D’aquí a pocs dies tornarem a celebrar Nadal. Molts ens preguntem si seran unes festes com les hem viscut d’ençà que érem petits o tornarà a ser una celebració atípica com la de l’any passat. El 2020 sempre el recordarem com l’any de la irrupció de la pandèmia, un temps on la por, la incertesa, la sorpresa i la frustració va marcar les nostres vides, però també va comportar que la nostra capacitat de superació i d’adaptació ens fes aprendre de l’experiència viscuda, traient-ne coses positives. Recordem que cada fase de l’evolució de la pandèmia i, en conseqüència, de les normes i restriccions que l’acompanyen, ha suposat un esforç d’adaptació, a més d’haver de fer front a incògnites que ens generen inquietud sobre com abordar-les. El primer decret d’estat d’alarma el març de l’any passat, va venir acompanyat de la imposició d’un confinament domiciliari i d’unes estrictes restriccions que van trencar els esquemes de tothom. Van sorgir sentiments d’impotència i frustració en veure com les dinàmiques del dia a dia es veien abruptament truncades. De cop no podíem sortir a treballar, anar a un restaurant, al supermercat o senzillament a passejar, això va comportar que la sensació d’impotència, por i sobretot d’incertesa marqués les nostres vides. També va provocar que les relacions amb el nostre entorn, família, amic, veïns canvies radicalment. Ja no podíem compartir amb ells el nostre dia a dia, i a poc a poc ens vàrem acostumar a viure dins la nostra bombolla familiar. Això es va fer més evident quan varen arribar les festes nadalenques del 2020, perquè pràcticament no vàrem poder compartir el Tió, o el dinar de Nadal amb les nostres famílies, ni vam poder sortir per gaudir de la disbauxa del Cap d’Any, ni fruir amb els més petits la il·lusió del dia de reis.
Aquests darrers mesos pensàvem que tot això ja havia quedat enrere, que entre tots havíem superat aquest mal son i que el passat ja no tornaria, però ara, quan de nou ens apropem a aquestes festes assenyalades, tornen a venir les incerteses, els dubtes i en certa manera la por de com les afrontàrem, si seran com sempre o retornàrem a la tristesa de l’any passat. Per això cal tenir en compte que el pensament és una guia clau de les emocions, podem focalitzar-lo en el que ens perdrem, fet que serà una font de frustració i tristesa, o podem orientar-lo en el que guanyem si ens adaptem a les circumstàncies, anem amb compte amb els contagis i les seves conseqüències, i contribuïm a una progressió positiva de la pandèmia.
Aquest any encarem les festes d’una manera molt millor que les de l’any passat, molts estem vacunats, la incidència, encara que supeditada a aquesta nova variant que ha entrat fa poc, està controlada, hem après a conviure amb la Covid 19 i tenim tota la vivència del darrer Nadal per saber que ens en podem sortir, que ben segur serà millor que el passat i que a poc a poc anirem recobrant la nostra normalitat, aquella que ens agrada tant, la que fa que des de la nostra infantesa sempre hem gaudit d’aquestes festes, fem servir l’experiència com a ressort per augmentar la nostra confiança en què serem capaços de superar de la millor manera aquest Nadal.
Abans de res, encara que pugui semblar molt obvi, és important informar-se i atendre a la normativa. A banda del que està permès i el que està prohibit, les autoritats sanitàries fan recomanacions per minimitzar el risc de contagi i transmissió de la Covid-19, que complementa la ja coneguda tríada: distància interpersonal, ús de mascareta i rentat de mans freqüent. I també cal tenir molt en compte que és primordial evitar el contagi entre la família i, particularment amb la gent gran, perquè ells són la peça més feble del nostre entorn.
