M. Àngels Serramitja i Vila, Palau-sacosta, 28 de setembre de 2024
Bona nit a tothom:
Autoritats, veïns i veïnes de Palau, amics, amigues i familiars que participeu de la Festa.
Moltes gràcies per assistir a aquest sopar i ball de la Festa Major de Palau-sacosta.
La Festa Major és un espai, o molts espais, de trobada, de vivències, d’anècdotes, d’amistat, de compartir, de veïns, de persones que potser viuen en un altre lloc però a qui agrada participar-hi.
Estic molt contenta de poder fer el pregó.
Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta m’ho van demanar i vaig dir que sí, de seguida. Em fa il·lusió i al mateix temps per a mi és una responsabilitat.
Vaig néixer al poble de la Cellera de Ter, en una família de pagès i no coneixia gaire Palau, fins que el meu marit em va apropar a aquesta realitat. M’explicava que Palau-sacosta era un poble amb municipi propi, on la majoria de persones es dedicaven a l’agricultura, una part a la indústria -Indústries Químiques i Tartàriques n’és un exemple- amb una vida i uns costums semblants als de la Cellera de Ter.
La parròquia de Sant Miquel de Palau-sacosta va fer una proposta efectiva i eficaç, amb la finalitat de donar la benvinguda a les persones que havien escollit Palau com a residència habitual. Amb el lema “Palau creix! Creixem junts!” es feia palesa la realitat d’una societat que creixia, amb els seus desitjos i necessitats i alhora es feia una crida a les noves generacions, perquè s’incorporessin a la tradició i els costums del poble.
Al començament el bus urbà passava cada hora. Recordo un dia que va nevar molt. Palau va quedar incomunicat, com altres indrets de les comarques gironines. Persones hospitalàries dels blocs de pisos del passatge Farigola i passatge Romaní oferiren la seva llar als alumnes de les diferents escoles ubicades a Palau-sacosta. En Narcís i la seva mare van hostatjar 3 nenes de Blanes i hospitalaris, com sempre, i disposats a ajudar en moments de necessitat, també m’oferiren el seu domicili, perquè quasi tot Girona havia quedat sense gas i les canonades d’aigua s’havien glaçat. Aquell dia, degut a les circumstàncies, el bus urbà arribà fins al carrer Marquès Caldes de Montbui i els usuaris havien de fer la pujada coberta de neu, a peu, amb els queviures comprats al mercat per fer els àpats.
Res no és etern en aquest món. Fins i tot les muntanyes estan sotmeses a l’erosió. Els infants d’aleshores i els seus ascendents van ser els herois de final del segle XIX i començament del XX. Quasi un 80% de les persones es dedicaven a l’agricultura.
Les persones dels masos, cases de pagès i els infants, quan anaven a l’escola, es trobaven sovint sotmesos a les inclemències del temps. La realitat ha canviat molt. De Girona en deien l’orinal de la província, perquè quan a Girona hi plovia, a Olot hi nevava. La part de Palau-sacosta propera als burots i fins a tocar “Els Químics” era tan humida com Girona. (Els reumatòlegs d’aquí feien més negoci que els de Londres).
Quan Palau-sacosta era un municipi, els camins que l’envoltaven eren de terra, amb herbes, matolls, i diferents fruits: mores, cireres d’arboç… La molsa, els galzerans, el grèvol, els bolets, els conills salvatges i els esquirols es podien trobar pels boscos, uns boscos amb la frondositat dels seus arbres. Els pins donen fruits com les pinyes amb els seus pinyons.(L’any passat i aquest ens ha visitat una parella de senglars, amb les seves cries)…
També recordo que el camí del carrer de l’església de Sant Miquel era de terra. No estava asfaltat.
Em va agradar molt quan el meu marit em va convidar a venir a la Festa de Sant Miquel. Vam anar a veure les activitats, per a petits i grans, que es feien a dins i a fora de l’envelat.
De mica en mica vaig anar coneixent Palau-sacosta. Em vaig anar enamorant dels seus costums i tradicions, semblants als de la meva població.
Tinc el record del Pessebre Vivent, que es feia al bosc més proper a l’església de Palau-sacosta. Venia gent de les contrades gironines a veure’l i en quedaven meravellats!
La Festa Major de Sant Miquel i la Festa Petita de Sant Antoni, les organitzava l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta. Posteriorment, l’Associació de Veïns i Veïnes va prendre tota la responsabilitat.
Com que m’agrada molt el cant, vaig formar part de la Coral Sant Miquel.
La Coral animava les celebracions amb els seus cants.
En els concerts de música sacra, organitzats per Mn. Frederic Pujol i Tarrés (a. c. s.), s’hi aplegaven diferents corals, la Capella de Música de la Catedral i grups musicals que acompanyaven els cantaires.
El concert es feia el diumenge abans de la Festivitat de Rams.
Mn. Frederic:
Músic, director i compositor de reconegut prestigi. Fou un bon mestre. Gràcies a ell vaig ampliar el meu coneixement musical. Ens queda la seva bona música, en forma de salms, cançons, sardanes… Les sardanes sempre han estat presents a les festes. A cada audició la cobla n’interpreta una del mossèn.
Vaig conèixer persones que formaven part de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Palau-sacosta. La seva actitud, les ganes i el treball esmerçat per aconseguir que les festes fossin reeixides, l’entusiasme amb què treballaven, preparant activitats, em motivaren molt. Van ser l’estímul a l’hora de prendre la decisió de ser-ne presidenta alguns anys, quan els companys i companyes m’ho demanaren, fins que decidírem donar pas a la joventut. En l’actualitat encara en formo part.
Sempre he tingut curiositat per saber i conèixer el que tinc a prop.
Per aquest motiu, les passejades per Palau m’encanten. També m’agrada l’entorn on visc: les cases de pagès, les fonts, els indrets que per a mi eren una novetat.
Avui dia els camps, els boscos – record del passat – conviuen amb el present: cases noves, construccions, urbanitzacions.
Vaig treballar 25 anys a l’Escola Migdia. Per mitjà de l’Associació de Pares d’Alumnes, havíem vingut a netejar els boscos. Cada any un curs fa una caminada per aquest indret amb la finalitat de conèixer els arbres, les plantes, el sotabosc… També he vist que hi ha alumnes d’altres escoles que van al bosc per estimar la natura. Quan es coneix, és més fàcil estimar i respectar. Quina tranquil·litat i pau en el bosc terapèutic!
Altres records m’omplen de joia. L’Associació de Veïns i Veïnes participa a l’exposició de flors. Palau es vesteix de Festa i de flors, un reconeixement al camp i a la pagesia.
Totes les activitats que es desenvolupen el dia de la Festa –Major o Petita– tenen com a finalitat l’entreteniment, el gaudi, la diversió, la creativitat dels infants en el dibuix, la cultura popular… Tenen en compte totes les edats: des dels més petits, als joves i les persones més grans.
Tots els actes de la Festa Major tenen el seu valor i la participació és diversa.
Cadascú pot triar el que se li escau.
PALAU atrau!
Hi ve gent de molts indrets:
Persones de diferents comarques i de la Catalunya del Nord, tots ells aficionats del Girona FC.
Al GEiEG s’hi practiquen altres esports: rugbi, atletisme…
També hi venen ciclistes i hi corren diferents esportistes. Tots ells escullen Palau, perquè els plau!
Vull donar les gràcies a totes les persones que, al llarg dels anys amb el seu esforç i dedicació han aconseguit que la Festa sigui ben lluïda.
Vull tenir també un record molt entranyable per a tots els que ens han deixat.
Encoratjo l’Associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta a seguir endavant i a l’Ajuntament de Girona, li agraïm el seu suport.
M’agradaria que Palau-sacosta pogués tenir un gegantó i una gegantona.
I per acabar aquest pregó, he escrit de tot cor aquesta poesia.
PALAU-sacosta
A Palau ja clareja!
Amb aire de Festa, Palau es desperta!
Quina alegria!
És la Festa de Sant Miquel!
La Festa Major! La Festa de tardor!
Omple l’espai de música i colors,
de present i de futur.
Per Sant Antoni,
la Festa Petita! La Festa d’hivern!
Entranyable,
amb sardanes i tradició.
Palau, t’he vist créixer.
Palau, t’has fet gran.
No perdis l’essència de poble,
no la perdis mai!
Visca la Festa Major de Palau-sacosta!
Gaudiu-ne!
