ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE PALAU-SACOSTA
De nou arriba Nadal, ple de màgia, d’il·lusió i de bones intencions. Com cada any aquests mots són recurrents durant aquestes festes. Però, ens hem preguntat per què les celebrem? Per què el dia 25 de desembre commemorem el naixement del nen Jesús, fem festa per Sant Esteve i el 6 de gener arriben els Reis Mags?
Per tant, seguint amb la línia dels meus articles escrits aquest any, on vull donar una visió històrica de totes les nostres festes populars i tradicionals, no podria deixar de buscar les arrels d’aquests dies tan assenyalats.
Tots sabem que el dia 25 de desembre es commemora el naixement del nen Jesús, però la veritat és que es desconeix la data exacta d’aquest fet històric. Els Evangelis no donen gens d’informació i els investigadors estan força d’acord que abans de començar a celebrar-se el Nadal cristià, els romans en el solstici d’hivern gaudien d’un festival en honor a Saturn, déu de l’agricultura i la llum, per demanar-li bones collites. Durant aquestes festes, llars i carrers s’il·luminaven amb espelmes, i les feines del camp s’aturaven. Els romans visitaven als seus familiars i amics, s’intercanviaven regals i organitzaven grans banquets públics. El segle III dC, es va començar a celebrar el naixement del Sol Invictus, una altra deïtat romana, precisament el 25 de desembre també centrada en la regeneració o naixement del sol. No és fins al segle IV quan els cristians romans absorbeixen i adapten aquestes tradicions al missatge cristià, però conservant les llums, els banquets, les reunions familiars i l’intercanvi de regals. Varen mantenir la data del 25 de desembre en establir un paral·lelisme entre el naixement del déu Sol i el déu cristià, perquè la Bíblia descriu a Jesús com “llum del món”. També varen conservar la paraula “nativitas”, que en llatí designa l’aniversari del naixement d’un emperador. D’aquí el nom de Nadal, la nativitat de Jesús.
La tradició de representar el naixement en el portal de Betlem, va aparèixer per primera vegada a Itàlia en el segle XIII, i les nadales comencen a cantar-se a l’Espanya del segle XV.
De Nadal a Sant Esteve. Aquest és un dia singular del calendari català que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX Catalunya pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica, dominada pels gots i que tenia per referència el bisbat de Toledo. Això feia que els conceptes de família fossin diferents. La família carolíngia era molt extensa i quan hi havia una festivitat important, calia desplaçar-se a la casa pairal. Aquest és el cas de Nadal, la festa més gran del calendari religiós i que aplegava a tota la família al voltant de la llar. Com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser molt llargs, la gent necessitava temps per a tornar a casa l’endemà, per tant, no era pròpiament un dia festiu sinó un dia de retorn als llocs d’origen. D’aquí s’explica perquè els catalans també fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada. Aquest costum ens lliga amb l’Europa que va restar sota la influència carolíngia i que també fan festa aquests mateixos dies.
Però ben segur que pels més petits, el dia més assenyalat de totes aquestes festes és el dia de reis, una nit màgica, plena d’emocions, de regals i il·lusions.
Així i tot, si busquem el seu origen, trobem que l’única al·lusió que tenim d’aquests personatges, és a l’evangeli de Sant Mateu, que conta que uns mags arribats d’Orient varen ser guiats per una estrella per tal d’adorar al rei dels jueus. L’origen de la festivitat tal com la coneixen en l’actualitat es remunta al segle V, quan el papa Lleó I va decidir oficialment que els reis mags eren tres i els va batejar amb el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. El número es pot deure a la relació amb la Santíssima Trinitat o perquè els regals que portaven al nen Jesús eren tres: or, encens i mirra. Or, perquè era considerat “Rei de Reis”. Encens per ser fill de Déu i les divinitats són honorades cremant encens en els altars en llocs de culta, i Mirra perquè Jesús en ser un home de carn i ossos havia de morir i el seu cos seria ungit amb aquesta resina.
Ara bé, sigui quina sigui la nostra perspectiva sobra la història i els esdeveniments que envolten el naixement de Jesús, és evident que aquestes dates són especialment celebrades per tots nosaltres. Quan veiem els carrers que s’omplen de llum, els vianants amunt i avall carregats de bosses plenes d’il·lusions, les taules parades esperant l’arribada dels ésser estimats o els ulls brillants dels infants mirant embadalits passar un senyor amb unes barbes llargues assegut dalt d’una carrossa, sabem que són moments únics, que malgrat el pas del temps, les tradicions continuen i que de pares a fills s’anirà transmetent sempre amb la mateixa intenció, sempre amb la mateixa il·lusió. És important entendre que no són unes festes més, que sempre arribaran plenes d’infinitat de petits moments que recordarem.
Molt bones festes, veïns i veïnes de Palau-sacosta, gaudiu molt de Nadal i us desitgem de tot cor, que aquest 2023 vingui carregat de molts moments de felicitat per tots vosaltres.
