Glòria Rebugent.
La Glòria, pels que no la coneixeu, filla de Rupia, i palauenca, d’ençà que es va casar amb un xicot de Palau-sacosta, ha treballat molt, i molts anys per la Festa Major, des de les èpoques dels grans envelats, fins a les barraques de fires, per fer calaix. Des que no som poble, la festa s’ha de pagar! A la Glòria la trobareu a les fotos fent de cuinera de les botifarres rostides, fent de jurat en el concurs de dibuix infantil, el cor de Sant Miquel, a la missa de Festa Major, en l’apartat de llibres, com autora del llibre “Un biberó amb sort“, sobre la dissort de la nostra guerra civil. En fi, una de les persones que més bé podien assumir aquesta tasca. I si em permeteu, també donar un toc femení al pregó, tal com ho va fer l’any passat, la seva predecessora Elia Torroella.
JOAN CORNEY FENT LA PRESENTACIÓ DE LA GLÒRIA 
GLÒRIA REBUGENT FENT EL PREGO
Pregó:
Bona tarda- vespre palauenques, palauencs i amics que heu vingut a la festa major.
Bufa!!!! Com passa el temps!!
Ja ha passat un any!! Després de tantes restriccions d’agut a la maleïda pandèmia, el 2021 vam poder celebrar a tanques i abarranques i empallegant-nos-les com vam poder, la nostra festa major. Alguns amb mascareta, servint les taules perquè la gent no es barregés massa i fins i tot ens va ploure una mica, però com tothom tenia ganes d’una mica de festa podem dir que vam aconseguir omplir i celebrar.
Aquest any hauria de ser diferent, i no tenir parangó si el temps ens ho permet. Tot l’equip ha treballat de valent per poder recuperar i millorar les activitats de la nostra festa major i s’ha preparat tot per ser una festa renovada i a l’alçada del nostre barri-poble. Tots tenim ganes de festa i d’una mica de rauxa, i sobretot tenim ganes de sortir i tornar a veure a la gent que estimem i coneixem i passar-nos-ho bé amb ells i elles.
M’han demanat que faci el pregó de la festa major, però com molts sabeu i en Joan ho ha dit molt bé, jo no soc filla de Palau-sacosta, jo soc empordanesa. M’ha unit a aquest poble el meu maridatge amb una persona que sí que és de Palau-sacosta, l’Isidre. Ell i jo vam deixar les nostres respectives llars, ell per anar a treballar a Barcelona i jo per anar-hi a estudiar i després també a treballar. Però cada cap de setmana, sense falla, veníem cap a casa, fins i tot quan van néixer els nostres fills i filla. Ara ja porto lligada a aquest poble més de 40 anys i m’hi sento molt ben acollida per tots els palauencs i palauenques que he anat coneixent, i sobretot pels amics d’infància del meu marit, com per exemple en Joan i la Mª Rosa, la Roser, en Xico, en Josep, la Dolors i d´altres que ara veig aquí asseguts.
Encara recordo el primer dia que vaig venir per aquestes contrades. Era el dia de Cap d’Any de l’any 1972 o 1973. El meu marit, aleshores xicot, em va convidar a casa dels seus pares per conèixer tota la seva família. Era tradició fer un sopar familiar per l’aniversari del seu pare. Em va venir a buscar amb el seu cotxe i vam arribar a aquest, que li dèiem encara poble de Palau, ja que jo no notava que fos annexionat a Girona, perquè tot eren boscos i cases de pagès aquí i allà. Vam anar travessant boscos i més boscos d’alzines a la foscor, i camins enfangats perquè havia plogut molt. Havien començat a traçar els carrers per fer la urbanització de Torres de Palau fase 1, i per això vam haver de donar molts toms per arribar a la casa de pagès de la família. Jo estava una mica espaordida però callada. Pensava: “On em porta aquest noi, però on viu? Després de donar, com he dit abans, un munt de toms d’agut a aquestes obres, arribem per fi a la casa. Jo tota ben arreglada i embolcallada amb un abric negre i amb unes bones sabates. Sortim del cotxe i abans d´entrar a la casa hi havia una petita pendent i òbviament era tot un fangal. Vaig patinar i vaig caure ben planera a terra. Abric i sabates ben cobertes de fang. Les meves cunyades molt preocupades intentaven netejar-me l’abric com podien. Jo, tota avergonyida vaig pensar: Merda! Quin començament!! Però us he de dir que allò no va ser cap mal presagi.
Lògicament, aquella frondositat de boscos que a mi em va espaordir no tenia res a veure amb el que ha quedat ara.
En viure i treballar a Barcelona i venir a Palau tan sols els caps de setmana, no coneixia tanta gent com conec ara. A poc a poc vaig anar trobant persones fantàstiques que en vam acollir amb els braços oberts. Fins i tot em vaig apuntar a la coral parroquial de Sant Miquel perquè sempre m’ha agradat molt el cant. Quan vivia al meu poble d’origen, a l’Empordà, també participava en el Pessebre Vivent i a la coral del poble. Ara, estic totalment integrada a Palau. Els nostres fills van conèixer a les seves parelles a través d’amics del nostre barri. Ells encara que nats a Barcelona s’han integrat a Palau des de molt jovenets, participant en el pessebre vivent, excursions i en moltes altres activitats, i el meu marit també ha anat retrobant els amics i companys de joventut.
Recordo molt bé la primera vegada que vaig viure la festa major en un envelat preciós. D’això ja fa molts anys.
Quan els nostres fills van esser adolescents van agafar durant un temps l’organització de la festa major amb una bona colla d´amics, seguint la tradició que havia començat el seu pare amb amics i companys quan van crear l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta. Aquesta Agrupació intentava poder mantenir i no oblidar el fet que Palau-sacosta havia sigut un poble independent. Les darreres vegades que els nostres fills i amics es van fer càrrec de la festa es va celebrar al pavelló que va construir l´ajuntament a la pujada de Palau. Potser ens ho haurem de tornar a plantejar perquè el temps no ens continuï fent la guitza.
I la barraca de fires que ens va concedir l’ajuntament i les hores que hi vam passar el meu marit i jo per tal d’ajudar els joves a servir menjar i beure a la barraca! Nits sense gairebé dormir. S’havia de coure botifarres, carn, fer pa amb tomata i servir les begudes. Es van fer torns, però nosaltres dos hi érem gairebé en tots els torns i a l’hora de netejar nosaltres també érem els darrers de deixar la barraca. El darrer dia de barraques vam anar a dormir molt entrada la matinada i havíem d’anar a treballar a Barcelona. Jo tenia classe amb els alumnes de BTX i vaig fer la classe ben adormida. Òbviament amb la barraca vam poder recaptar uns bons dinerets que ens van anar de perles per pagar la festa.
Quan l´Agrupació Cultural havia de fer alguna reunió ho fèiem on podíem. A vegades algú ens deixava un local per poder reunir-nos i parlar de les activitats que volíem fer, pessebre vivent, excursions, festa de Sant Antoni i Festa Major. Ara tenim la sort de poder gaudir d´aquest local de l´Associació de Veïns i es un goig. Que per cert està obert a tots.
L’única cosa bona que ens ha portat aquesta maleïda pandèmia és que ara ja vivim sempre a Palau i som membres d’aquesta Associació de Veïns i de la Comissió de Festes. Aquesta Associació dirigida per en Valentí Giralt està intentant aglutinar el màxim de persones dels nostres veïns i veïnes de Palau i fer que se sentin integrats i integrades als diferents barris que formem tot el veïnatge. En el nostre local obert a tots els veïns, s’organitzen cada any un munt d’activitats que fan que ens anem coneixent i que estem encara més units.
Per això us encoratjo a fer-vos socis de l’Associació de veïns i veïnes per un mòdic preu a l’any i així ajudem a poder oferir cada any més activitats. Per tant, us animo també que recolliu i consulteu aquest programa d’activitats que l’Associació ha preparat. Està disponible a l’entrada del local. Ja us asseguro que en trobareu alguna que us interessarà i us ho passareu d’allò més bé i guanyareu en salut i benestar. És una manera que ens coneixem i fem pinya per millorar el nostre veïnatge.
No en vull allargar per no fer-me pesada. Desitjo que acabeu de passar una molt bona festa major. Mengeu i beveu! ( amb moderació, asclar) Balleu! Xaleu! Rieu! Compartiu aquesta alegria que no havíem pogut celebrar i animeu a tots el veïns que encara no han vingut a gaudir de la nostre festa, a participar-hi i a compartir al màxim.
Prego- vista de la sala 
Gloria 
Alcaldessa i regidors a la Sala
BONA FESTA MAJOR! I VISCA PALAU-SACOSTA!
