Joan Corney Vilà. Membre de la Junta directiva de l’Associació de veïns i veïnes de Palau-sacosta.
A Girona el dia 30 de juny de cada any és una de les dates més significatives per a la ciutat i passa desapercebuda per a la majoria de la ciutadania. Quantes persones gironines coneixen que el 30 de juny de 1963 es van signar les actes que feien efectiva l’annexió a Girona dels tres municipis veïns, Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta? El 2013 una comissió formada per les entitats veïnals i l’Ajuntament de Girona van elaborar un programa d’actes i propostes per rememorar el 50è aniversari d’aquell fet a fi que es conegués el procés d’annexió. Una moció, aprovada per unanimitat del tots els grups municipals el 10 de juny del mateix any, destacava la pèrdua de la identitat formal dels tres municipis i el que van significar les seves aportacions al de Girona: la configuració d’una ciutat tal com la gaudim ara.
Amb les propostes finals que es van aprovar a la moció es demanava aquest reconeixement. El Molt Honorable President Carles Puigdemont, llavors alcalde de la ciutat, va ser un receptor actiu d’aquestes demandes. N’és un exemple el que disposà en un decret de l’Alcaldia: que el 30 de juny de cada any, al centre del balcó principal de l’Ajuntament, llueixin els domassos amb els escuts dels antics municipis flanquejats a banda i banda pels del municipi gironí. Quin percentatge de la ciutadania gironina coneix i identifica les arrels històriques i el significat d’allò que pot veure a la balconada municipal? No seria una acció digna d’una ciutat que es qualifica de ciutat educadora promoure’n i estendre’n el coneixement a tots els gironins i les gironines?
Ja han passat més de 60 anys des d’aquella annexió. Manuel Mesquita en el llibre QUATRE POBLES EN UN SEGLE hi recull els antecedents, les raons que invocava la ciutat, els recursos i al·legacions interposades pels tres municipis, les respostes de les administracions i el sentiment de nostàlgia i anhel de desgreuge que restà en una gran majoria de vilatans.
Uns anys després va haver-hi noves annexions i posteriors segregacions (Salt i Sarrià de Ter) i incorporacions de nous territoris (part de Sant Gregori i de Celrà). Uns fets i unes realitats que bé mereixerien una atenció especial vers la ciutadania promovent-ne la difusió i el coneixement. És, ni més n i menys, que la història de la ciutat de Girona del segle XX.
