ser que els va agradar tant a tots, el relat de la veu del vent, que d’aleshores ençà, cada vegada quan l’explicava, hi posava la seva pròpia cullerada, segons si era a l’avi o a la veïna, a un sabí o a la seva cosina.
Entre conte ve i conte va, ja per tot arreu es vol fer honor a la vella rondalla, celebrant-la cadascú a la seva manera, un dia per aquí un altre per allà i, si no és mentida és perquè serà veritat.
