Desig i compromís de tota la Junta
I després del desig, ens podem, ens hem de preguntar: Com han quedat les bones intencions per l’any que s’acaba. Ens sembla molt important parlar de si s’ha complert tot el que esperàvem aconseguir.
Com associació tenim bàsicament dos objectius: Obtenir el màxim de participació en totes les activitats que programem i millorar les condicions del nostre barri, de la mà dels responsables municipals.
De les activitats programades n’estem molt contents, totes sense excepció han tingut la participació de la gent de barri. Des d’aquí el meu agraïment a tots els membres de la junta i comissió de festes, que no han defallit en cap moment. Només cal recordar els actes de la festa major, aquest any en tres punts diferents de Palau. Tot plegat unes cinc-centes persones, o la festa del Tió de fa quatre dies. Dues hores seguides de nens i nenes, estomacant el Tió Gegant, sort que és de fusta bona, per no parlar dels cursos d’activitats lúdiques, com és l’aula de cuina o tots els cursos d’activitats físiques. Totes elles acaben fent petit el nostre local (necessitem les obres d’ampliació)
L’altre gran objectiu, aquesta més institucional, és no deixar de preguntar i treballar per les millores dels punts conflictius, que en tenim i molts. La cruïlla del sector de Montessori – Tenis. Els accessos (ara se’n diuen “accessos segurs”) a les escoles de la Pabordia, Les Alzines, el Montessori, amb desenes d’autobusos aparcant i circulant, amb perill per a les persones que hi viuen a prop. Les activitats del Girona FC, el camp de futbol de les Torres de Palau, les instal·lacions esportives de GE i EG. Les condicions de neteja d’aquests entorns, que requereixen actuacions especials (que no coneixem). La neteja de la resta de carrers, i els punts negres d’algunes zones de contenidors, sempre bruts de deixalles el seu voltant i ben segur alguns altres com els Jardins de la Pica D’estats, arbres del carrer Estudi General de Girona. També tenim obres pendents, de fet la cruïlla de Montessori és un projecte que es va iniciar fa més de vuit anys, i el govern actual encara no pot donar una data. Els arranjaments PENDENTS de l’exterior del local social, aprovats pels pressupostos participats de l’any 2018. Les instal·lacions de l’antic centre del treball, abandonat per la Generalitat i que el dia d’avui, a part de les bones paraules, no tenim cap contesta. Tenim opinió i propostes pròpies, tant en espais de contenidors i solucions d’aprofitament de l’edifici de treball, que queda en mans de les administracions i en cap cas passa per l’enderrocament. (la proposta més cara) i un extens espai de bosc que podria ser d’ús públic.
Tot plegat és un conjunt de notes que venen des de fa anys i que ara afecte el nou govern municipal, que pot quedar afectat per la manera de fer avui alguna política, molt sovint d’aparador.
En permeto fer un símil econòmic, i les seves conseqüències i sobretot la necessitat de fer servir les paraules correctes. “Els preus d’alguns productes continuaran amb l’iva subvencionat”. Les subvencions de tots tipus, són una font d’enriquiment a curt termini per a les empreses(*) i inflacionistes a llarg termini. A curt ens pot semblar que ens abaixen els preus a la llarga tot queda com abans. Quan es decideix suprimir l’ajuda (iva dels aliments) es produeix un segon moment d’inflació i un retrocés puntual a les vendes dels productes deixats de subvencionar.
(*) Enriquiment en termes polítics, també vol dir fer veure que la nova política és la millor, tot i saber el resultat.
Inflació no és despesa. La despesa a Girona, és l’increment de l’Ibi i les escombraries.
