Manel Montoliu Bargalló, membre col·laborador de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.
Els ulls del món estan posats en vosaltres. Aquest és el dia. Aquesta és l’hora.
General Dwight David Eisenhower
Es compleixen 80 anys d’un dia que va canviar la història. La Segona Guerra Mundial, que, de vegades ha estat descrita com la “última bona guerra”, va ser una guerra per la llibertat que és l’únic fi que justifica una guerra. I la llibertat de l’Europa Occidental va arribar per mar i per aire a Normandia aquell 6 de juny de 1944, el dia D de l’Operació Overlord que, preveient la seva transcendència, el mariscal Rommel el va descriure com El dia més llarg.
Quan els serveis d’espionatge alemanys van captar a la BBC el vers de Paul Verlaine “Blessent mon coeur d’una langueur monotone” ja tenien ben clar que la invasió del continent es produiria en 24 hores. El que no tenien tan clar era el lloc del desembarcament. La lògica feia creure que seria per Calais i els missatges de l’agent doble català, Joan Pujol, Garbo, van confondre als comandaments alemanys.
El cap de tota l’Operació Overlord era el general Dwight David Eisenhower, un gran organitzador que va planificar perfectament l’operació amfíbia més gran de tots els temps, tot esperant les condicions més favorables respecte a les marees, la lluna i la meteorologia. Els números d’aquesta operació són veritablement espectaculars: 9000 embarcacions, 12000 avions i 160000 soldats, dels quals 23000 paracaigudistes, van travessar el canal de la Mànega aquell 6 de juny. A finals d’agost de 1944 ho havien fet prop de tres milions d’homes. La major part d’aquells soldats eren britànics i nord-americans, però també hi era present una significativa representació de la França lliure.
És ben clar que l’espai d’aquest article no permet fer un estudi acurat del dia D ni és aquest el meu objectiu. La meva intenció és esmentar els llocs principals de Normandia tot incidint en els escenaris claus de la gran batalla.
Per tenir dues referències geogràfiques que emmarquin l’espai a visitar jo triaria a l’oest el Mont Saint Michel, un santuari meravellós que està a una mica més de 1000 km de Girona i Honfleur, la bella ciutat dels pintors impressionistes a l’est. Ni una ni l’altre tenen relació directa amb la batalla, però sí que permeten tenir acotada la zona a visitar, en la que ens mourem d’oest a est.
- Cherbourg. Port principal de Normandia. Musée de la Libération. Una ciutat que anys després es farà famosa pels seus paraigües cinematogràfics
- Sainte-Mère-Église. Primer poble alliberat per les forces aliades. El seu Musée des Troupes Aérotransportées és imprescindible per a conèixer la realitat que van viure les tropes que van arribar amb planadors i amb paracaigudes. A l’exterior de l’església de la vila es pot veure el monument a John Steele, que va ser el paracaigudista que es va enganxar a la seva torre i va sobreviure i es va fer molt famós per sortir ben representat a la pel·lícula El dia més llarg. A l’interior de l’església es poden veure uns magnífics vitralls on apareixen els soldats aliats: “Ils sont revenus”.
- Pointe du Hoc. Un dels llocs més inaccessibles de les fortificacions alemanyes i que va ser pres pels Rangers del Coronel Rudder.
Colleville Sur Mer. Situat a la zona corresponent a la platja d’Omaha, en aquest terme hi ha el cementiri nord-americà amb més de 9000 creus en memòria dels herois que van deixar la vida a les platges normandes. És un espai impressionant que convida al respecte i la reflexió. També hi ha un Memorial i un Monument a la memòria dels caiguts. Una visita imprescindible. És l’espai on comença i acaba la pel·lícula Salvar al soldat Ryan.
- Bayeux. Ciutat que actualment ronda els 13000 habitants i la seva catedral és un monument remarcable i també el tapís de la regna Matilde, una joia de l’art de l’Edat Mitjana. També hi podem trobar el Musée Memorial de la Bataille de Normandie.
Llegir més Bataille de Normandie
Longues-Sur-Mer. Conjunt de fortificacions alemanyes que són les úniques de la zona que encara conserven els seus canons.
- Arromanches. Bonica població en què encara es poden observar i tocar, quan baixa la marea, les restes del port artificial Mulberry emprat per a desembarcar les moltes tones de material que requeria una operació d’aquesta envergadura. A Arromanches podem visitar el magnífic Musée du Débarquement.
Ouistreham. Dos museus hi podem trobar en aquesta vila. El Musée du Mur de l’Atlantique, que descriu tot el sistema de les fortificacions alemanyes i el Musée nº 4 Commando, dedicat als primers comandos que van desembarcar a la platja Sword especialment als quals pertanyien a les forces de la França lliure com van ser els homes del llegendari comandant Philippe Kieffer.
Bénouville. En aquesta població hi podem trobar el pont Pegasus que va ser la primera posició conquerida a la matinada del 6 de juny de 1944 per les tropes aerotransportades amb els planadors i comandades pel major John Howard que van ser atacades per un poderós contingent alemany, però van resistir fins que van ser rellevades per les tropes de Lord Lovat que avançaven al so de la gaita de Piper Bill Millin. Lovat, un noble escocès, probablement va ser el més elegant dels homes que van desembarcar a Normandia i portava el seu propi gaiter, cosa prohibida a les ordenances angleses però no a les escoceses.
