Paraules d’homenatge de la Família. Mercè Rodríguez.
Benvolguts i ben trobats tots,
Alcaldessa, membres del Consistori, palauencs, amics i família aquí present,
No sabeu el que significa per a tota la meva família aquest acte que celebrem avui.
Jo sóc la cinquena de deu germans, i el fet que entre la germana anterior ens portem vuit anys i amb el germà posterior uns altres vuit, és tant extensa l’etapa entre els uns i els altres germans, que cadascú guarda diferents records d’uns pares en edat i etapes de la vida ben diferents.
En el meu cas, els records que en tinc són d’uns pares preocupats en uns temps difícils, amb ganes d’aixecar una vida de poble el més normal possible i això requeria d’esforç, de molta feina i de responsabilitat.
Del pare,en Fidel, recordo que treballava de nits a la fàbrica Indústries Químiques i Tartàriques i cada vespre s’acomiadava amb un petó de bona nit – com són de durs els torns de nit!..i ho dic per experiència pròpia a l’hospital – per a mi va ser tot un referent!.
Els diumenges, al costat de la mare el sentíem cantar al cor de l’església dirigit per la Sra. Maria Philpotts.., “no et giris” em deien quan el volia veure cantar…”que és de mala educació”…
Ell era un gran lector, una persona curiosa i autodidacta, gran amant de la cultura i dels esports (sobretot del futbol) i tant llegia novel·la, teatre, la Bíblia , com manuals d’agricultura, tractats de radioestèsia, de medicina, d’escacs com, també, et podia cantar una sarsuela.
La seva vessant cooperativa va donar empenta a crear un teixit social, cultural i esportiu en una comunitat encara separada de la ciutat, colze a colze amb altres famílies del poble.
A la darrera etapa de la seva vida, va deixar la lectura pels documentals del National Geogràfic i a la divulgació de tots aquells coneixements dels que ell n’havia tret profit. Els darrers dies va trobar en la redacció de les seves memòries una bona manera d’exercitar la ment.
Al seu costat la Lola, la mare…una dona com tantes d’altres d’aquell temps: treballadora incansable, voluntariosa i valenta… amb tota la paciència que aquells temps requerien!.
Un matrimoni com molts de la seva època, conscients de les dificultats d’una postguerra, que havien de tirar endavant per aixecar la família i tota una comunitat: ajudant i organitzant activitats per reconstruir espais i moments socials d’intercanvi i mantenir viu l’esperit cultural de Palau-sacosta juntament amb moltes altres famílies conegudes i aquí també representades.
Orgullosos i contents d’estar avui aquí, en aquesta plaça petita, recollida, discreta, sense trànsit i que rep el seu nom representa aquest tarannà: aquest saber fer de tota una generació i el llegat que ens ha deixat a molts de nosaltres.
I per aquest motiu, en nom dels que som aquí i dels que no hi han pogut ser… volem agraïr a Marta Madrenas, alcaldessa, la resta del Consistori, al President de l’Associació de veïns, al President de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta aquest gest.
Moltes gràcies a tots.
Palau-sacosta, 3 de maig de 2021
