Crònica de la XVII passejada guiada, diumenge, 6 d’octubre de 2024
A dos quarts de 10 del matí vam tastar un tall de coca i vam tenir a disposició ampolletes d’aigua per si les necessitàvem durant la passejada.
Vam donar la benvinguda a una setantena de persones que s’havien trobat a la zona d’aparcament del Col·legi Bosc de la Pabordia. Un full amb l’itinerari sobre un plànol de l’antic municipi de Palau-sacosta sobreposat al de Girona, que ens va proporcionar la UMAT de l’Ajuntament de Girona, va servir per fer-nos una idea del recorregut. També vam observar sobre un plànol topogràfic de l’institut Cartogràfic de 1949 la ubicació dels antics masos propers: Can Boira, Can Xicu Prunell, Can Passasserres i Mas Renart (enderrocats amb la urbanització del sector Girona Dos), Can Grau, Can Prunell, Mas Palahí, Can Gri (enderrocat amb la urbanització del sector comercial del mateix nom),… Un ortoplànol de 1970, també amb l’itinerari grafiat, ens va servir per veure la gran transformació urbanística que ha anat tenint lloc a Palau-sacosta.
Recordar que el subministrament d’aigua potable a Girona es va fer inicialment des d’una deu d’Aiguaviva va ser una dada poc coneguda. Fins que les deficiències de la canonada van fer que, per iniciativa privada, es fundés formalment el Servei a la segona meitat del segle XIX i que va promoure la construcció de pous ja durant la primera meitat del segle XX. Un d’aquests pous era a Palau-sacosta, molt proper a la rotonda del Mas Gri. El vam situar sobre el terreny i vam explicar que va servir per abastar aigua a la ciutat, primer fins al dipòsit d’Alemanys, i fins i tot durant uns anys al dipòsit Palau I, construït el 1955, fins que va arribar el subministrament d’El Pasteral a través de l’ETAP de Montfullà. La municipalització de la gestió de les aigües es va fer el 1950. Unes fotografies van il·lustrar la construcció del dipòsit Palau I i Palau II, amb una capacitat total de 9.115 m3. Vam conèixer que a Girona existeixen 6 dipòsits més amb capacitats molt diverses.
Seguint la nostra passejada vam trepitjar el lloc on hi havia hagut el Mas Gri i vam explicar l’anècdota sobre l’existència de canyes americanes negres que tenien al costat de la porta d’entrada. Els vailets del poble els en demanàvem, però mai no vam comprovar que fos cert que, fent servir aquestes canyes negres, els peixos de l’Onyar es deixessin pescar amb més facilitat.
Un dels moments més gratificants va ser la visita que la gentilesa de la propietat de La Pabordia, en la persona de la Sra. Maria Teresa Puig Sobirà, ens va permetre. Vam gaudir de l’entorn i de l’interior d’aquest magnífic casal que el Dr. Josep Maria Massa va comprar entre els anys 1934-35. Durant uns anys va ser una masoveria fins que va començar l’extraordinària rehabilitació el 1955-56. El Sr. Massa, tot i que va patir exili molts anys a Veneçuela, va acabar vivint a Palau-sacosta i en un dels programes de la Festa Major dels anys 80 vam poder incloure-hi una simpàtica entrevista que amablement ens va concedir. Per la gent de Palau-sacosta aquest magnífic edifici en record d’aquest propietari és conegut com a Can Massa.
Ens vam aturar a la zona on hi havia hagut l’escorxador de Can Turon, on ara hi ha uns importants centres comercials. De fet, inicialment era una indústria, PRÒCER, no molt gran, que gestionava amb el control veterinari corresponent l’aprofitament d’animals accidentats o que per l’edat ja s’havien de sacrificar, bàsicament vacum. Una important ampliació el 1951 la convertí en INDUSTRIAS CÁRNICAS Y FRIGORÍFICAS GERUNDA (Butlletí Provincial de 7, d’abril). El 1966 es contracta més personal per a les seccions de vacum, porcí i embotits. El 1976 s’aprova la modificació d’un projecte d’ampliació d’una sala d’especejament que s’havia presentat uns anys abans. Hi havien arribat a treballar una setantena de persones.
Arribem a l’Avellaneda, un barri de Palau-sacosta que ha anat creixent des dels anys 50. Allà entrem a l’antic Estanc de l’Avellaneda on ens rep amablement el propietari, en Joan Busó Planas.
És una antiga masia del segle XII-XIII, que es coneixia com “Torre Feliu”. Lloc de parada i ostatge de viatgers des de temps molt allunyats i on es reunien autoritats per rebre personatges rellevants que visitaven la ciutat de Girona. Com a fet destacat consta la rebuda que van fer els Jurats de la ciutat el dia 11 d’agost de 1496 al rei Ferran el Catòlic. El varen acompanyar fins al carrer dels Ciutadans a la casa de Joan de Sarriera, Batlle General de Catalunya. Vam aprofitar per destacar que Joan de Sarriera, el 1495, va restaurar el castell conegut com a Torres de Palau i va fer construir la nau gòtica de l’antiga església de Sant Miquel, enderrocada l’any 1936.
A l’interior d’aquesta antiga masia, fent el servei d’estanc molts anys i que, després d’una important rehabilitació, s’ha convertit també en un restaurant, vam poder veure diferents estris, mapes i fotografies antigues. I, el més destacat, un plànol geomètric de les propietats de Palau-sacosta, fet per un agrimensor el 1866. Posem en relleu l’exactitud de les mesures, de manera que es pot sobreposar aquest plànol sobre el més recent de Girona i la coincidència és gairebé exacta. És l’únic document de l’antic Ajuntament de Palau-sacosta que es conserva, després que l’any 1936 es va cremar l’arxiu municipal juntament amb la destrucció de l’església. L’Ajuntament ocupava un pis el costat mateix de l’antiga rectoria.
Vam seguir per un camí forestal privat que recorre els límits amb el municipi de Fornells de la Selva fins arribar al Mas Amat. No és una edificació sumptuosa, però és un exemplar típic de masia catalana, amb teulada a dos vessants. Curiosament, es diu que la part més alta d’aquest teulat queda a la mateixa alçada del campanar de la Catedral de Girona. Documentada amb el nom de la Coma, és una de les masies més antigues de Palau-sacosta. Va ser la casa de Ramon Busó Corney, l’últim batlle de Palau-sacosta, que el 30 de juny de 1963 va signar, davant de l’alcalde gironí Pere Ordis, la diligència d’annexió a l’Ajuntament de Girona. Aquesta masia tenia una activitat agrícola i ramadera important. Vam veure una part de les llosetes fetes a mà que cobrien el terra de l’antiga era on es batien els cereals. Vam recordar també la tradició vinícola de la zona, fins que la fil·loxera va acabar amb les vinyes. En aquest mas van continuar fent vi amb raïms comprats a altres indrets i que fermentaven en una antiga tina d’obra i ceràmica al costat mateix de la porta d’entrada.
Vam culminar la passejada a la zona on el passat dia 29 de setembre, Festa Major de Sant Miquel de Palau-sacosta, amb la presència del batlle de la ciutat, es va posar nom a l’espai que es coneixerà com a “Plaça Vella de Palau-sacosta”. És la referència històrica del lloc on, en celebracions importants del poble, s’hi van ballar sardanes fins al primer quart del segle XX. El nom de plaça vella cal buscar-lo en el fet que es va construir una plaça costat de les escoles municipals el 1937. Aquesta va ser la plaça “nova”, restant l’antiga com a plaça “vella”. Era un espai de forma arrodonida enmig d’un bosquet, lliure de vegetació, dalt del turó que és al costat mateix del lloc on s’ha ubicat la plaça identificativa. Amb aquesta actuació s’acompleix un dels objectius aprovats pel Plenari municipal el dia 10 de juny de 2013, rememorant el 50è aniversari de l’annexió els tres municipis veïns a Girona: Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta. Concretament es va aprovar: Preservar i dignificar els elements històrics i culturals d’aquests municipis i reposar i recuperar tots els que encara sigui possible…. Fer un treball de recerca per enriquir el plànol ciutadà amb les denominacions tradicionals i històriques de cada lloc, amb les senyalitzacions adequades de paratges, indrets, camins històrics, edificis singulars, etc. Per assolir aquests objectius és evident que resta encara molta feina per fer.
I aquí també va arribar l’hora del comiat. Agraint l’assistència a totes les persones participants en aquesta caminada vam donar per acabada la XVII passejada guiada “CONEGUEM PALAU-SACOSTA”. I tothom va emprendre la tornada tot comentant diversos aspectes i moments viscuts al llarg de tot el recorregut.
